|
Arias Salgado, anunciant la mort de Franco Indispensable per començar a caminar cap a la Democrcàcia |
Recordo que, abans que hi hagués el canvi de regim polític al
nostre país, mai havia sentit parlar de política, ni a casa amb la família, ni
amb els amics, ni a la feina, pràcticament no se’n parlava en lloc, excepte en
reunions molt concrets i que tothom es conegués, on es parlava molt fluixet i es tenia molta cura de qui podia escoltar
la conversa.
|
Primer pas: Suarez legalitza al P.C.E |
Entra
la monarquia i de sobte tot va canviar, es van anunciar les primeres eleccions
democràtiques i es van legalitzar els partits politics, que per cert proliferaven
com els bolets, i es va fer la primera campanya electoral.
|
Suarez donant la ma a Dolores Ibárruri,
La Pasionaria,
signe que en la nova democràcia
hi cabia thotom |
Varem
tenir ocasió de poder assistir als
primers mítings al carrer i les primeres entrevistes per la radio i la
televisió dels nous líders, que per la gent del carrer que no estesin ficats en
el tema, no teníem ni idea de on havien sortit dons eren uns perfectes
desconeguts.
Llavors,
com si fos un miracle, varem començar a parlar sobre política, escoltàvem els
mítings i les entrevistes i es va començà
a parlar-ne per tot arreu, es comparaven els líders per discutir quin ho
feia millor i quin deia totes les coses que faria si governes el seu partit.
|
Pensavem que s'acbarien esl nomanemants a dit.
Ho hem aconseguit?
NO!!!! |
La
gent tenia la il·lusió de que per fi
canviarien les coses, podríem escollir les persones que tirarien el país
endavant, que se acabarien els nomenaments a dit, la corrupció....podríem triar
els millors per cada lloc, es respirava un ambient de esperança amb el futur i
de eufòria.
Recordo,
també, les primeres sessions parlamentaries, que es retransmetien per radio i
televisió i l’endemà tothom comentava com havia anat la sessió, que si aquet
havia dit això... que si aquell havia dit allò...., resumin, ho recordo amb
molta nostàlgia.
|
Aixó és el que fan els nostres polítics, a qui hem elegit nosaltres.
Però utilitzen
el nostre nom
per dir el que els convé
|
Amb
el transcurs dels anys la gent ens anem adonat que tot el que es deia no tenia
res a veure amb el quès feia, es feien volar molts coloms, es prometien coses
que no es complien, llavors donaven explicacions del perquè no ho havien
fet i rarament satisfeien a ningú, tot
plegat ha portat a la gent un gran desencís i desafecció dels politics amb el
poble i amb la política.
|
El que hem aconssegit: Fer moltes votacions |
L’única
cosa que hem aconseguit es d’anar a votar tot sovint, per que de la resta res
de res, les bones paraules i el respecte han estat substituïts per la renyina i els insults i el nivell polític es cada cop
mes baix, es segueixen anomenant a dit i de la corrupció....ni esmentar-la, no
justifica ni una lletra.
Això
si, les sessions parlamentaries son patètiques,
cada líder es porta la seva claca que l’aplaudeix aferrissadament al
final de la seva intervenció.
Esperem que tot canviï, tornin al respecte per l'adversari i de passada
també respectaran als votants que sels miren atònits pensant.
Aixó és la democracia??
2 comentaris:
Els records són diferents segons les circumstàncies personals de cadascú. A la Facultat de Dret dels anys 40 ja es parlava força de política, amb l'Albert Manent i amb en Josep Mª. Ainaud, avui ja traspassats. Però això si, es parlava en veu baixa, perquè no ho sentissin els franquistes del SEU (Sindicato Español Universitario).
Per descomptat que no hi havia Congrés de Diputats ni es presenciava l'espectacle d'aplaudiments partidistes, que molt encertadament critica en Josep Vila. Només ens queda ser optimistes i esperar que el futur sigui millor.
Es bo que a la nostra edad ens quedi una mica de esperança amb el futur del Pais, pero
amb els polítics jo no la tinc. A part de mentides, incumplir promesas, només sabem
desprestigiar-se uns als altres. No hi ha exprit de PAIS nomès de partit. Afainy de
poder i poltrona, Auria de ser com a Suecia (si no me equivoco de pais). Pocs, controlats
i fen la seva feina com un treballador normal, sensa privilegis.
Algú va dir España es el pais que les persones están mes hores a la feina, pero treballen
menys, EspAña es el `pais que mès polítics te, mes cobren i menys efectius son.
Aquesta es la meva opinió.
Salutacions.
Dolors F.
Publica un comentari a l'entrada