diumenge, 29 de desembre de 2019

L'últim dia de la nostra vida


El meu amic, quan estava en plena forma 

Dies enrere vaig anar a visitar a un bon amic que estava malalt. Em va rebre al seu despatx de metge. Ens varem  saludar amb afecte, i, em va dir que  havia tingut un problema gravíssim de cor. Li havien diagnosticar que podia morir en qualsevol moment.

La meva doctora i els seu concell
Vaig quedar astorat pensant que a partir d’aleshores el meu bon amic viuria cada dia com si fos l’últim!. En aquell moment sonà el telèfon, circumstància que vaig agrair, perquè una suo freda m’envaí el meu cos en pensar que perdria per sempre el meu bon amic.

Finalitzada la trucada, i de forma tranquil·la, em va detallar com es va originar aquesta situació i el consell que li va donar la doctora que el va atendre: Si fa una vida molt, pro molt tranquil·la podrà viure més dies”.

Ara escric  les meves memòries,
amb l'esperance que puguin ajudar
algun col·lega més novell
Em va continuar dient
"Jo, com a metge, coneixia el que m’ havia passat - em digué – i varem decidir amb la família que deixaria d’exercir als dos consultoris de les dues clíniques. En quan aquest despatx sols visito un client cada tarda, un dels meus pacients que estan més delicats de salut. La resta del dia escric totes aquelles experiències que he acumulat durant tots els anys que m’he dedicat a exercir de metge lliure, a fi que puguin ser d’ajut a tots aquells professionals que tinguin malalts que es trobin en casos clínics que jo hagi tractat i resolt satisfactòriament."

Aixi comença la nostra
història
 
Però, estimat amic, cada dia pot ser l’últim per a tu ! – li vaig dir amb tristesa.

"Recorda, Josep Maria, que totes les persones també estem en el mateix cas. Quan naixem, ens trobem un dia al món amb unes persones desconegudes que seran els nostres pares biològics, i el temps va passant vertiginosament sense aturar-se mai, donant voltes a un eix sense tornar mai al passat, no té marxa enrere."

"Així comencem la vida totes les persones, i aquest temps és la vida de cadascun de nosaltres, que, a l’igual que  la naixença desconeixes el dia de la teva mort."

Si perdem el temps, els fruits es perden
"Aquest espai de temps que tenim li hem de donar sentit, l’hem d’aprofitar!  No el poden ocupar amb ximpleries, el que vulgarment es diu perdre el temps, encara que el temps no el tenim en propietat, lo que s’ha perdut són els fruits que ens podia donar,i, evidentment, aquests fruits, si que els perdem."

Aquestes roses silvestres han florit
al poble de la Beuda (La Garrotxa)
"Però si el temps el vius amb sentit, amb il·lusió, que ets feliç amb el que fas cada dia, i tens consciència que tu has aprofitat el temps, aleshores no tens por a la mort. L’esperes amb la satisfacció de veure que la teva labor ha fructificat i aquesta satisfacció última es la que consola als teus familiars, ja que has acabat el teu temps a la vida com tu volies."

Les paraules del meu bon amic, les considero com una necessitat
d’ordre espiritual, que hi deuríem meditar i recordar periòdicament.

Josep Maria V

2 comentaris:

Dolors Fita ha dit...

Aquest home te tota la rao. Potser que el ser metge tingui una visió de la vida i de la mort
que pocs tenim. Aquesta serenó deu ajudar molt, pero no tot-hom ha tingut una vida tan plena
que fa que sigui recordad. Quan perdem una bona amistat el seu record sempre está amb
nosaltres , Crec que les dones tenim un altre "taranna" perque sempre pensem primer amb
els que deixerem.Voldria pensar que si saps que el teu final es aprop i no hi ha volte de
fulla procuraria despedirme dels meus amb sereno i no deixar""mes o menys" les "coses"
empentenegades,
Personalmen no estic gens segura de com reaccionaria. Prego a Deu que sigui rápid i no
dongui gaires molestias, pero ........
Espero que el proper escrit, que ja será el 2020 tots estem mes animats,
Una abraçada a tots. D. Fita

Miquel M. ha dit...

Hi ha una dita catalana que està molt d'acord amb el que ens diu aquest article: "La vida i la mort, Déu les té". És a dir, que poca cosa hi podem fer nosaltres, si no és, com ens recomana en Josep Mª. V., utilitzar el nostre temps de la millor manera possible. I no hi ha altra manera millor, que fer algun servei als altres, i aprofitar el temps que tenim per deixar a tothom un bon record del nostre pas.