diumenge, 11 de juny de 2017

La Dignitat

Totes aquestes persones temen la seva dignitat
prescindint del sexe, color de la pell
 o condició social
Independentment de la nostra condició social, de la nostra capacitat intel·lectual, del sexe, de l’origen o del color de la pell. els homes, sense cap excepció, compartim un valor:
LA  DIGNITAT.

Tots els homes tenim un punt infranquejable, en el fons de la nostra ànima, un punt d’orgull com a homes. Una font d’energia que continua brillant fins i tot en els moments més durs de la nostra vida, especialment quan un altre ésser humà ens degrada i ens humilia; potser s’atenua, però mai s’apaga.


Aquesta persona és humiliada
però no ha de perdre la dignit
at
La dignitat és aquella força interior de l’home que ens manté drets malgrat les adversitats i ens ajuda a somriure. Però no és fàcil mantenir aquesta espurna d’orgull sempre viva. Quantes vegades, amb gestos o amb paraules, robem part de la dignitat d’un home!

No es pot   perdre la Dignitat
El respecte vers la dignitat humana és bàsic per a generar una convivència pacífica. La violència de gènere, els sense sostre, la immigració, els abusos laborals, les diferències nord-sud… són agressions contra la dignitat humana.    Aconseguir recuperar la dignitat perduda és una tasca difícil i demana temps. Actualment moltes entitats socials sense ànim de lucre es dediquen a aquesta noble tasca.

JOB
Imatge de l'home pacient
Potser la dignitat humana no pot ser explicada amb paraules, però sabem els condicionants necessaris perquè aquesta no sigui atacada: el respecte, la tolerància, la comprensió, la paciència… Ningú no té dret a considerar indigna a una altra persona.

Tothom, fins i tot aquells homes que pensen que la poden haver perduda, tenen la seva pròpia dignitat. En aquests casos extrems, només hi ha una possibilitat, donar-los la mà i ajudar-los a alçar-se.

Davant les adversitats: cal mantenir-se dret i somriure.


Josep Maria V.

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

La humiliació és la més important causa de pèrdua de dignitat, com lamentablement ho comproven les dones de certs països, a les que se'ls prohibeixen coses tan senzilles com conduir cotxes. I sense anar tant lluny, en Josep M. ens recorda que també, a casa nostra, hi ha persones immigrants i sense sostre que es troben humiliades en situacions de discriminació social. Deu ser molt difícil, en aquests casos, seguir el seu bon consell de mantenir-se dret i somriure, però és ben bé l'únic camí per conservar la dignitat.

Anònim ha dit...

Tienes toda la razón. Nadie tiene derecho a considerar indigna a otra persona, primero tiene que auto examinarse y auto juzgarse.
Echar una mano?... Ummmmmm, según y como.
Mary Luz