Bon dia amic, recordes aquella campanya
de l'Ajuntament que deia: Som grans i què? En principi sembla una frase feta i
res més. Si pensem una mica en això, ens podrem adonar que amaga tot un
contingut.
Sí home, se’ns fa veure que som un llast, és a dir,
un grup de roques mig amagades sota l’aigua barrant el pas que altres persones voldrien ocupar; parlo d’economia en aquest cas i és que no vull dir les paraules exactes
perquè fan mal, bàsicament m’estic referint al període quan encara no has perdut
gairebé tota l’autonomia i no estàs exposat a l’abandó i als seus derivats.
Per
animar-nos una mica, i tornant al ”i què?”, et confessaré una cosa: a mi
m’agrada la poesia i formo part d’un grup que dos cops l’any ens dediquem a
llegir-ne. Ja puc imaginar la cara que deus haver posat, i sense veure’t m’has
fet riure, ja sé que entre els teus llibres ni hi ha pocs de poemes, però et
puc assegurar que sempre en podràs trobar més d’un que s’ajusti als teus
sentiments, preocupacions, inquietuds, no, no et diré pas els títols ni els
autors, ni cal que siguin actuals ni antics, ni escrits amb mètrica o en prosa,
tots valen i et recomano que busquis bé entre els que tens i quan els trobis
rellegeix-los, segur que hi descobriràs coses que abans t’havien passat per alt.
A la nostra edat,
cada detall conta i això unit a les
experiències viscudes, fa que sigui un bàlsam llegir-los. T’ho recomano amb
l’entusiasme de pensar que ho faràs. Ja veus, per part meva, només el fet
d’escriure’t aquestes paraules ja em fa
sentir més bé, més a prop teu.
Aquest animaló té la moral baixa |
Tens
raó amic meu, quan em vas escriure i digueres que fa dies em trobes baixa de
moral, però és que, si sempre ha estat una preocupació aquest fet, ara amb la
Covid és pitjor i s’ha posat al descobert la fragilitat de l’ésser humà; de les altres coses que hi van unides no en
parlaré, no et vull entristir a tu també.
Pel que sembla, l'amic de la Carme no és molt aficionat a la lectura, i menys a la poesia, però dintre dels llibres desordenats segur que té el que la Carme li recomana |
Nosaltres som grans i el nostre aspecte pot ser, per alguns, pintoresc, però som grans, i què? |
No
podem descuidar-nos, hem de segui sent vitals, demostrar que el “i què?” és
real, no com volen fer-nos creure a través dels medis i tanta propaganda
enganyosa, però no abaixem la guàrdia, no deixem que ens retallin les il·lusions,
que ens manipulin, mostrem-nos com sempre hem estat, omplim de contingut
sempre aquest:
“i què?”,
són les nostres
vides.
Carme.
AFOPA
Nota Si feu click en aquest enllaç, hi veureu un vídeo
1 comentari:
Crec que és molt important seguir el bon consell que ens dóna la Carme, a tots els que ja som una mica grans, de no deixar-nos manipular ni permetre que esborrin els nostres projectes i les nostres il·lusions. I també que sapiguem trobar, en la poesia, la llum j la força necessàries per navegar pel món d'una forma plena i joiosa, fins a un gloriós final, tal com ens el descriu una bonica poesia de Ventura Gassol:
Només desitjo per la meva nau / que en el darrer embat, havent victòria / pugui pujar al mar de la gran pau / i es perdi dins l'amplada del cel blau / amb les veles turgents de un vent de glòria.
Publica un comentari a l'entrada