|
La meva indispensable bicicleta |
És curiós comprovar com els anys van modulant la nostra manera
de ser, i a la vegada, la nostra forma de veure les coses. En el meu cas, un estri
tan corrent i pràctic com una bicicleta, ha passat de ser un objecte desitjat i
molt assiduament utilizat, gairebé indispensable en el meu temps de joventut, a
ser ara una molèstia que em causa preocupacions i em provoca rebuig en la meva
vida diària pels carrers de la ciutat.
|
El meu pas per la neu
era molt més tranquil
que el d'aquesst esquiador |
El mateix em passa amb la neu. Uns quants anys anys
enrere, esperava les nevades amb veritable il·lusió, per poder gaudir d’uns
blancs panorames de muntanya i amb moltes ganes de desafiar el fred, esquiant i
fent excursions per cimes pirinenques. Avui aquest concepte de la neu ha variat,
i ha passat de ser una cosa desitjada i agradable a convertir-se en un cau de
problemes.
|
El meu rellotge del temps s'ha modernitzat |
També és ben evident que el meu rellotge del temps s’ha modificat,
de tal manera que les hores vespertines, que anys enrere havien estat sempre
dedicades a audicions de música i a sessions de cinema, actualment han anat
prenent un caire molt més sedentari, seduides per l’atractiu que ofereix la
prespectiva d’un tranquil descans al llit.
|
Els meus estimats llibes ara estan al quarto fosc de les deixalles |
I no parlem dels estimats llibres que m’han acompanyat
durant molts anys de la meva vida, i que ara reposen immòbils a l’estanteria, dormint
el somni dels oblidats, sense que cap mà amiga els desvetlli i els tregui la
pols, perquè la televisió, els ordenadors i els telèfons mòbils els han arraconat
al quarto fosc de les deixalles.
|
Ara pensem i estem més tranquils |
Tot canvia. Fins el neguit i la inquietud d’anys enrere, s’ha
transformat en calma i moderació tranquil·la, al mateix temps que l’ímpetu ha
estat substituit per la reflexió. No hi ha dubte que el pas dels anys fa variar
moltes coses, i erosiona conceptes que abans semblaven inamobibles. Estic ben
convençut de que aquests canvis són positius, sobretot quan ens ajuden a comprendre
millor les opinions dels altres, i ens permeten passar d’un convenciment
absolut i excloent, a un eclecticisme en el que totes les coses, per estranyes
que ens semblin, poden arribar a tenir un cert grau de certesa.
En una paraula,
els anys ens fan ser més comprensius i menys dogmàtics, i crec que això és bo.
Miquel M.
2 comentaris:
Aquest article ens dona una clara representació del que és la nostra vida. La nostra vida és com una corba, ascendent de primer, dinàmica durant la joventut. Desprès ens mantenim a l'altitud maxima, i el replegament és la vellesa, la nostra edat; en la que hem recollit tot el fruit del que hem fet, estudiat, donat i treballat, constituint una joia inexplicable que fa estada dintre nostra.
El teu article es una imatge fidel del que és la vida de qualssevol ser humà: Una corba de Gaus, amb la seva part ascendent, la seva part plana i el seu descens.
Ara ens toca estar en la baixada final en el que hem d’acceptar coses que no podíem imaginar i adaptar-nos a una forma de vida diferent de la que portàvem fins ara
Joan
Publica un comentari a l'entrada