En Josep Mª , amb els meus néts Estiu del 2018 a Puigcerdà |
Bonica imatge per anumciar els suplement del Diario 16 |
Desprès
del 0 a 3 del partit de Copa entre el Madrid i el Barca (27.02.), el nostre
genial defensa Gerard Piqué, va manifestar als periodistes: “Si las cámaras de las televisiones
españolas que estáis aquí, dedicarais más tiempo al juicio que hay de los
presos políticos, que es super injusto, y la gente de España pudiera ver un
poco más lo que pasa, en lugar de hablar del VAR, iríamos un poco mejor como
país”.
Foto apareguda al diari "20 minutos". Herrera es disculpa amb Piquè |
Tot això està amanit per les declaracions que fan els principals
testimonis de càrrec del judici per sedició, rebel·lió i malversació de diners
públics, contra polítics catalans en el Tribunal Suprem de Justícia. Han declarar
el president del Govern, Mariano Rajoy,
aquest ens diu que no sap res, i la Sra. vicepresidenta, Soraya Saez de Santamaria: que no recorda
res, el ministre de Interior que no
va donar cap ordre, i el ministre
d’Hisenda Cristòbal Montoro diu que no té factures. Desprès li va tocar el torn a Enric Millo. Com s’explica que un català s’atreveixi a
dissentir i explicar una versió dels fets - com fan tots els altres testimonis - que posa en dubte el relat oficial del 20
de setembre de 2017? Potser no va
escoltar el Virolai a la Rambla de
Catalunya, aquell cant de amor fratern a Espanya. Però el testimoni de la secretària
judicial Montserrat del Toro, amb la seva tàctica de desviar del que era
substancial pel judici, amb la “por”
i el petit salt de les terrasses que li van permetre sortir sana i estalvia de la Conselleria d’Economia.
La meva opinió sobre aquests esdeveniments en tants pocs dies, ha
estat la perplexitat, i la vostra ?
Josep Maria V.
3 comentaris:
Potser si que causa perplexitat, com ens indica en Josep Mª. V., el fet de comprovar fins a quin punt varien les visions de les coses, quan es miren a través de prejudicis tendenciosos o mal intencionats. Però és que la veritat és una cosa tan fràgil que es trenca com un mirall, i un cop trencada, cada tros reflexa la realitat d'una forma diferent. Lamentablement, els trossos que ens arriben a nosaltres estan totalment deformats i no ens deixen veure la realitat de les coses, i per això, més que perplexitat, considero que el que provoquen és indignació.
Sento dir que tot aixó ja era previsible. Ja fa anys que es deia que el Rey era el "cap" del
23-F Espanya sempra ha tingut "Castilla y León" com la pastanaga devant el burro i no
ha< mirat ni veu mes enllá, No ha sigut ni será mai Europea no veu mes enllá del nas.
Les persones que han sapigut lleguir llibres, s'han desplaçat per el mon amb mentalitat
oberta, que ni han a España, tenan un altre opinió, Molta gent que va venir a Catalunya
despres de la gerra i a pesar del que van patir per aixecar el cap entenen el sentit
catalaniste, pero jo en conec de mols que despres de tans anys "no entienden ni hablan
el catalán" Doncs que podem esperar dels altres i dels que porten medalles per els seus
crims?. On son els Jutjes catalans?
Deu ens ajudi........
Felicitats per els anys que tens, pero sobre tot per poguer-te expresarcom ho fas. Dolors
No m'estranya la teva perplexitat.
Encara que ens sembla que ho hem vist tot, no és veritat
A més del que tu cites, a mi també n'ha deixat bocabadat la noticia que dos homes, un de 80 i l'altre de 73 anys, han atracat dos Bancs i els han enxampat
Queda demostrat que aquella dita que diu "Vivir para ver" és certa
Joan
Publica un comentari a l'entrada