Riure i somriure

Aquest dibuix tant conegut
és un riure que  detecta
satisfacció

Una de les coses que més ens diferencia dels altres éssers vivents que ens fan companyia al món, és la capacitat de riure. El riure és exclusivament humà, ens descobreix la presència d’un esperit joiós que es manifesta de forma espontània i que suposa una disposició propícia a l’alegria, cosa que és molt satisfactòria.

El riure, junt amb la seva manifestació més lleugera que és el somriure, el trobem a tots els racons del món. En tots els països, tant en els més cultes i civilitzats com en els que no ho són tant, hi ha homes i dones que saben riure, i és molt curiós comprovar que tots plegats, blancs, grocs o negres, quan riem, ens assemblem força.

Aquests micos,
 RIUEN?

Per molt variats que siguin els costums i les civilitzacions, per molt diversos que siguin els hàbits de menjar o de saludar, o per molt divergents que siguin les normes de convivència i de conducta, el riure espontani ens fa semblants a tots, independentment del color de la nostra pell.

El riure és saludable

Els estudis mèdics asseguren que el riure és una activitat molt sana i recomanable, perquè eixampla els pulmons, aclareix la ment, infon fortalesa i optimisme al nostre organisme, i ens ajuda a allunyar les migranyes, els dolors i els maldecaps. Encara que no tots els riures són iguals.

Aquest riure No sembla sincer

Anys ha, l’haguéssim  classificat

com el riure DENTICLOR

N’hi ha que són molt poc espontanis, que simplement són producte d’un hàbit social poc sincer, d’una falsa manifestació de cordialitat. A aquests riures estereotipats els falta sinceritat i són ben fàcils reconèixer: no mereixen cap consideració. Tampoc en són mereixedors ni el riure fals ni la ganyota sorneguera, dels que hem de fugir-ne ben de pressa: són tan diferents de l’amable i cordial riure sincer, com ho és la nit del dia.

El somriure d’aquesta ninot

és un somriure engrescador

que a la nostra infància

ens tenia captivats a TOTS  

Podem entendre millor el sentit humà i benèfic d’una bona rialla, mirant com riuen els infants. Les seves rialles són sempre una injecció d’alegria, de benestar, una superació de totes les nostres angoixes i preocupacions, una guarició de tots els mals.

Encara que les circumstàncies actuals no siguin massa favorables, hauríem de tenir molt present l’assenyada sentència catalana, de que “per quatre dies que hem de viure, no plorem que val més riure”.

La nostra cuirassa

Potser nosaltres, les persones grans, no experimentem tan fàcilment l’acció benèfica del riure, perquè els anys ens han posat al damunt una feixuga cuirassa de falsa dignitat que en anul·la l’espontaneïtat de la rialla. Seria molt convenient que procuréssim fer-la desaparèixer.

Tant de bo que el riure i el somriure

siguin sempre presents a casa nostra.

Miquel Mª