diumenge, 30 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017: Dia del llibre i la rosa

El Llibre i la Rosa
Aquest any, Sant Jordi ha caigut en diumenge i no tots els actors d’aquesta festa les tenien totes. Els venedor de roses demanaven als que estarien fora que compressin la rosa un parell de dies abans, per si  de cas, i altres volien aprofitar el dia per altres propòsits. Tranquils, tot normal, com sempre. Tant Barcelona com arreu del país el poble hi va participar de forma massiva, sense preses. Uns van regalar les roses i les altres els llibres


Rambla de Catalunya, a les 6 de la tarda
En els llocs emblemàtics, com són les Rambles o la Rambla de Catalunya hi havia tanta gent que la feina era avançar per arribar al lloc on volies comprar un llibre i que el seu  autor el signes. Però entre empenta i empenta vaig cobrir els meus objectius: Arribar a la taula. M’acompanyaven una filla i una néta, a qui ja els havia comprat la rosa del avi, i elles em van regalar el llibre. Tot normal. Però la normalitat no és notícia. Ara en posaré unes quantes no tant normals

La Casa Batlló. Atracció turística
1-.) La casa Batlló va engalanar tota la façana amb roses i com que diuen que de la sang del drac va brollar un roser, van donar suport a la campanya per recollir sang, atesa per la unitat corresponent. Era la gran atracció del dia pels turistes del Passeig de Gracia


Roses fetes en paper de diari
2-.) Les associacions de  gent gran també vàrem celebrar la diada, però com que no tenim ni un duro, varem preparar roses de paper pels nostres associats i els Amics de la Gent Gran van portar roses i llibres a persones que estan soles i que tenen problemes per sortir de casa.  Les persones grans, segons les nostres possibilitats també hi participem sense fer soroll


Clàsique Rosa per regalar

3.-) A Tarragona comenten que de totes les 209 parades que hi havien a la Rambla Nova, només 21 eren de llibres o roses. La resta eren parades publicitàries de tota mena d’entitats i partits polítics. Home, què vols que et digui!.

4.-) I a Lleida estan contents perquè aquest any hi havia més autors locals signant llibres que mai.


5.-) A Internet, Ai!, Internet!   He mirat que deien de la festa alguns mitjans de la capital de “Reino” i en més d'un  coincideixen en el mateix objectiu: Primer donar-nos una mica de “coba” per després deixar clar que com que no som d’allà, només ens volen com a servidors seus, inclús utilitzant frases despectives, no fos cas que ens penséssim que som algú.  Ho cito amb pena:
  
“Objetivo UNESCO - La popularidad va creciendo. Este año, representantes de las Ciudades de la Literatura de la Unesco acudieron a Barcelona para conocer la fiesta … La Cámara del Libro quiere ahora presentar candidatura para que la fiesta sea declarada Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. Hasta el momento cuentan con el apoyo tanto del gobierno regional catalán como del ejecutivo español”.

La senyora Soraya alguna cosa en savia ja que a Tarragona ho va insinuar


No hi poden fer més. Les seves intencions són clares

Joan

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Només ens queda un camí: demanar al bon guerrer sant Jordi que surti en defensa nostra, i que amb un ferm cop de llança, mati - o almenys faci fugir ben lluny - el malvat drac del centralisme, que no fa més que amenaçar i treure foc pels queixals, cada vegada que la dolça princeseta Catalunya intenta deslligar-se de les seves urpes. Amén.

Anònim ha dit...

Cuenta la leyenda que siendo rey de Aragón Pedro I y siguiendo los deseos de su padre Sancho I de Aragón de conquistar Huesca en el año 1096 Pedro I inició la conquista de esta ciudad que se encontraba en manos del monarca de la Taifa de Zaragoza, la lucha fue muy dura y complicada [cita requerida], las milicias cristianas confiaban plenamente en Dios para salir victoriosos de aquella horrible batalla.

Dios envió al sacrificado San Jorge, que descendió del cielo a caballo, portando con el una cruz granate. los milicianos tras ver la señal de Dios regresaron al campo de batalla con más energía que nunca. Los musulmanes no se creían lo que estaba pasando y fueron derrotados, abandonando el lugar rápidamente. Tras medio año de acorralamiento, Pedro I entró en Huesca.Es patrón de Zaragoza también.
Mary Luz

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Sr. Joan, m'ha agradat molt la seva post i la seva reflexió, aquest any no vaig sortir a passejar, l'any passat també va ser en diumenge i no es podia caminar els llibres que vaig comprar es van quedar sense signar pels autors, era impossible, així que em vaig tornar a casa tranquil·la i amb la marea de gent, ja vaig tenir prou, ireé quan no caigui en diumenge.
Una salutació i gràcies pel post, bon dia.