diumenge, 3 de febrer del 2019

Profecia d'en Cambó l'any 1935

Fotografia d'en Cambo,
amb signatura,
propietat del autor del
article

En Francesc Cambó va néixer el 2 de setembre de 1876 al Baix Empordà al poble de San Julià de Verges, poble de la seva mare, però és van traslladar a Besalú, població on residia la família Cambó. Des de jove li va seduir la política, i per això va estudiar a la Universitat de Barcelona, Dret i Filosofia. Una qualitat que portava innata en ell era el “senyoriu”. Va estar com advocat en el bufet de l’advocat Narcís  Verdaguer Callís, del carrer Santpere més baix, la Casa Cordelles de Barcelona.

Va ser un gran polític, admirat pels seus companys diputats a les Cortes, entre altres cosses per les seves idees, i en especial, per les seves prediccions de futur, tot ho deia amb una solemne dignitat i una sorprenent clarividència, estava segur de sí mateix i per sobre de les injustícies.

Retrat de Alfons XIII
Els qui el varen conèixer deien que era l’home elegit pel rei Alfons XIII per governar España, puix desprès d’haver caigut el Directori de Primo de Rivera, el rei ja havia dit al general Dámaso Berenguer i Fusté que contés imprescindiblement amb en Cambó. Però en Cambó va tenir dolors físics a la gola, provocat per un càncer.  El van operar i li van extirpar una corda vocal. Aquesta pèrdua de veu va provocar que no triomfes ocupant l’escalafó més alt a la política d’Espanya. No obstant va continuar al seu lloc con a representant de la Lliga.

En el seu últim discurs a les Cortes, va defensar Catalunya dient:
Crec jo, senyors diputats, que tot el problema està en si la realitat catalana és compatible, no ja amb la realitat espanyola, sinó amb la grandesa d’Espanya.
I jo els hi haig de dir, que no solament es compatible, sinó que es consubstancial. Que jo no comprenc la grandesa d’Espanya sense la accentuació d’una realitat catalana que aporti al pensament general l’esforç de la nostra individualitat.
I com a colofó de la seva intervenció a les Corts, els hi va dir a tots ells:
Passarà aquest Parlament, desapareixeran tots els partits que avui estan aquí representats, cauran règims, i el fet viu de Catalunya subsistirà.

El Congrés dels Diputats
amb la imatge del seu Lleó 

Aquestes paraules que va pronunciar en Cambó fa quasi 100 anys han estat profètiques, doncs el Govern d’Espanya ha continuat tractant a Catalunya com si fos una colònia. Diu el govern central que Catalunya és una Autonomia, però l’han deixat sense Estatut, a pesar d’haver-lo aprovat i ratificat per les Cortes i la ciutadania catalana. Malgrat aquesta aprovació política amb tots els tràmits legals requerits, va ser retallat fins a deixar-lo com si fos una almoina. Actualment el govern de España continua amb la mateixa posició.
                      
El fet viu de Catalunya subsistirà, i els catalans continuaran amb la seva única posició:
Diàleg polític i sols polític,
com fan els pobles que són democràtics.

Josep Maria V. 

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Es lamentable comprovar que després de cent anys, les paraules d'en Cambó, que ara ens recorda en Josep Mª. V., continuen essent plenament vigents, i és molt trist veure com es van repetint els mateixos errors d'abans.
Fa vint segles que el romà Ciceró va afirmar que la història era la llum de la veritat i la mestra de la vida, però es veu que hi ha polítics que són molt mals alumnes, i que per bona que sigui la mestra, ells no arriben a aprendre'n mai.

Unknown ha dit...

I la ñ segueix sense volguer entendre ni comprendre

Dolors Fita

Joan ha dit...

El gobern de la república no va entendre Cambó com tampoc ho va fer amb Joan Maragall i els eu ver "Oda a Espanya"
Joan