diumenge, 3 de maig de 2020

Som grans, i què?


En aquest bonic paratge de la Costa Brava
s'amaguen roques que dificulten

la navegació.
Les persones grans NO som un llast
per la societat, al contrari.
En els moments difícils com ara,
tornarem a ajudar a la família en el que 
estigui al nostre abast
Bon dia amic, recordes aquella campanya de l'Ajuntament que deia: Som grans i què? En principi sembla una frase feta i res més. Si pensem una mica en això, ens podrem adonar que amaga tot un contingut.

Sí home, se’ns fa veure que som un llast,  és a dir,  un grup de roques mig amagades sota l’aigua barrant el pas que altres persones voldrien ocupar; parlo d’economia en aquest cas  i és que no vull dir les paraules exactes perquè fan mal, bàsicament m’estic referint al període quan encara no has perdut gairebé tota  l’autonomia i no estàs  exposat a l’abandó i als seus derivats.
Aquest animaló té la moral baixa


Tens raó amic meu, quan em vas escriure i digueres que fa dies em trobes baixa de moral, però és que, si sempre ha estat una preocupació aquest fet, ara amb la Covid és pitjor i s’ha posat al descobert la fragilitat de l’ésser humà; de  les altres coses que hi van unides no en parlaré, no et vull entristir a tu també.

Pel que sembla,
l'amic de la Carme no és molt aficionat
 a la lectura, i menys a la poesia,
però dintre dels llibres desordenats
segur que té
el que la Carme li recomana
Per animar-nos una mica, i tornant al ”i què?”, et confessaré una cosa: a mi m’agrada la poesia i formo part d’un grup que dos cops l’any ens dediquem a llegir-ne. Ja puc imaginar la cara que deus haver posat, i sense veure’t m’has fet riure, ja sé que entre els teus llibres ni hi ha pocs de poemes, però et puc assegurar que sempre en podràs trobar més d’un que s’ajusti als teus sentiments, preocupacions, inquietuds, no, no et diré pas els títols ni els autors, ni cal que siguin actuals ni antics, ni escrits amb mètrica o en prosa, tots valen i et recomano que busquis bé entre els que tens i quan els trobis rellegeix-los, segur que hi descobriràs coses que abans  t’havien passat per alt.

Nosaltres som grans
i el nostre aspecte pot ser, per alguns,
pintoresc, però
 som grans, i què?
A la nostra edat, cada detall conta i això unit a les experiències viscudes, fa que sigui un bàlsam llegir-los. T’ho recomano amb l’entusiasme de pensar que ho faràs. Ja veus, per part meva, només el fet d’escriure’t aquestes paraules ja em fa sentir més bé, més a prop teu.


No podem descuidar-nos, hem de segui sent vitals, demostrar que el “i què?” és real, no com volen fer-nos creure a través dels medis i tanta propaganda enganyosa, però no abaixem la guàrdia, no deixem que ens retallin les il·lusions, que ens manipulin, mostrem-nos com sempre hem estat, omplim de contingut sempre  aquest:
“i què?”,
 són les nostres vides.

Carme. AFOPA

Nota Si feu click en aquest enllaç, hi veureu un vídeo 


1 comentari:

Miquel M. ha dit...

Crec que és molt important seguir el bon consell que ens dóna la Carme, a tots els que ja som una mica grans, de no deixar-nos manipular ni permetre que esborrin els nostres projectes i les nostres il·lusions. I també que sapiguem trobar, en la poesia, la llum j la força necessàries per navegar pel món d'una forma plena i joiosa, fins a un gloriós final, tal com ens el descriu una bonica poesia de Ventura Gassol:
Només desitjo per la meva nau / que en el darrer embat, havent victòria / pugui pujar al mar de la gran pau / i es perdi dins l'amplada del cel blau / amb les veles turgents de un vent de glòria.