 |
| Un dels rètols clàssics de Setmana Santa |
La Setmana Santa és recordar els fets més importants del
cristianisme que són la mort i la resurrecció de Crist i com en molts d’aquests
tipus de celebracions si han afegit, segons l’època, costums i tradicions populars propis de cada poble. De fet comença
el diumenge passat, dia de Rams, i acaba avui, dia de Resurrecció.
 |
El pa groc de blat de moro era
el que menjàvem
tots els ciutadans dels anys 40
Eren durs com una pedra |
Els meus records de la Setmana Santa comencen a principis
dels anys 40 en plena postguerra civil. Eren els temps del nacional catolicisme
i per tant dominaven les tradicions catòliques
que tenien els suport dels governs locals i de l’estat. Es van decretar
dies festius el dijous, divendres i dissabte, a més del diumenge, i en molts
pobles es va mantenir el dilluns següent, perquè era el dia que s’anava a “menjar
la mona”.
 |
Dues senyores lluint
les seves mantellines i "peinetess" |
Des de les 10 de matí del dijous fins a les 10 del matí
del dissabte es van considerar temps de silenci i no es podia fer res, ni
cines, ni esports ni altres esbarjos i es va prohibir la circulació de vehicles
per la Ciutat. Això va propiciar que les funcions religioses estiguessin plenes i
que les tradicions popular agafessin impuls o inclús que en sortissin de noves,
com el dijous a la tarda passejar per “seguir els monuments” i que algunes poques
senyores van aprofitar per lluir i posar-se mantellines i “peinetes”. No era una tradició local, però es feien mirar.
 |
Benedicció de les palmes, palmons
i rams de llorer
pel bisbe de Barcelona a la
plaça de la Sagrada Família, l'any 2016 |
El Diumenge de Rams totes les parròquies feien la
benedicció de les palmes i palmons, i la canalla els picàvem a terra fins que
es desfibraven i acte seguit sortien fent una processó pels carrers del barri.
També era el dia que deixàvem la roba d’hivern per la de primavera. Molts nens i
nenes estrenaven un jersey fet amb llana d’angora. Aquests jerseis només se’n
feien per aquestes festes. Si en teniu dubtes, jo us puc assegurar que en la
meva joventut en vaig vendre molts kilos d'aquesta llana.
 |
| Processó dels armats o manaies |
El Dijous Sant sortíem a “matar jueus” amb matraques que
feien molt de soroll. Tenia dos objectius: fer pagar als jueus la mort del
Crist, i trencar l’ordre de silenci que regia.
 |
| Processó de la mort a Verges |
Les processons van recuperar-se. Unes amb molt sentit religiós
i altres més aviat folklòriques, com podien ser les que hi sortien el manaies
o “armats = soldats romans” (La de
Tarragona era famosa) o la de la mort de Verges. Cal dir que aquesta, l’any passat, en el ball, s'hi van afegir dues nenes, ja que sempre només la
ballaven nois sols
 |
Imatge de la processó de la Burreta
a Barcelona |
De tot el que jo comento afortunadament en queden molt
poques coses, i les que queden van dirigides al turismes. Només
cal mirar a internet i demanar Setmana Santa o similars. Veureu que comencen parlant del temps que farà, i tot seguit la
publicitat del pobles on es fan processons i especialitats culinàries, o excursions o creuers o tornejos esportius. Per cert, a Barcelona, encara que no
ho sembli, també se’n fan de processons. Una de les poques que he vist jo, és la de la Burreta, que passa per davant de l’Ajuntament i va cap a la Rambla i que surt el dia de Rams al matí
Avui, la
frase Setmana Santa equival més a Vacances de primavera
o folklore popular que a celebracions litúrgiques
Joan
2 comentaris:
Jo recordo una torereta vermella d'angora. Com que anava a les Escolapias, deixaba el palmò a
l'esglesia, Despres seguiem els monuments, no recordo si eran 7, El dissabte despres
a pendra la xocolota amb melindros al carrer Xuclá. Val a dir que anaba amb la meva germana que era bastant mès gran que jo, Amb unes amigas, el divendres feiem dejuni, pero a les 12
de la nit ja no aguantabam.Tot que soc creien, amb els anys he vist moltes coses que no m'han agradat. Pot ser per aixó el divendres de Dolors l'han tret.EWl turisme i el cotxe han cambiat
el sentit de la Setmana Santa, pero La Esglesia també n'ha fet molts de cambis i aixó no
ajuda gaire.
Una abraçada per a tots i totes
Dolors Fita
No hi ha dubte que els dies de l'anomenada Setmana Santa, no tenen el mateix sentit per a tothom, ni se celebren igual a les ciutats que als pobles, on l'esperit religiós és més arrelat, com enguany he pogut també testimoniar.
Per altra banda, també opino, com en Joan T., que ni les mantellines ni els jerseis de llana d'angora d'anys enrere, ni les processons i els manaies d'avui dia, aporten res de positiu a les celebracions. A no ser que sigui només com a folklòrica promoció turística.
Publica un comentari a l'entrada