Ens cal saber dialogar

Aquestes dues persones, dialoguen?
o parlen cadaqual de les seves coses?

El diàleg és una eina molt útil i important, però no la fem servir gaire, i a vegades tampoc la sabem utilitzar correctament. Sovint confonem el diàleg amb un simple intercanvi de monòlegs, on cadascú hi diu la seva, amb un inútil enraonar per enraonar.

Però el diàleg no és un simple intercanvi de monòlegs. Per ser real, demana que, si rebem raons suficients, estiguem sincerament disposats a canviar el nostre propi punt de vista.  I també demana que sàpiguem escoltar, amb l'esperit obert de bat a bat.

El dimoni i l'ángel no s'èscolten

És un fet fàcilment comprobable que escoltar, el que se'n diu escoltar de veritat, ben poques vegades ho fem. Generalment tots parlem molt, però escoltem poc. El més freqüent és que només ens escoltem a nosaltres mateixos.

Aquí, els interlocutors volen dialogar
Ho assoliran?

Una bona base pel diàleg, és la comprensió mútua. Ens cal comprendre els altres, tot partint del convenciment de que ningú és perfecte. Fins i tot el nostre sol, l'astre de la llum, té petites taques de foscor. Nosaltres també en tenim, i en tenen les persones més dignes d'estima i les que respectem i admirem més. Només amb aquest convenciment, i recordant que en cada persona hi ha més coses dignes d'admiració que de menyspreu, els diàlegs poden ser útils.

Aquesta parella No dialoguen
es barallen

Ens cal mirar la part bona de les persones. Tots som companys de viatge i naveguem junts pel mar mogut i difícil d’aquest món. A vegades ens sacsegen unes onades que ens empenyen a topar els uns contra els altres, i ens fem petits desperfectes i ferides. Es bo pensar que aquestes topades no són culpa de ningú, i hem de saber passar-les per alt i disculpar-les generosament.

En Plató, ja tenia aquest
problema

Els admirats “Diàlegs” de Plató es basen en l’acceptació i el respecte mutu, reconeixent el dret, que tots tenim, de ser tal com volem ser, amb total llibertat. Un respecte que exigeix amabilitat en les maneres i delicadesa en el tracte. Recordem que les bones maneres són com els zeros de l'aritmètica: tot sols no representen res, però augmenten el valor dels altres números si se li posen al costat.

El respecte en el tracte és necessari per tenir uns diàlegs útils i agradables. Encara que lamentablement no sempre ho sabem fer així, i massa sovint confonem dialogar amb discutir.

De la discussió rarament en pot sortir res de bo. Es només del diàleg sincer que en surt concòrdia i amistat.

Amb aquesta actitud positiva, dialoguem sovint, que sempre serà profitós.

Miquel M.