 |
| En una residència de persones grans les mans d'una cuidadora cuidant les mans d'una persona gran. |
 |
| La convivència en les residències és un focus de propagació, a més d'altres, de la pandèmia |
El primer que em pregunto es perquè els responsables de les residències que han provocat aquesta mortaldat, no entonen la seva responsabilitat? Ells diuen paraules enganyoses per distreure
el poble però no aclareixen ni rectifiquen les seves decisions. Davant la seva forma de procedir, nefast i
enganyós, ara denunciaré el perquè.
 |
| Avui, és difícil que aquesta cuidadora sigui un familiar |
 |
| Aquestes mans, que segur són d'una gran professional, és difícil que donin el calor de la d'un familiar |
 |
| Els que governen la nau, siguin del color que siguin és titulen polítics, Aquí en tenim molts més per càpita que a Alemanya. Per alguna cosa serà |
Es indignant que els polítics, a més de
reduir la Llei de Dependència a mínims, hagin buidat la reserva de 60 mil
milions d’euros del Pacto de Toledo, per donar-los als Bancs. A més, no és
redueix el seu nombre ni baixen els seus sous i dietes, tenint en compte que a
Espanya hi han 445,568 polítics per 46,000,000 habitants, o sigui 1 polític per
cada 103 habitants; quan a Alemanya té 150,000 polítics per 81,700,000 habitants,
o sigui 1 polític per cada 554 ciutadans.
Espanya té un Senat, que no ens fa cap falta.
Perquè no ens
ajuntem tota la Gent Gran, que representem el 21% dels votants, i formem un partit polític que defensi els
nostres drets, per aconseguir una societat
Més justa, més solidaria i més digna?
Josep Maria V.
3 comentaris:
Es realment molt lamentable que el constant i reiterat incompliment de les promeses i les obligacions governamentals, que ens denuncia en J.Mª.V., perjudiquin greument a les persones grans, moltes de les quals viuen soles i sense mitjans ni recursos econòmics per sobreviure, uns recursos econòmics que, per altra banda, hi ha la sensació de que es malgasten en activitats innecessàries. com per exemple es podria considerar que és el Senat, un institució molt cara, en la que molts polítics hi troben un còmode acolliment, però de una utilitat real més que discutible. També l'excessiva proporció que tenim a casa nostra, de un polític a per cada poc més de cent habitants, és una clara demostració de que al nostre país no es coneix l'austeritat ni es treballa pel benestar general. Els diners es perden pel camí.
Tens tota la rao ES L'ENFRONTAMENT entre el culte al cos i a la juventud, impolsada per la filmología dels Estats Units, en front a aquella unio que hi havia a la antiga Roma entre la gent gran (senatus) i el poble (populus) i que es ditinguia per les lletres SPQR.
Els nostres governants cada dia son mes joves i amb menys estudis, i tenen uns valors de diners facils, gaudir de la vida amb individualitat i egoisme. La gent gran en canvi representa uns valors de treball, sacrifici i esforc avui oblidats.
Com diu el Josep Maria, seria bo que la gent gran s'unis per defensar els seus drets, i mantenir els valors de l'educacio, l'esforc i respecte als majors que deuen prevaldre en tota societat, puix els mes propers a la desitjada sabiduría, que lloaren tots els escriptors antics, es la menyspreada gent gran.
Jordi V.
Els raonaments del teu article m'han semblat molt sòlids, peró la proposta finalla veig utòpica
Joan
Publica un comentari a l'entrada