diumenge, 7 de maig de 2017

N'hi ha que no canvien

Els adolescents No són nens
Els seus canvis els porten a tenir un gran cor
que moltes vegades
compareixen amb un enamorament 
Hola amic meu, avui deixaré de banda la ironia. Si home, no facis aquesta cara,  veuràs, alguna vegada, i això ho fem  tots, m’has dit, que els adolescents actualment són mal educats, però, segur que podrem esforçar-nos una mica a entendre, que als seus 12 fins als 16 anys, no es consideri un nen, sobretot davant dels companys, que té un cert desig d’independència, ja que pateix un canvi físic important i fa que es vegi diferent. Davant l’afecte familiar, es mostren  indiferents i de vegades si oposen, malgrat ser conscients que allò que fan no està prou bé. Són impacients i els  falta capacitat de matisar, tenen un humor variable, busquen estrènyer els llaços de l’amistat, fins i tot és possible que pateixin algun gran enamorament.

Una prova  que la societat fa
és assimilar-nos amb els més febles,
els infant
s
Aquestes frases, són un breu resum de la pàgina de Psicologia i mètode que parlen sobre els adolescents i que vaig llegir fa poc a Internet

Perquè et dic això, sobre els adolescents?
Mentre llegia la pàgina que t’indico, per tal d’entendre millor als meus néts, anava pensant en nosaltres mateixos, és a dir, les persones grans, i ves per on, m’he adonat que tenim moltes similituds amb ells, tantes, com que a 65 anys ja som considerats per la societat com uns ancians.

La nostra pell s'arruga
Tot el nostre cos s'arruga
Ens costa reconèixer-nos
però la vellesa també és bella
- Sí home sí, jo tampoc hi estic d’acord
També, hi ha vegades que el nostre humor ens fa ser una mica més... agres, i potser no responem massa de forma delicada, ens mostrem impacients i  no sempre tenim pressa, fins i tot, també agraïm una certa independència. Hi ha vegades que tampoc matisem degudament, sovint tenim l’humor variable, i no em negaràs que busquem relacionar-nos amb grups de la nostra edat, que desenvolupen valors i afinitats acordats a la nostra formació. I que em dius sobre el canvi que es produeix en el nostre físic? Francament, jo ja no em reconec.

 
Les persones grans ens fem costat
unes a le altres
 
- Per cert, pel que fa a l’enamorament, et diré una cosa: Saps aquella amiga que tinc que ja ha superat els 85 anys, ara té una parella. Sí, no facis aquesta cara,  no es tracta d’una bogeria, sinó de dues persones, com tu i jo, que han decidit fer-se costat, ell és vidu i ella soltera.s

-  Ai noi, veig que sempre seguiràs sent un carca. Fins aviat, doncs.


Carme AFOPA

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

L'educació dels adolescents no incumbeix únicament als seus pares sinó que també és responsabilitat de tots nosaltres, d'una societat que sovint els dóna un exemple molt deficient, ple d'egoisme, de insolidaritat i de corrupció econòmica. I és lògic que ens considerin uns ancians, perquè ja ho som, però el que hauríem de procurar és que ens veiessin com un exemple a seguir, i això ja només depen de nosaltres.