diumenge, 19 de novembre de 2017

Ruta per la Barcelona del 1714. Una Ciutat en guerra

Última batalla de la Ciutat
en front de l'exercit de Felip V
Al 1700, en morir Carles II, tots els pobles que formaven el regne d’Espanya van acceptar com a rei en Felip d’Anjou, Borbó,  Catalunya inclòs, però la família del rei mort, els Habsburg, no ho varen acceptar i van presentar el seu candidat, L’Arxiduc Carles i a l’any 1701 va començar la guerra entre ells. A l’any 1705, en Carles va atraure als catalans dient que si li donaven suport els hi conservaria totes les seves institucions, cosa que no faria en Felip, i els catalans vam caure en el parany i es van canviar de costat. Total: En Carles va trobar un altre cadira per escalfar i va abandonar als catalans a la seva sort i al 1713, les dues famílies, van signar el tractat d’Ultrecht. Malgrat a estar sols, els catalans van fer front als exèrcits d’en Felip fins al 11 de setembre de1714. I és en el barri del Born on hi ha més empremtes d’aquesta guerra. Fiat dels que esperes que t’ajudin i veuràs!

Placa amb el vers d'en Pitarra

Fossar de les moreres. Era el cementiri de la parròquia de Santa Maria del Mar.  Es va fer famós perquè va ser on els barcelonins varen enterrar els morts de la batalla que varen perdre enfront del Felip V. El vers que va escriure en “Pitarra” és el de la placa de l'imatge adjunta. 

El vitrall del Barça
Curiositat de Santa Maria del Mar: Els vitralls. Els que hi ha ara no són els originals. Són de després de la guerra del 36. Com  a curiositat en trobem un al costat de porta que dona al fossar on si veuen el Felip V i en Carles amb les seves mullers. Això si, en Felip a la part de dalt. Pagat pel govern d’en Franco. I si mirem des de sota l’orgue els vitralls de l’altre costat, en veiem un de molt blau, que desentona bastant, pagat pels organitzadors dels Jocs Olímpics, i en el de la seva dreta, n`hi ha un altres que és un vitrall amb tres columnes de quadres semblants i si mirem l’últim de la columna central, veurem qui el va pagar: el Barça, ja que hi va fer posar el seu escut. Es ben cert que qui paga, mana

Sota el mercat del Born ha sortit
la Ciutat del 1974
Es veuen els carrers i les cases enderrocade
s
El Born: Avui ens ensenya les restes de la ciutat de l’època d’aquesta guerra on podem veure carrers i cases que només tenen unes parets d’un metro d’alçada. Primera ordre d’en Felip V que va obligar als seus propietaris a tirar-les a terra i deixar-les amb aquesta alçada. Amb aquest acte, Felip V va trencar el pacte de la rendició i va ser la primera mostra del que aniria fent amb la ciutat i les seves institucions. Hauríem anat millor amb en Carles?, però, vam perdre
   
Ai dels vençuts (Vae Victis)
Joan

Breno
Com es veu, era una bona peça
Nota: Segons la tradició, aquesta frase la va pronunciar el general gal Breno, que havia conquerit la Ciutat de Roma, i va vendre la seva retirada de la Ciutat mitjançant un rescat de mil lliures romanes en monedes d’or. Quan els romans van anar a pagar van observar que la balança estava manegada a favor de Breno i van protestar. Breno es va limitar a posar la seva espassa en el seu platet, amb el que els romans van tenir  que posar encara més or del que tocava. És la impotència dels vençuts    

3 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

https://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2011/11/santa-maria-del-mar-ano-998-y-la.htm


Bon article, Sr. Joan, molt bo.

Salutacions.

Miquel M. ha dit...

Com fa dos mil anys va dir en Ciceró, a "De oratore", la història és testimoni del temps, llum de la veritat i mestra de la vida. El que passa és que nosaltres difícilment fem cas del seu testimoni, i no mirem la seva llum ni escoltem el seu magisteri. Més aviat ens decantem per ensopegar dues vegades en la mateixa pedra. La història que ens recorda en Joan, no té un final gaire feliç. Però la vida està plena d'ensurts i de contradiccions, i passi el que passi, ens cal mirar endavant, i aixecar-nos si caiem.

Josep Maria V. ha dit...

Interessant aquest article per mostrar-nos que abans no hi havia DEMOCRÀCIA, i els reis eren els que manaven i tenien el poder absolut sobre els ciutadans i també sobre els pobles enemics que derrotava. Per aquest comportament corria de boca en boca la frase lapidària: ai! Dels vençuts!
Però com els temps canvien, ara hi ha DEMOCRÀCIA, i en diuen: article 155.