La Il·lusió, flama de la vida

l'imatge del Reis inspiren il·lusió
encara que del negre
dèïem que ens deixava carbó

Conservo molt viu un record una mica trist de la meva infantesa, un any en que la penosa guerra civil espanyola em va privar de gaudir del dia de Reis, i no només de la il·lusió trobar els regals que amb aquella privació hi anava també tot l’entorn de preparar, a la nit, l’aigua pels camells i el cava pels Reis, i l’endemà, veure que ja m’havien visitat, perquè la palangana estava sense aigua, les botelles buides i m’havien deixat carbó per haver-me portat un xic malament.

En aquesta imatge de la guerra,
una persona gran il·lusiona
a uns infants

Aquell any, la meva mare em va fer una reflexió que he recordat tota la meva vida i he aplicat sempre en el transcurs dels meus anys, tant a la joventut com ja de gran. “Fill meu - em va dir - per les circumstàncies actuals estem obligats a prescindir d’aquesta i d’altres il·lusions, però no perdis mai l’esperança de tenir il·lusió per les coses, perquè l’home té necessitat de viure amb l’escalf d’una il·lusió i això ho has de tenir present tota la vida.

De petits, una il·lusió
era tenir un cotxe
com aquest

Quan l’home té il·lusions, aleshores està ple d’un optimisme que li infon vigoria i el fa emprenedor i decidit, donant-li més opcions per obtenir aquelles coses per les quals es deleix. És possible que alguna vegada el resultat no sigui prou satisfactori, però no decaiguis mai, tingues sempre esperança que ja l’obtindràs, i si no l’obtens, et confortarà haver lluitat per la teva il·lusió. La vida es bella i cal viure-la amb il·lusió i optimisme”. I va concloure: “Un jove sense il·lusió és un vell d’ànima”.

I sinó, èrem feliços
amb un cavall de cartró

Aquest consell donat per la meva mare, m’ha estat molt útil durant tota la meva vida. Cal tenir il·lusions?  Evidentment que sí! Quan era jove potser m’il·lusionava en coses més superficials i trivials, però després, ja de gran, vaig considerar que l’home que no té una il·lusió per perseguir un objectiu, és que el seu esperit viu en un estat letàrgic de llastimosa inconsciència.

Encara que siguem grans
el nostre objectiu és
fer quantes dianes millor

És evident que, quan som grans i jubilats, tots tenim il·lusions per veure els nostres fills casats, feliços i per mimar molt els néts, a esquenes dels seus pares. Però no hem de permetre quedar-nos només amb això, sense aspirar a altres objectius. En tal cas, seria estancar-nos en un estat abúlic, que sols comporta un esperit migrat, i no hem de ser-ne, hem de forjar-nos sempre il·lusions.

Una de les nostres Il·lusions
és que les pensións
siguin dignes i suficients  

Cal que ens esforcem per no perdre les nostres facultats intel·lectuals, ens cal unir-nos i lluitar per fer valdre els nostres drets davant els polítics i la societat en general, per tal que els anys que ens resten siguin de benestar i joia, i també d’atenció per part de l’Administració, perquè malgrat les mancances físiques, que per desgràcia ens poden anar arribant, pugem trobar els mitjans necessaris per poder-les superar, i així fer realitat aquella frase del President Lincoln: “El que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys”

Aquesta fita sols la podrem assolir amb

la il·lusió i l’esperança d’aconseguir-la.....

encara que tinguem que lluitar molt!

Josep Maria V.