diumenge, 26 d’abril de 2020

Superant el dol


Imatge de dol.
El llaç de color negre
Avui estem de dol per la mort d’una persona estimada, per les moltes persones malaltes i mortes, pels centenars de persones sense feina, pels centenars d’empreses que veiem tancades. Estem de dol perquè ens veiem fràgils i en perill, i també perquè hem descobert que el nostre país, que crèiem ben fonamentat, té peus de fang i trontolla.

Maria de Mèdicis
Reina i Regenta  de França (1613)
Vestida de negre,
color del dol

Sempre associem el dol a la mort, perquè no hi ha major pèrdua que la d’un ésser estimat. Però aquest no és pas l’únic dol que podem tenir al llarg de la vida. Tot patiment associat a una pèrdua, ens causa dolor, tant si és una pèrdua física com una pèrdua simbòlica. Un projecte de país que de cop i volta es veu estroncat, o una situació social que perilla com a conseqüència de perdre un equilibri econòmic estable, també ens causa patiment. El primer pas que ens cal fer, per superar el dol, és assumir la pèrdua. Això vol dir que hem de començar per acceptar que som ésser limitats i vulnerables.

Qui estima, pateix per la persona
estimada

Les relacions afectives fortes ens ajuden a créixer i a construir-nos com a persones, però al mateix temps també ens fan més dèbils. No en va es diu que estimar necessàriament comporta patir. Qui estima, pateix i es torna vulnerable a tot el que li pugui passar a la persona estimada.

Però no sempre el que somies
es farà realitat,
i ens farà reconeixer
la nostre fragilitat
Passa el mateix amb els somnis i els projectes. Creure profundament en un projecte de país és molt engrescador, entusiasma i és font d’energia, però al mateix temps, ens fa tremendament fràgils a la frustració. Si allò en el que hem posat l’esperança, fracassa, aquest fracàs també ens dol, ens fa patir.

Tant el fet d’estimar com el fet de somiar, ens enforteixen. Ens cal confiar en nosaltres mateixos i que els altres confiïn en nosaltres, però amb una confiança que es construeix a base de reconèixer la nostra fragilitat. Assumida aquesta limitació, llavors si que serem capaços d'acceptar qualsevol penosa situació de pèrdua que se’ns presenti. Com el que lamentablement ens està passant ara.

Avui estem de dol,
però estem segurs que en un demà,
no llunyà,
els sol ens tornarà a escalfar
Avui el nostre país està de dol, però esperem que no es converteixi en un dol permanent, i que la nostra mirada no es fixi només en tot allò que hem perdut sinó en tot allò que encara tenim. Confiant sempre en un demà millor.  

Conscients de la nostra fragilitat, sense perdre de vista el passat, hem d’acceptar la realitat i seguir endavant. Ens cal superar el desànim i refer la nostra vida. Potser ara és difícil, però hem de ser capaços de confiar en el futur.

I també capaços de redreçar tots junts el país
d'una forma realista i solidària.

Miquel Maria

1 comentari:

Josep Maria V. ha dit...

Te tota la raó en Miquel Maria, quan un esser estimat s’ha mort no pots plorar per la seva pèrdua sinó que has de alegrar-te per haver-la tingut, ja que sols plorar no aconsegueixes tornar-la a tenir i perds la il•lusió i l’esperança d’aconseguir veure a triunfar als teus descendents.