diumenge, 29 de setembre de 2019

Les meves vacances (2)

El dimoni fa entrar els "dolents"
a la boca del drac

(a la meva foto només em va sortir
aquest troç
A internet la trobareu una
mica més gran)
En l’article del dia 8 d’aquest mes vaig parlar de les pintures de Sauri. Entre altres coses, avui us parlaré de l’església d’Arties (Vall d’Aran).

Les pintures murals de la cúpula del presbiteri, datades al voltant del 1580, formen en conjunt d’imatges sobre el judici final molt impactants, on els bons van al cel, representat per un castell, símbol de bona vida i on no hi falta res, i els dolents a l’infern, on el dimoni els llença a la boca d’un drac de grans dimensions on patiran la foscor i el cruixir d’ossos. Un missatge terrorífic! (tinguem en compte que es van pintar al segle XVI). Res a veure amb l'actual que es dona a les de Saurí 
    
Retaula de la Mare de Déu

És important també el retaule sobre fets de la vida de la Verge Maria, del segle XV. Fa molt goig i és bonic i deu tenir força valor, ja que, segons expliquen, l’han robat i recuperat vàries vegades, però l’última, de l’any 80, només van robar una taula i aquesta encara la busquen. Diuen que va ser un lladre famós, un tal Erik, nomenat el belga. Ves a saber!. L'esperançe no s'ha de perdre mai! 

Un congost mol estret

De les meves vacances també us vull dir que vaig visitar el Congost de Mont Rebei. Està situat al límit de Catalunya i Aragó i s’accedeix des del poblet d’Ager, (carretera de Balaguer a Tremp). Una de les meves filles, que li agrada molt caminar, ja ho coneixia, i al tornar de la seva caminada em va dir: papà t’agradaria però no hi vagis, A més que per tu es molt llarg, el camí és molt dolent, no sigui que caiguis. Però ara es pot arribar-hi en barca pel pantà i no s’ha de caminar gens. Val la pena visitar-ho.

Llac dels Engolasters
Des del camí de circunvalació 
També, acompanyat per les meves filles, vaig estar a Andorra. Feia uns 45 any que no hi havia anat  amb la família, Llavors jo les vigilava a elles ... i ara elles amb vigilaven a mi. Els anys passen i la vida canvia!. I Andorra, també! Des del poble d’Ordino varem recorre les valls més importants. Citaré només dos punts que jo destacaria: El clàssic llac del Engolasters, dintre d’un entorn ple d’arbres, ja que només està a 600 metres, i la vista del mirador  del Roc del Quer, penjat a sobre del poble de Canillo

El Mirador penjat al precipici
sobre el poble de Canillo
Dos comentaris molt curts: El menjar era molt més assequible que al nostre país. Tinguem present que només et carreguen un 4% d’IVA. I els magatzems ja no són tant barats com eren, i són tant moderns que coses clàssiques no en venen o el seu sortit és mol petit. Exemple: vaig voler compra un Floid, que aquí el compro a qualsevol perfumeria de barri i la resposta va ser que amb bones paraules amb venir a dir “Que no estava al dia”, o bé unes camisetes clàssiques i només en tenien d’un model i una de talla petita.


Unes vacances molt ben aprofitades
i sense presses

Joan   

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Comparteixo l'experiència d'en Joan T., de que les filles no ens deixen fer moltes coses per temor de que caiguem o ens fem mal. Però celebro que malgrat aquesta vigilància filial, pogués fer moltes excursions i gaudir de bonics panorames de muntanyes, com el que es veu des del mirador de Canillo. Hi ha un altre mirador andorrà molt bonic: el santuari de la Mare de Déu de Canòlic, no tan conegut però molt recomanable per fer-hi una pròxima visita, si les filles ens ho permeten.

Unknown ha dit...

Menys el Congost, en el seu temps ho he recorregut tot, tenim coses molt macas. Jo no he
sigut gaire excursionista, pero amb coche hem procurat acostar-nos al máxim. Referent a
Andorra, tret del paisatje ja no es el que era. Encare recordo i tinc, quan comprabem les
dones, bandejas d'acer inoxidable, pyrex i els homes licors. Estabem 2/3 dias i visitabem
recons de la montanya, Avui tot son hotels i botigas. El que mès m'agradat es que ho hagis
fet amb la familia. Jo nomès tinc una filla i una neta de 8 anys a Suissa. Hi anem varias
vegades al any pero.....Ella ens ensenya els boscos, caminets de montanya pero nomes
sento Avia, en compte no caiguis, agafat be als bastons, que per cert son molt práctics.
Aixi i tot no tinc dret a quexair-me i donc gracias per encare poguero fer.
D.Fita