diumenge, 22 d’octubre del 2017

Es repeteix l'història?

Joan Maragall
Malgrat que l’home diuen que és l’únic animal que topa dues vegades amb la mateixa pedra, crec que la història no es repeteix, però ens presenta fets que tot hi sent diferents, tenen aspectes molt semblants i conseqüències similars. Per exemple: Maragall i la Setmana Tràgica, i els moments que estem passant avui en el nostre país

Maragall: Oda a Espanya
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre els teus fills?
Adéu, Espanya!

Embarcant soldats cap a
la guerra d'Africa
La setmana tràgica va començar el dia 26 de juliol del 1909 fins al dia 2 d’Agost, però la cosa venia de dies abans amb una ordre del govern presidit per Antonio Maura, conservador, que va decretar la lleva de reservistes per fer front a la guerra del Marroc. Tenint en compte que el rics, pagant uns quant quartos, sortien de la lleva, aquesta era suportada per famílies treballadores, i això va provocar alguns aldarulls i culminar en el dia 18 quan embarcava un batalló i en el moll, una gran quantitat de persones cridaven:
¡Abajo la guerra! ¡Que vayan los ricos! ¡Todos o ninguno!”
Aquest ambient es va acabar d’escalfar quan es va decretar una vaga general i s’hi va barrejar la crema d’esglésies i altres lamentables fets entre els dies 26 de Juliol i 2 d’agost

Francesc Ferrer i Guardia
La repressió no es va fer esperar i va ser duríssima i va culminat amb la detenció de Ferrer i Guardia, un pedagog anarquista cofundador de “L’Escola Moderna”, que el van culpar de ser l’instigador de la revolta popular. Va ser jutjat per un tribunal miliar i afusellat el dia 13 d’Octubre. El Capità que li va tocar ser el seu defensor, Francesc Galceran Ferrer, va fer una defensa professional molt ben feta i argumentada i va demostrar que cap càrrec dels que l’acusaven eren certs. Sabeu com va acabar aquest Capità? ... Que va que tenir que demanar la baixa del exèrcit ja que cap company seu li parlava i si entrava a la sala d’oficials, tots sortien i el deixaven sol. Això no ho trobareu en cap llibre. Jo ho sé pel que per mi era “el Sr. Galceran”, amic de casa i cada setmana venia a sopar amb nosaltres. Jo tenia 9 anys i totes les coses que deia aquest senyor em va quedar gravats per tota la vida

Hi veiem similituds?
Confiem que no passin d’això
Joan

Nota: A internet hi trobareu moltes entrades que parlan d'aquests fets. També hi trobareu con va acabar el govern Maura: Alfons XIII el va destituir al mes de Novembre.


4 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Molt bo, Sr. JOAN, una abraçada.

Miquel M. ha dit...

Es molt trist que torni a estar d'actualitat una poesia escrita 120 anys enrere, com si la història s'anés repetint i tornés a ser d'actualitat. Potser si que això d'ensopegar dues vegades en la mateixa pedra, és molt humà, però no deixa de ser també ben lamentable.
Per donar un toc una mica més optimista, podríem recórrer a una altra poesia del mateix poeta Maragall, en la que ens anima a anar sempre endavant i amb il·lusió:
Vigila esperit, vigila / no perdis mai el teu nord/ no et deixis dur a la tranquil·la /aigua mansa de cap port. / Gira, gira el ulls enlaire / no miris les platges ruins. / Dóna el front an el gran aire / sempre, sempre mar endins.

Anònim ha dit...

Los comentarios son terribles. Esperemos que solo sean eso... Comentarios. Me hacéis temblar.
Mary Luz

Josep Maria V. ha dit...


Bon article ! És trist que els polítics del govern central ensopeguin tantes vegades amb la mateixa pedra, sense parar-se a pensar el per què? i buscar el diàleg i la solució per obtenir la concordia i la pau.