diumenge, 13 d’octubre del 2019

Pactes postelectorals


El vot és un dret
Com a home de a peu i dels que creiem fermament que s’ha d’anar a votar com un deure cívic i a més pensant que en la nostre joventut pel fet de posar unes urnes et podies guanyar un bon càstig –ara també – et quedes sorprès dels resultats finals quan es formen els parlaments i ajuntaments .

Els uns volen totes les cadires negres
i els altres, també.

I que proposen?
Ens les rifem, o millor,
les comprem?
Un poble, una ciutat o un país com el nostres que  hem votat no pas fa gaire i després dels estira  i arronses, el sorteig de cadires, jo et dono i tu m’ajudes, arribes a la conclusió que mols votans queden estorats al comprovar que el que pensàvem que seria el millor per el seu poble o país, mana una força que la majoria no ho havia volgut.

Els que hem anat a mitings i hem votat,
ho hem fet amb l'esperança que el guanyador
 podria fer les coses que ha promès,
Però, RES DE RES
Es diu que això és el joc de la democràcia. I no dic pas que no sigui legal, però no totes les coses legals són justes ni motivants. Per les persones que hem anat a votar, que hem passat per les penjades de cartells electorals, per els mítings politics a places i a locals, per els temps de propaganda a radio i TV, per la gran propaganda rebuda en bústies, vas a votar amb l’esperança de que podràs fer un lloc millor per viure.

Brindis amb cava del gunayador
amb els seus votants.


Però l'endemà, com si haguessin
brindat amb aigua mineral.
"Donde digo digo, digo diego"
Ve el dia de les eleccions i veus que el teu candidat esta guanyant per majoria. Cava i celebració. Però això dura poc. Al dia següent ja fora l’eufòria comencen a treballar el politòlegs, els IBEX35  els que volen cadires per cobrar, els que tu em dones i jo callo, els que on deia ”donde digo digo, digo Diego”  i aleshores quan tu pensaves que amb les noves eleccions et menjaries un bon suquet de peix, et trobes que els nostres votats, obliden els discursos, canvien els sentits dels que havien dit i de cop hi volta et trobes menjant-te un bon gripau en lloc dels àpats que t’havien promès.


34 mil rals al any, no sé si són molts o pocs.
Deuen ser molts, ja que NO dubten i
fan els paparets de l'auca que facin falta
per cobrarlos
 al menys quatre anys
I amb broma, aquí els tens si tot va be, quatre anys més en el que faran o no, segons amb els que hagin pactat.

Tot molt democràtic però realment frustrant per tota persona que no hi enten de grans politiques.

A més pensant en  la quantitat de pactes que hem vist –anti-natura - em pregunto si la democràcia està fent figa i convindria buscar altres sistemes que ens tingues més en compta el vot del ciutadà.

I si no, que no  ens queixem de que l’absentisme va pujant  


Salvador CM

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Es una llástima aquesta realitat. El desencis es general . Aquesta tarde he sentit una
entrevista general al actor José Sacristán hi ha dit. Les dretes van sempre juntes i les
esquerres una contra l'altre. (respecto tota opinió) i es cert. Ni els que proclamen
catalanisma tenim la mateixa opinió. Jo votaré. He tardat masses anys ha poguero fer
, pero reconec que els resultats fa temps que no tinc pressa per saber-ho.
Alló del seny i la rauxa no se on están. De fet no se quin programa electoral te cada
partit perque només saben insultar o menysprear a un altre partit.

Be que Deu il.lumini als votants.
Desitjo que el proper comentari estigui mès animada- Salutacions a tots
Dolors F.

Miquel M. ha dit...

Si el comentari de la Dolors F. denota un desencís general, el meu no està gaire lluny d'aquest mateix lamentable sentiment. Jo també considero que, o no ens mereixem els polítics que tenim, o ells no ens mereixen a nosaltres. I uns per altres, el carro va pel pedregam. Tant de bo que algun dia trobem plegats un camí segur per avançar.