diumenge, 9 de setembre de 2018

Inquietuds


Sota aquest arbre, per molta calor que faci,
s'hi estava molt be
- Bon dia, com estàs amic? Sembla que el clima va canviant, oi? La calor d’enguany ha estat molt insuportable, uf!, és clar que tu, a sota d’aquesta arbrada ho suportes millor. Bé, i que fas ara?

-.Caram!, quina cosa més bonica i d’on treus la fusta que modeles. No m’ho puc  creure, de les branques que cauen dels arbres? Però quan has après tu a fer això?

No deixis mai de llegir,
ni que sigui el Diari,

tot esperant el bus
- Estic francament sorpresa! Ja ho entenc,  en lloc d’estar avorrit i fent-me mala sang per tot el que passa en el nostre planeta, has decidit buscar una magnífica manera de passar les hores. Ep!, ara no et descuidis de llegir el diari cada dia, eh?

- Trobo que has estat molt hàbil, conec altres persones, que de cap manera volen fer res més que veure la TV, però tu, has estat capaç de buscar una utilitat important per ocupar unes bones hores al dia.

Aquesta persona, a més de passejar el gos
escriu les seves memòries
- Estic segura que tots tenim una part creativa. Mira, sense anar més lluny, l’altre dia vaig veure a la Júlia, si home, aquella veïna meva que té un gos que no calla

- Bé, d’això dels gossos ja en parlarem un altre dia. Ara el que vull dir-te és que saps qui està escrivint les seves memòries?

Aquest llibre és semblant al que escriu
en Toni del Bar amb les receptes
que feia la seva mare.
- Apa, no crec pas que en parli d’això. Calla! Allò que vull dir és que també ha trobat una manera agradable de passar els temps i està molt engrescada. I no t’ho perdis! El Toni del Bar “El Racó”, que ja saps que ara està jubilat ha començat un llibre de receptes de cuina que ja feia la seva mare. Què et sembla? Estic francament engrescada, jo per aquest pròxim curs m’he apuntat a una Aula d’extensió Universitària d’AFOPA. Si noi, en aquesta vida no es pot parar, sempre s’aprenen coses, la cultura és com una finestra al món que t’ajuda a entendre millor tots aquests canvis que es produeixen d’una manera ràpida i constant.

Quan ens fem grans
fem coses semblants a les que fèiem
quan eran infants.
Ara amaguem llibres
- També he iniciat un joc que ja existeix. He fet un comunicat a través de l’Associació de veïns a tot el barri per intercanviar llibres. Cada dia de la setmana tocarà una zona amagar llibres en un punt. Es donaran pistes, coordenades, etc. i així hi haurà un intercanvi que propiciarà la lectura.

- Mira, que no ens hem adonat, aquí hi ha un llibre! Bé, ara em tocarà a mi amagar-ne un dels meus.

- Bé, et deixo, això funciona! És com jugar a amagar secrets.

- Per cert, t’has adonat, aquell senyor gran com ens mira mentre pinta el paisatge?

- Estic segura que tots som capaços de trobar la manera de fer alguna cosa que ni tan sols havíem imaginat,

Només es tracta de pensar-hi una mica i provar.

- Adéu fins aviat!
Carme AFOPA

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

La proposta de la Carme és força original, però cal estar ben segurs de que els veïns no es limiten a aquest curiós joc d'amagar llibres, sinó que després passen també una bona estona llegint-los, que és el més interessant. És possible que el joc incentivi la lectura?

Joan ha dit...

El teu article ens diu que quan deixem la nostra feina per jubilació, no ens quedem a mirar la Tv i fem alguna cosa que ens agradi
M’ha semblat molt be la proposta innovadora d’amagar llibres. Em recorda els Poquemon. Però, farà nous lectors?
Joan