El planeta terra

Aquest núvol NO és el que va sortir a la TV3,
però també es maco

El dia 17 del mes de juny, estava mirant les noticies per TV3, i l’home del temps va mostrar una fotografia d’uns núvols d’un blau preciós, que, segons va dir el locutor, era un extraordinari fenomen natural que es va manifestar a la zona austral, constituint un magnífic espectacle de llums en el cel.

Aurora Boreal

Aleshores vaig recordar que a l’any 1936, quan la guerra civil, estàvem a Torrelles de Llobregat. El poble era molt petit, 200 habitants i sense trànsit. El dia 25 de gener de 1938, quan sortíem de sopar de casa d’un amic i tornàvem a casa, en arribar al nostre carrer, tots els veïns estaven mirant al cel en direcció nord; no hi havia núvols i el firmament estava radiant, esplendorós, bellíssim, tot ell estava clapejat amb colors molt vius i intensos. Els veïns amb les boques obertes i els ulls expectants contemplaven el meravellós espectacle atmosfèric; ningú sabia de que és tractava. Uns deien que era el reflex dels efectes d’un bombardeig a Barcelona, altres a una pluja d’estrelles. Per fi un home seriós i segur va sentenciar: És una Aurora Boreal, un fenomen atmosfèric lluminós que només s’observa al nord, a l’hemisferi septentrional.

Veient aquest imatge d'un núvol,
qui no estima la terra!

Des de aleshores em vaig identificar amb el Planeta Terra, i a partir d’aquell dia vaig viure intensament cada estació de l’any, en especial la primavera, l’estiu i hivern perquè eren les que més s’adaptaven a la meva joventut, per fer esport, tenir il·lusions i esperança de fer-me un lloc a la societat i trobar l’amor de la meva vida per constituir una família.

Capella de Sant Bernat del Montseny

Anys desprès, un amic de sempre és va casar i em va nombrar padrí de boda. El casament va ser a Sant Bernat del Montseny, i em va acompanyar la que quinze dies desprès va ser la meva esposa.

Com ja estaven a la tardor, vàrem tornar a Barcelona en claró de dia, perquè no passessin ànsia la família de la meva promesa, i vàrem agafar una carretera interior que portava a la cruïlla de les quatre carreteres prop de Tona. Aquella carretera passava per uns boscos que hi havia una gran diversitat de arbres de fulles vestides de colors i de llum de diferents colors que, presumien amb orgull i arrogància d’aquells abillats vestits.

Bonica vista de la tardor
Amb una foto com aquesta,
 qui NO estima la terra!!

A partir d’aquell dia vaig estimar la tardor com estimava les altres estacions, pensant que el Planeta Terra, és un paradís que la humanitat ha de conservar, cuidant-lo i protegint-lo perquè no és perdi per culpa d’aquells que per l’avarícia de fer més diners, no volen prendre cap decisió per reduir dràsticament la dependència dels combustibles fòssils i les emissions de d’efecte hivernacle, i tot allò que perjudica a la flora i la fauna del nostre estimat Planeta.

Vista d'un bosc
en un dia de tardor

El canvi climàtic constitueix la més gran amenaça mediambiental a la que s’enfronta la humanitat, i la meva opinió és, que s’inclogui a la Declaració dels Drets Humans per evitar que els polítics puguin disposar amb la seva particular opinió si ho recolza o no, com per exemple el narcisista Trump.

Segons el contingut del preàmbul de la proclamació de les Nacions Unides, resolució 217 A de 10 de Desembre de 1948, a  la meva modesta opinió, es que no hi ha cap dificultat en incloure-la, ans al contrari, es possible.

SALVEM EL PLANETA TERRA  !!!!

Josep Maria V.