diumenge, 29 de novembre de 2020

Barcelona memòria fotogràfica

 

Façana del Centre d'Arts Digitals. 

El dijous de la setmana passada, dia 19, amb l’estat d’alarma vigent, un grup de 16 persones vàrem a anar a visitar aquesta exposició situada al Centre d’Arts Digitals IDEAL (Carrer Dr. Trueta 196 de Barcelona). Disposa d’un espai molt gran i de una alçada considerable i vàries sales, on les 16 persones del nostre grup més les vistes individuals que hi havia podíem estar molt separats i complir totes les normatives establertes. 

Cartell de la exposició.

Pel títol ja es veu: era una exposició de fotografies de 6 fotògrafs que les varen fer a la Barcelona del anys 50-60, però que les han digitalitzades i les presenten amb les tècniques actuals projectades sobre les quatre parets de local passades com a sèries, i amb pensaments intercalats. Mol bonic. Els autors eren el que surten a la foto del cartell.

Vista de la sala principal on es veuen tres pantalles i el públic.

A la sala principal s’hi arriba per un passadís amb panels il·luminats amb pensaments del que cada un d’ells explica com veu la fotografia i les tècniques que utilitzaven per assolir l’objectiu previst: que si més clares o fosques, primers plans combinats amb espais profunds, difuminats, imatges centrades o laterals, etc. Tinguem present que no existien la càmeres digitals i totes les llums i efectes es calculaven de forma manual, i que tot just havien sortit les màquines amb telèmetre. 

I mentre, a la paret oposada es projecta
aquesta foto d'una de les atraccions del Tibidabo.

Com a curiositat es presenta el quarto fosc on es revelava la pel·lícula per passar a paper, cosa que avui mols aficionats a fer fotos amb el mòbil no en tenen idea. 

El "600". Observi com tanca la porta.
Ho veurà per la maneta del pany.
No està a la part posterior i està a la part de davant, sota del mirallet.

Abans de sortir podies passejar per Barcelona mirant uns vídeos amb tres dimensions, molt bonics. Les ulleres i els auricular per sentir la música eren d’un sols us i l’aparell i la cadira on seies el desinfectaven a cada canvi d’usuari. En aquesta sala hi havia un  “600” restaurat i que era dels primers que van sortir, ja que la porta s'obria a favor del vent, de davant cap a darrera, i permetia entrar de forma més fàcil que en el sentit que s'obren ara, però molt aviat ho van tenir que caviar, ja que si no les tancaves bé, es podien obrir tot començar a circular.

Un Flasch per cada fotògraf

Francesc Català Roca

Foto humana del "limpia botas"

Fotografiava la part humana del que veia i deia que ell era més un documentalista que un artista. Fotografià per tot l'Estat Espanyol i estava integrat a la societat catalana de l'època. Va retratar a Dalí i Picasso.

Oriol Miserachs
Foto de una model, molt atrevida per la seva època

Es va dedicar al retrat, la moda i la publicitat. Primer com amateur i després com a professional. Era contrari a que la fotografia fos un objecte estètic i va treballar perquè fos un objecte útil. Les seves fotos es van publicar a la Gaceta Ilustrada, Paris-Match, Boccaccio, Elle etc 

Leopoldo Pomés


Era considerat el fotògraf
més sensual de l'època franquista

Leopoldo Pomés, a més de fotògraf, va fundar un estudi dedicat a la publicitat i va ser creador de les famoses bombolles de Freixenet o de la amazona del cavall blanc amb el cabell deixat anar. Segons Vázquez Montalban, “Pomés havia erotitzat a tot un país”

 Joana Biarnés 

La primera fotògrafa professional

Joana Biarnés. Va ser la primera dona fotògrafa professional i cobria tot tipus d’esdeveniments. Entre ells la riada del 1962 a Terrassa, o en varis àmbits esportiu. Per cert, en un partit de futbol l’àrbitre la volia expulsar per ser una dona, ja que no volia que una dona el retratés

Xavier Miserachs

Tossa de Mar als anys 60

Xavier Miserachs. Deixà la carrera de medicina per ser fotògraf. Va ser un dels impulsors per substituir els reportatges fotogràfics per el relats, o sigui deixar de ser el fotògraf que aporta imatges al que passa, sinó que explica el que passa a través de fotografies.

Colita 

Les seves imatges eren impactants

Colita (de nom Isabel Steve). Feminista de dalt a baix. Va dedicar-se a retratar artistes del ball flamenc i els de la Nova Cançó. Va renunciar a un premi del ministeri de cultura quan era ministre el Sr. Wert, ja que ella deia que no era ministre de cultura, sinó de “descultura”

Els recordo a tots ells per formar part del que en dèiem la "Gauche Divine"

 Nota:

Si hi penseu anar, ull amb el preu.  Si esteu subscrits a La la Vanguardia o ho feu des d'internet hi han ofertes molt interessants 

Joan

2 comentaris:

Dolors Fita ha dit...

Joan, amic, quina sort teniu de poguer passejari veura tantes coses macas.El Pomés tenia l'estudi al C/. Aulestia i Pijoan i jo vivia alli, així que era molt conegut. Del Bocaccio tamb.e tinc records., Recordeu a la Teresa Gimpera i crec que el anunci del cavall blanc era del Terry.L a Colita va ser molt famosa per el seu taranna. En aquella época tots estabem plens de il.lusion i sommis. Be, actualment tampoc som tan seriosus, oi?.
Com sempre els vostres articles son esperats. GRACIAS
Salutacions a tot aquest equi.
Dolors Fita

Miquel M. ha dit...

És agradable saber que malgrat l'amenaça del virus, encara es possible realitzar activitats culturals com aquesta interessant visita al Centre d'Arts Digitals que ens explica en Joan T. El llegat artístic que ens han deixat els sis fotògrafs, quatre homes i dues dones, que composen aquesta mostra és molt interessant per recordar aquells temps passats en que pels carrers de Barcelona hi circulaven els tramvies.