diumenge, 21 d’abril del 2019

Records de la Setmana Santa


Un dels rètols clàssics de Setmana Santa
La Setmana Santa és recordar els fets més importants del cristianisme que són la mort i la resurrecció de Crist i com en molts d’aquests tipus de celebracions si han afegit, segons l’època, costums i tradicions  populars propis de cada poble. De fet comença el diumenge passat, dia de Rams, i acaba avui, dia de Resurrecció. 

El pa groc de blat de moro era
el que menjàvem
tots els ciutadans dels anys 40
Eren durs com una pedra
Els meus records de la Setmana Santa comencen a principis dels anys 40 en plena postguerra civil. Eren els temps del nacional catolicisme i per tant dominaven les tradicions catòliques  que tenien els suport dels governs locals i de l’estat. Es van decretar dies festius el dijous, divendres i dissabte, a més del diumenge, i en molts pobles es va mantenir el dilluns següent, perquè era el dia que s’anava a “menjar la mona”.

Dues senyores lluint
les seves mantellines i "peinetess" 
Des de les 10 de matí del dijous fins a les 10 del matí del dissabte es van considerar temps de silenci i no es podia fer res, ni cines, ni esports ni altres esbarjos i es va prohibir la circulació de vehicles per la Ciutat. Això va propiciar que les funcions religioses estiguessin plenes i que les tradicions popular agafessin impuls o inclús que en sortissin de noves, com el dijous a la tarda passejar per “seguir els monuments” i que algunes poques senyores van aprofitar per lluir i posar-se mantellines i “peinetes”. No era una tradició local, però es feien mirar.

Benedicció de les palmes, palmons
i rams de llorer
pel bisbe de Barcelona a la 
plaça de la Sagrada Família, l'any 2016 
El Diumenge de Rams totes les parròquies feien la benedicció de les palmes i palmons, i la canalla els picàvem a terra fins que es desfibraven i acte seguit sortien fent una processó pels carrers del barri. També era el dia que deixàvem la roba d’hivern per la de primavera. Molts nens i nenes estrenaven un jersey fet amb llana d’angora. Aquests jerseis només se’n feien per aquestes festes. Si en teniu dubtes, jo us puc assegurar que en la meva joventut en vaig vendre molts kilos d'aquesta llana.

Processó dels armats o manaies
El Dijous Sant sortíem a “matar jueus” amb matraques que feien molt de soroll. Tenia dos objectius: fer pagar als jueus la mort del Crist, i trencar l’ordre de silenci que regia.


Processó de la mort a Verges
Les processons van recuperar-se. Unes amb molt sentit religiós i altres més aviat folklòriques, com podien ser les que hi sortien el manaies o “armats =  soldats romans” (La de Tarragona era famosa) o la de la mort de Verges. Cal dir que aquesta, l’any passat, en el ball, s'hi van afegir dues nenes, ja que sempre només la ballaven nois sols

Imatge de la processó de la Burreta
a Barcelona
De tot el que jo comento afortunadament en queden molt poques coses, i les que queden van dirigides al turismes. Només cal mirar a internet i demanar Setmana Santa o similars. Veureu que comencen parlant del temps que farà, i tot seguit la publicitat del pobles on es fan processons i especialitats culinàries, o excursions o creuers o tornejos esportius. Per cert, a Barcelona, encara que no ho sembli, també se’n fan de processons. Una de les poques que he vist jo, és la de la Burreta, que passa per davant de l’Ajuntament i va cap a la Rambla i que surt el dia de Rams al matí

Avui, la frase Setmana Santa equival més a Vacances de primavera
o folklore popular que a celebracions litúrgiques
Joan



2 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo recordo una torereta vermella d'angora. Com que anava a les Escolapias, deixaba el palmò a
l'esglesia, Despres seguiem els monuments, no recordo si eran 7, El dissabte despres
a pendra la xocolota amb melindros al carrer Xuclá. Val a dir que anaba amb la meva germana que era bastant mès gran que jo, Amb unes amigas, el divendres feiem dejuni, pero a les 12
de la nit ja no aguantabam.Tot que soc creien, amb els anys he vist moltes coses que no m'han agradat. Pot ser per aixó el divendres de Dolors l'han tret.EWl turisme i el cotxe han cambiat
el sentit de la Setmana Santa, pero La Esglesia també n'ha fet molts de cambis i aixó no
ajuda gaire.
Una abraçada per a tots i totes
Dolors Fita

Miquel M. ha dit...

No hi ha dubte que els dies de l'anomenada Setmana Santa, no tenen el mateix sentit per a tothom, ni se celebren igual a les ciutats que als pobles, on l'esperit religiós és més arrelat, com enguany he pogut també testimoniar.
Per altra banda, també opino, com en Joan T., que ni les mantellines ni els jerseis de llana d'angora d'anys enrere, ni les processons i els manaies d'avui dia, aporten res de positiu a les celebracions. A no ser que sigui només com a folklòrica promoció turística.