L'ou com balla

Ou com balla
ca l'Ardiaca

Hola amic, quin temps més variable!, Salut! Veus, ja t’has constipat. Això sí, aquí a dalt, l’aire és més net, on jo visc fa força humitat, així tinc el genolls.

No endevinaries mai d’on vinc. A veure, a veure, pensa una mica. Quin dia és avui?

Bé, així m’agrada que te’n recordis d’aquestes tradicions, jo si tanco els ulls davant del brollador, només amb el so n’hi ha prou per notar l’escalfor de la mà del meu pare quan, en aquestes dates em portava a Ca l’Ardiaca a veure l’ou com  balla

L'ou com balla
de la Catedral de Barcelona

Com passa en l’àmbit dels significats, hi ha moltes teories respecte dels orígens de tan curiosa manifestació. Una de les més esteses la situa a Itàlia, on un frare dominic va veure l’acte en un petit poble i quan es va traslladar a Barcelona va proposar de fer-ho a la Catedral. Altres versions parlen concretament de la ciutat de Nàpols, en temps d’Alfons el Magnànim on l’«uovo che danzava» era un pur entreteniment entre els cortesans. Segons aquesta teoria, la noblesa del carrer de Montcada hauria adoptat aquest costum i mentre esperava el pas de la processó, s’hauria entretingut fent ballar un ou al brollador del seu palau.

Claustre la Catedral de Barcelona
l'ou com balla al fons
i les seves sorolloses ocas

Però la revista Xarxa, en diu el següent: Segons l’historiador barceloní Ramon Nonat, que ha estudiat els arxius del claustre, el ritual es va començar a celebrar a Barcelona l'any 1440. D’altres, menys científics, pensen que tot va sorgir d’un joc inventat pels cuidadors dels jardins del claustre, coneguts per les seves sorolloses oques.

Una de les teories es remunta més enllà a la història, i és la que busca similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs consistia justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d’una font.

Perdona, però avui m’ha emocionat retrobar-me amb la meva infantesa, fins aviat.

Carme