diumenge, 15 d’octubre de 2017

Tolerància i convivència

El gos tolera al gat.
millor dit,
tolera el seu gat 
En les discussions d’opinió, i quan la cosa no és massa clara, es quan podem mesurar més la nostra molta o poca tolerància amb les opinions dels altres. Quan les coses són molt clares, com en les qüestions matemàtiques, llavors ja no tenim necessitat de cap tolerància, perquè en tenim prou amb una demostració numèrica, i la veritat matemàtica s’imposa. És només en les qüestions opinables, quan es plantegen els problemes de la nostra molta o poca tolerància.

Aquest nitot NO s'estimen.
Es toleran
Tots estem força carregats de febleses i errors. No hi ha dubte que disculpar-nos de forna recíproca de  les nostres mancances és la primera norma aplicable, en qualsevol discussió. I la segona norma de conducta, és la de que ens cal buscar sempre la veritat, fins a l’extrem de pensar que, en certes ocasions, els que puguen estar equivocats, siguem nosaltres. Això es força difícil de fer, però hem d’acceptar el dubte, i reconèixer que mai no ho coneixem tot d’una forma absoluta i amb plena certesa.

Aquest quadre é molt clat
És on ens porta
l'intolerància
Per altra banda, és impossible obligar a algú a pensar de manera diferent de com pensa, ni a creure allò que a ell li sembla fals. Per molt convençuts que estiguem nosaltres de tenir la raó, moltes vegades ens cal admetre que els altres també estan ben convençuts de la seva. En aquests casos ens cal acceptar-ho, i llavors diem que som tolerants. Encara que, de fet, aquesta tolerància pressuposa una certa benevolència envers els altres, perquè en el fons, continuem estant ben convençuts de que som nosaltres els que tenim la raó i ells estan molt equivocats.

Aquest qudre ens diu clarament
que la tolerèncai ens port al
Amor i D
iàleg
De manera que tolerar, no és ben bé l’ideal per a una bona convivència. Si fóssim més justos i generosos, caldria substituir aquesta paraula per la de respecte, o simpatia, o amor. De fet, a la nostra tolerància li manca l’amor, li manca el respecte, li manca la simpatia. Si la paraula tolerància s’ha acabat imposant en el llenguatge habitual, és perquè tots plegats ens sentim poc capaços d’amor i de respecte, envers els que no pensen com nosaltres.

La tolerància
és la cotesia de la
Inteligència
La tolerància és una virtut molt necessària per a la bona convivència, però no és més que una solució passatgera, mentre esperem aquell temps ideal en que tots puguem estimar-nos, o almenys, ens puguem conèixer i comprendre millor. Però mentre no arriba aquest moment ideal, seria bo saber-nos acceptar tots tal com som.

Miquel M.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Tienes toda la razón. Debemos admitir os cada uno como somos. No tenemos que ser todos iguales
Mary Luz