dilluns, 8 de gener de 2018

Any nou, futur millor

Adéu   2017,
Bon viatge cap el 2018
En començar aquest nou any, tots tenim sempre molt bons propòsits, i segurament ens fem la pregunta de què hauríem de fer per millorar el nostre entorn social, quina podria ser la nostra missió. Tal vegada la resposta més encertada, és la de que les persones grans hem d’esforçar-nos per renovar l’optimisme general, un optimisme que amb  les inquietuds socials i polítiques d’aquest últims temps, es troba molt a faltar. No podem quedar-nos inactius, muts i en silenci.

Hem de fer sentir la nostra veu
Hem de fer sentir la nostra veu, i ens cal fer-la ressonar en un sentit positiu, sense cansar-nos-en mai. Hauríem de fer cas al que va proclamar un vell profeta de milers d’anys enrere, Isaias (Is,58,1): clama, ne cesses, proclama, sense parar. Nosaltres, com ell, no ens hauríem de cansar mai de proclamar la nostra certesa en un futur de pau i concòrdia, de infondre optimisme i serenitat, de tranquil·litzar els esperits inquiets.

Aquest ninot tan simpàtic
ens demana silenci
per posar harmonia
on hi hagi desavienç
a 
No podem ser, de cap manera, profetes de desgràcies, ni anunciadors de tempestes i mal temps. La nostra missió és la de posar harmonia on hi hagi desavinença, de imposar silenci on hi hagi soroll, i de infondre pau i tranquil·litat on hi hagi mar tempestuosa.

Potser a vegades se’ns pot fer difícil donar senyals d’optimisme, quan el nostre fonament econòmic, que són les pensions, està sofrint, des de fa anys, una erosió constant, i cada vegada es fa més i més petit. No hi ha dubte de que ens resulta molt complicat augurar temps millors quan notem que, de dia en dia, es va afeblint, de forma evident, el nostre poder adquisitiu. Però es precisament en les circumstàncies adverses quan ens cal demostrar amb més fermesa el nostre tremp, i també quan podem encomanar millor la valentia al altres.

Avui, fins hi tot, els Mags corren
No hi ha dubte de que les persones grans tenim una gran missió i l’hem de complir bé, infonent a tothom grans dosis de il·lusió, com han sabut fer els Reis màgics d’Orient que ens acaben de visitar. Podria ser que els anys haguessin esvaït una mica la nostra fe en aquests reials personatges, però hi hem de creure sempre, sense deixar de confiar en les nostres pròpies forces, sabent també que si busquem una mà amiga que ens ajudi, sempre la podrem trobar al final del nostre braç. 

Acaben de passar uns Reis màgics, que ens han parlant de pau, d’amor i de germanor.

No deixem que ni la il·lusió que ens han portat,
ni l’esperança en un futur millor per tots,
se’ns esvaeixin mai.  


Miquel Mª   

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tienes toda la razón, estoy completamente de acuerdo contigo. Hay que dar optimismo y poco a poco saldremos adelante.Mary Luz

Joan ha dit...

Que no ens falti mai l'esperança de que els demà serà millor, encara que s'hagi de tenir més fe que els seguidors del Betis. Visca el Betis "manque" Pierda!

Joan

Enric ha dit...

Trobo molt encertat el segon comentari. Si sovint posem la nostra confiança en uns jugadors de futbol, "manque pierdan", amb molta més raó l'hem de posar en els nostres polítics que, en teoria, han de ser força més intel·ligents. Optimisme, doncs, i visca el Betis.