diumenge, 22 de març de 2020

Canvi climàtic i la pandemia


Malthus i sa seva teroria
En l’any 1,798, un economista anglès, anomenat Malthus, va escriure el llibre Assaig sobre la població”, en el que tractava de la demografia mundial i arribava a la conclusió que la població humana s’extingiria sinó prenia unes determinades prevencions.

La línia vermalla
 és l'increment lineal
i la verda o blava
la exponencial
Quan es creuen
comencen els problemes

El seu raonament es basava en que la població creix amb una forma del tipus 1,2,4,8,16,32...., i els aliments per l’home ho fan de forma lineal, o sigui, 1,2,3,4,5,6,7....., Per tant, amb aquests raonaments arribava a la conclusió que els humans no tindríem suficients aliments per alimentar-nos.

La seva conclusió estava basada en que arribaria un dia en que s’acabarien els aliments, i en  conseqüència la vida humana desapareixeria i seria la gran catàstrofe.

 
La mortalitat infantil,
avui és molt baixa
Per evitar aquest final, Malthus  deia que tenien que produir-se dos fets:


1).- Que els percentatges de mortalitat en els humans fossin molt alts. A la seva època ja ho eren, especialment la mortalitat infantil, les guerres i les epidèmies.

Imatge de les vaques pels carrers
a l'India
2).- A més era necessari fer un control de la natalitat. Respecta a aquest apartat, recordo que en el any 1981, vaig anar amb la meva esposa a la India. Aleshores la India era molt pobre, les vaques anaven soles pel carrer i no se les podia tocar; i jo en veure aquella misèria li vaig preguntar a la guia de la Agencia de viatges: En quantes persones augmenta la població anualment en aquest país?. I la seva resposta va ser: En 25,000,000 de persones cada any !

Em vaig quedar bocabadat i corprès  !!!! Actualment en té 1,500  milions !!!!    

Imatge del virus
Imatge del
canvi climàtic









Em pregunto, Què hem de fer?  Deixar que la Pandèmia faci el seu treball i que la població que quedi lluiti per arreglar el clima de la terra que els humans no hem tingut cura en cuidar-lo? 

Qui hi perdrà més?
els que portin sabates
 com la del peu
que veiem a l'esquerra
Ja sé que no hi ha polítics per acceptar un treball conjunt per sortir d’aquest atzucac, ni els rics deixaran de guanyar diners sacrificant les seves grans empreses.

Que passarà: al meu entendre, els que hi perdran seran els de sempre, aquells que no tenen recursos i necessiten el fruit del seu treball per subsistir, i els jubilats les pensions.

Siguem solidaris i ajudem-los a mantenir el seu treball i la seva dignitat, i en quan a l’excés demogràfic busquem les solucions que calguin per evitar que hi hagi un augment incontrolat de nous essers humans  

En quan al canvi climàtic
que les grans empreses deixin de fer diners
a costa de perdre el nostre planeta.

 Josep Maria V.


4 comentaris:

M. Isabel ha dit...

Un artícle d'opinió fantàstic‼️

Sigui com sigui pregó perquè tots ens en sortim‼️
Salut‼️

Miquel M. ha dit...

El panorama de futur que ens planteja en J.Mª. Verdaguer és força preocupant, en uns moments en que ens està envaint un virus molt destructor, que si s'estén a altres països amb menys recursos sanitaris que els nostres, pot ser absolutament letal. És esgarrifós pensar que sigui només aquesta autodestrucció de la humanitat, la solució al problema que fa dos-cents anys va plantejar en Malthus.

Unknown ha dit...

El comentari sobre la India Jo vaig pensar el mateix, pero crec que molts
hem comprovar que la gent que tu pensas que te poc son els que mes fills
tenen. Jo recordo un comentari i es antic, que deia que la "diversió mès
barata estaba sota els llençols. Bromas a part. la majoria de gent que
conec, incluin la meva filla que viu a Suissa, tenen un fill. Els que son
migrans d'altres paisos, dos o tres. Fa anys, viatjan per España, crec que
era a la provincia de Murcia, ven passar per la construcció de casas
enorme i jo li vaig dir al meu marit, no sé quí omplirá tot aixó pero si
segueix aixó aviat haurem de menjar "pedras". Els conrreus desapareixen
per edificis. En fí amic, celebro que segui poblicant, Anims a tots
Una abraçada. D. Fita

Anònim ha dit...

Un comentari molt encertat en aquests moments dificils. Jordi Verdaguer.