Costums de la gent gran

Aquest dibuix de persones grans
és diferent del de fa 30 anys

Les persones que per un motiu o un altre ens dediquem a temes de la gent gran estem observant una transformació bastant considerable dels costums del col·lectiu, m’explicaré...

En un principi quan visitava entitats i casals, la distracció primordial dels usuaris eren els jocs de taula, generalment cartes i domino i una minoria els escacs i el billar, les senyores els treballs manuals, els cursets de ioga i per damunt de tot EL BINGO I LA CANASTRA.

Aquest portàtil,
ara és del nostres néts
Quna en tinguin un de més modern
el ragalaran al seus AVIS 

Més tard apareixia la revolució de la tecnologia digital, LA INFORMÁTICA I EL MÒBIL, aquests elements van comportar una gran revolució, llarguíssimes llistes d’espera per anar  a descobrir els secrets de les noves eines tecnològiques, tota la gent gran volia aprendre a manipular l’ordinador i el mòbil, eines que,  generalment, els les havien regalat els fills o néts quan els hi quedaven petites o en sortien de noves més potents, cosa que succeïa molt sovint.

El ball era un deles actiitats
amb méèxit en els Casals de Gent Gran.
en aquest, ara, en cara hi cap gent

Una altre activitat de gran èxit és el ball, un cop a la setmana cada casal fa una tarda de ball, uns música en directa i altres en conserva però tots fan aquesta activitat que te una gran afluència de públic, tanta que si arribes tard no hi pots entrar, perquè s'excedeix la capacitat del local i has de marxar, lo que provocava una gran frustració i alguna  discussió entre les parelles.

Abans els autobusos eren grans ....

També gaudeixen d’una gran popularitat les excursions, cada mes se'n fa una a diferents llocs de Catalunya i per la gran majoria és l’única sortida que fan al mes perquè la família sempre te l’excusa de que el cotxe va ple.
  

... pero ara amb un de petit n'hi ha prou

Però, de sobte, les coses comencen a canviar, al ball ja no hi ha aquella afluència massiva de gent, a les excursions amb prou feines omplen un autocar, les llistes d’espera de les noves tecnologies digitals han minvat de forma considerable i als jocs de taula també ha disminuït l’assistència de públic.

Aquesta persona gran, amb la seva medíació,
ha ha arribat a la conclusió
que el que ens falta a les persones
és la comunicació

Llavors, meditant sobre el tema i observant als usuaris de les activitats, veus que sempre són els mateixos i si alguns deixen de venir es per motius de salut, tot això et fa arribar a la conclusió que el que està passant és que no hi ha relleu generacional.

Les noves generacions tenen altres gustos, en el ball probablement no els hi agrada el tipus de música  que s’escolta, les tecnologies digitals les dominen perfectament, la gran majoria condueixen el seu propi vehicle i els jocs de taula estan passats de moda, ara tot és digital amb la problemàtica que això comporta i a la que tard o d’hora si haurà de posar remei: LA FALTA DE COMUNICACIÓ ENTRE LES PERSONES.

Esperem que empreses gestores, voluntaris i administracions que gestionen els espais de gent gran tinguem entre tots  la voluntat i l’encert d’arreglar les coses.
Penseu que tots arribarem a grans (si tenim sort)

Josep Vila Servià