diumenge, 28 de gener de 2018

El vàter

Tenir vàter
és un dret de la humanitat
Avui he estat reflexionant sobre un tema que inicialment us semblarà una mica “especial e insòlit”, però que en definitiva té la importància d’un dret humà, encara que no hi pensem, perquè sempre passa el mateix, allò que tens tu, no penses que li pugui faltar als demés. 

Els europeus sempre han estat capdavanters de la civilització humana, i per tant al segle XIX ja els preocupava quines eren les causes que provocaven les epidèmies, còleres i infinitat de malalties, que limitaven els anys de vida de l’home.  Desprès de molt pensar i estudiar, es varen adonar que les aigües netes es barrejaven amb les brutes, no hi havia clavegueres per conduir les aigües brutes i aquestes es barrejaven amb les aigües netes que sortien de les fonts que hi havia a la ciutat.
En alguns paisos d'aquest món
aquest tipus de vàter encara és habitual 

També els preocupava que les persones no podessin fer l’higiene del seu cos d’una forma digna, perquè aleshores no hi havia aparells sanitaris apropiats. Però totes aquestes mancances es varen poder solucionar a Europa. Poques són les persones a Europa que actualment no puguin disposar d’aigua de boca i aparells sanitaris. 
En aquest país tan pobre
aquesta família té un vàter
No sé si l'utilitza com a tal
o com element decoratiu

L’any 2,000, l’Assemblea General de las Nacions Unides va reconèixer l’accés a l’aigua com un dret humà universal. Perquè va comprovar que un milió i mig de menors de cinc anys morien cada any per malalties degut a que l’aigua tan d‘esbarjo, de pesca o de beguda, era un hàbitat per a organismes aquàtics que feia baixar els nivells de puresa requerits per evitar aquesta mortaldat infantil.

El 24 de juliol de 2013 l'Assemblea General de les Nacions Unides, va decidir designar el 19 de novembre Dia Mundial del Vàter.  Per què?
Cartell demostratiu que en aquets zona
només un 22% de les persones
disposen d'un vàter

Doncs perquè de les dades que obtingueren les Nacions Unides, 2.400 milions de persones de tot el món no poden accedir a serveis bàsics de sanejament com vàters i latrines, i aproximadament 1.800 milions de persones usen una font d’aigua potable contaminada per restes fecals. Per tenir una idea, haig de dir que sols als països de l’Amèrica llatina i el Carib, el percentatge de vivendes que tenen vàter, es del 22%.
En aquest desert virtual
el que arribi primer
podrà utilitzar el mirall del vàter

Es evident que tots els habitants del planeta tenim la necessitat d’evacuar, i depèn del lloc on visquem els excrements es gestionen de diferent manera. En els països civilitzats el vàter és el mitjà per aconseguir que és controli a on van a parar els excrements i procedir al seu sanejament i s’eviten contaminacions amb aigües potables, que sols provoquen malalties com el còlera, l’hepatitis i la disenteria. Per contra,  aquells països que no tenen vàter, sigui per no tenir una cultura de sanejament i d’higiene, degut a  la seva pobresa, com Àfrica  o Amèrica del Sur, defequen a l’aire lliure i contaminen constantment les aigües potables per restes fecals.  

Us confesso que quan vaig conèixer que la O.N.U. havia concedit el 19 de novembre “DIA MUNDIAL DEL VÀTER”, no sabia que el Vàter salva vides, i suposo que desprès de llegir aquest article entendreu, com jo,


que la vida ens causa sorpreses. 

Josep Maria V.

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

És un escrit ben original i sorprenent, que demostra com sovint la nostra ignorància ens impedeix descobrir el valor real de les coses que ens envolten. Avui, aquest article d’en Josep Mª. V., m’ha fet adonar ben bé de la importància i transcendència d’un objecte tan senzill, humil i poc reconegut com és el vàter.
És molt curiós que ara fa pocs dies, i per informació del Washington Post, s’ha pogut conèixer també l’existència d’un vàter d’or massís, obra de l’artista italià Maurizio Cattelan i valorat en més de un milió de dòlars, que es propietat del Museu Guggenheim de Nova York. Un vàter d’or que la directora d’aquest museu, Nancy Spector, va oferir al President Trump per al seu servei personal, a la Casa Blanca.
No cal dir que, d’ara en endavant, quan jo hagi de fer servir un exemplar ceràmic més humil, que tinc a casa, ho faré amb un gran respecte.

Anònim ha dit...

que suerte tenemos con nuestros wáteres

Mary Luz

Joan ha dit...

Aquest "moble" tan vulgar per nosaltres, és un luxe per molts

Gràcis Josep Mª per fer aquest valuós article

Joan