|
Un dia asollejat a Sitges |
Un matí assolellat és el millor moment per reviure
anècdotes passades, i també per recordar els enyorats companys i amics que
lamentablement ens han deixat pel camí. Tots varen ser persones molt actives i
alguns d'ells varen destacar a la vida, de forma ben notable, encara que potser
no es pot dir, en justícia, que aquests fossin els millors. Alguns potser si que ho eren, però molts d'altres, més que bons, varen ser sortosos.
|
Aquesta persona, que sembla intel·ligent, Tindrà sort? |
La vida ens ha ensenyat molt bé, que hi ha un
gran desacord entre el pes de la intel·ligència i la bufada de la sort. Tots
hem pogut comprovar sovint que hi ha un inquietant fenòmen de desequilibri
entre l'èxit a l'escola i l'èxit al món. Moltes vegades, no han sigut els
primers de la classe els autènticament triomfadors a la vida.
|
Els enginyiers que portaven aquesta obre, eren intel·ligents? o eren hàbils per aconseguir contractes? |
Hi ha persones dotades de grans dots humans
que, per alguna sort adversa, no s'han pogut manifestar com calia, i en canvi,
per atzars desconeguts, moltes persones ineptes han aconseguit l'èxit. Això no
dóna pas la sensació de ser una cosa massa justa, però és que de lleis
veritables, només n'hi ha al món físic. El món de la realitat humana és més
aviat un caos, on hi surt guanyant el més espavilat o el més sortós, i on
l'única norma vàlida és la de que campi qui pugui.
|
Hi ha persones que han nascut amb una flor a... un cert lloc |
Ens costa molt, als que ja hem arribat a una
certa edat, creure, com assegurava Leibniz, que aquest món nostre és el millor món
possible, perquè està regulat per una harmonia preestablerta. No sembla que
sigui així.
Sovint
hem pogut comprovar que hi ha una gran desproporció entre les facultats i
l'esforç d'una persona, per una banda, i de l'altra el rendiment que en treu. L'esforç
és perfectament mesurable, però el rendiment és del tot imprevisible, i sovint pot
fallar. Per això els romans ja parlaven de l'existència de "dies
sortosos", en que tot anava bé, i "dies nefastos", en que era
millor no moure's de casa.
|
En el propietari d'aquest cistell totes li ponen |
Tots
hem sentit dir d’algú que "totes li ponen" o d’algú altre que
"no n'ensopega ni una". I és que la vida se'ns presenta com un gran
joc d'atzar, on val més tenir sort que tenir bones fitxes. Entrant-hi amb una fitxa
sola, si tenim bona sort, es possible fer saltar la banca. En canvi, si falta
la sort, ni que s'hi entri amb un carregament d'or, se'n sortirà pelat com una
rata.
Mirant-ho
amb la llarga perspectiva dels anys viscuts, crec que la nostra fitxa a la vida
ha estat força afortunada.
Ens
cal alegrar-nos-en i viure-ho amb optimisme.
Miquel
Mª
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada