diumenge, 6 de desembre de 2020

Espais de llibertat

 

Aquest ànec del llac de Banyoles No està confinat.
Viu en un espai de llibertat.

Abans de l'aparició d'aquest desagradable i perillós virus que ens té tancats a casa, acostumava a sortir de la ciutat i fer llargues caminades que m'ajudaven  a aclarir les idees i a estimular l'optimisme. Lamentablement, des de fa uns mesos, aquestes espais de llibertat, respirant la natura a ple pulmó, s'han acabat i ara només puc passejar dins les parets de casa. Davant d'aquesta situació de tancament forçós, he recorregut a caminades virtuals, fent reviure el record de les realitzades en els bons temps d'abans.

 

Mentre la nostra memòria funciona bé,
és millor que que el millor ordinador.  

La nostra memòria és un formidable ordenador, que ens pot fer recordar agradables moments passats. Només ens cal anar a buscar, en el seu arxiu, les nostres vivències més alegres, i reviure-les. I si a més, en deixem constància per escrit, molt millor. El sol fet de recordar aquells moments feliços, i descriure'ls, ja ens omplirà de satisfacció. Serà com si els tornéssim a viure, i això ens infondrà optimisme. 

A Montserrat, el camí del Degotalls
És tranquil i planer per passejar.

Tots nosaltres hem estat alguna vegada a Montserrat i hem passejat pels seus camins, coberts de boix i romaní. Doncs si ara recordem, per escrit, aquells bons moments de pau i tranquil·litat, segur que sentirem de nou l'agradable flaire del romaní. Escrivint el record de les nostres vivències passades, no només podrem reviure-les amb il·lusió i alegria, sinó que també farem un exercici mental molt convenient i saludable. 

Aquest amic nostre
està escrivint les seves memòries

Encara que tot sigui només imaginari, serà com si ens hi tornéssim a trobar. Hi ha un adagi català, que assegura que aquell que fa el que pot, no està obligat a més, i actualment, amb la forçada immobilitat a la que estem sotmesos, no hi ha dubte que reviure fets i activitats passades, i deixar-ne constància per escrit, es el millor que podem fer per sentir-nos actius i dinàmics. 

Com que no hi havia benzina, els cotxes van adaptar un gasogen 
i funcionaven força bé ... si no feia molta pujada.

Potser algú ens dirà que les històries d'aquell temps passat, en el que les esglésies estaven plenes de mantellines i els cotxes anaven amb gasogen, avui ja no interessen a ningú. La crítica és fàcil, i no cal fer-ne gaire cas. A nosaltres ens poden ajudar molt a ser més optimistes i a viure el present amb més il·lusió. 

Aquest aspirador NO serveix per treure la pols de la nostre memòria.

El fet de treure la pols de la memòria i fer-la brillar de nou, amb records acolorits que el temps havia anat agrisant, és un agradable exercici que tots podem posar en pràctica, amb resultats molt gratificants

 

Si mires molt la tele, malament,

No podem quedar-nos inactius a casa, asseguts a una cadira davant del televisor, mirant uns anuncis que ens ofereixen pomades miraculoses, colònies fantàstiques i joies a preus irrisoris. 

Ens cal aprofitar aquest temps de confinament, per deixar constància escrita de les nostres vivències.

El record dels alegres moment d'ahir, ens pot fer avui la vida més agradable 

Miquel M.