|
Imatge de Puigcerdà. Els cignes del llac |
Aquest
és el títol de la cançó que va demostrar a tot al món el que desitjàvem els catalans que fossin els Jocs
Olímpics de Barcelona 1992. La seva lletra era un cant exaltant i enaltint la
amistat, amb estrofes com la llegireu després de la nota:
Nota:
Si el voleu escoltar, feu clic Aquí.. No és amb la veu de la Montserrat Caballé,
però per recordar, és vàlid. Si
tot funciona com ha de ser, la lletra la escoltareu amb català
Jo no
cal que et parli de com sóc,
Perquè
endevino que de mi tu ja ho saps tot
Ets com un amic per sempre.
Tu, que saps llegir els meus pensaments,
Saps que també jo puc saber tot el que sents.
Com si
et conegués de sempre.
|
La meva família |
Fa onze anys que tots els estius, setmanes
santes i ponts llargs, els he passat a
l’Hotel Villa Paulita de Puigcerdà, habitació 112, o sigui des de la seva inauguració.
Per tant tot el personal, salvades algunes poques excepcions, es el mateix d’aleshores,
inclòs el xef i el personal del Restaurant “ORIGEN”.
Aquest 24 de març, vaig complir 90 anys, i els
meus fills, nora i els tres néts, em varen acompanyar en el dinar de celebració
al Restaurant de l’Hotel.
|
El personal de cuina |
Però abans d’entrar al saló per dinar, es va
presentar un dels empleats i, amb un agradable somriure em va entregar un sobre
vermell, molt gran (0’35x 0’50) amb la dedicatòria de tots els empleats, m’entregà una bonica ploma estilogràfica waterman, junt amb un clip de corbata. Vaig
quedar estorat, bocabadat i corprès, no sabia que dir, al final amb el portaveu
ens donàrem una abraçada perquè a mi no em sortien les paraules de l’emoció que
m’embargava.
|
La resta de personal |
La taula estava situada davant al mirador del
llac, on les tranquil·les aigües s’anava desplaçant suaument amb pas silenciós i
elegant dels cignes blancs, un d’ells es va aixecar a saludar-me. Pocs minuts desprès,
ens portaren un deliciós pica pica, de segon plat una celestial orada a la sal,
i de postres un exquisit pastis estil Sacher, fet pel pastisser del Restaurant.
Coronaven el pastis dues espelmes enceses amb el “90”. Tot digne d’una cuina de
quatre estrelles Michelin.
|
Portada de la dedicatòria |
Desprès de bufar les espelmes, els empleats
de la cuina i menjador em vàrem venir a felicitar, i aprofitàrem l’ocasió per fer un fotografia de tots ells
amb mi. Acabat l’acte de la fotografia amb els empleats de la cuina i menjador,
els meus familiars tornaren a ocupar els seus llocs de la taula, i sense
haver-me adonat de res, varen omplir la taula de regals als que havien adjuntat els escrits fets per cadascun d’ells,
portadors de sentides i encisadores paraules a la meva persona, com a patriarca
de la família, que em van embadalir i emocionar tant, que em sentí molt feliç.
|
Pàgina de les signatures |
Feliç
per la meva magnífica família amb una connexió total, sòlida i verdadera, amb
tots els meus estimats membres per igual. Però, aquell dia vaig superar tots els
nivells de felicitat, perquè a més per ser-ne per la meva família, el personal
de l’Hotel em van demostrar que ells i jo érem AMICS PER SEMPRE, aquells amics
que el filòsof grec Aristòtil afirmava que
“Sense amistat l’home no pot ser
feliç.”
Josep
Maria V.
4 comentaris:
Expresso la meva més sincera enhorabona a l'amic Josep Mª V., per aquesta solemne commemoració, celebrada a Puigcerdà, dels seus molt ben aprofitats 90 anys, una celebració que considero molt justa i apropiada, així com també la gran manifestació d'amistat i de reconeixement que ha rebut per part de tots els que l'acompanyaven aquell dia.
Ben segur que som molts els que també ens hi afegim, ben convençuts de que a més d'una persona gran, és una gran persona. Per molts anys!
Muchas felicidades Josep !!!!
Marwy Luz
Molt be Josep Maria
Bona festa i beb acompanyat.
no tothom ho pot dir
Joan
Miquel, Mary Luz i Joan, AMICS DE SEMPRE !!!!! Moltes gràcies pels vostres amables comentaris.
Publica un comentari a l'entrada