diumenge, 18 d’abril de 2021

Dones

 

Amor Platònic

He de confessar que  sempre he estat enamorat  de la dona amb el sentit platònic. Home de la generació de la postguerra he palpat entre familiars, amics i la societat en general del profund masclisme que va impregnar i encara impregna les relacions homes i dones. Al meu entorn sempre he notat una espècie de menys preu cap al sexe femení, una forma subtil de fer veure a la dona que elles eren éssers inferiors i això també havia calat amb el meu món de mascle. Però a mesura que vaig anant madurant vaig saber ponderar realment que eren les dones qui realment portaven les rendes de la societat, no amb grans projectes ni grans economies (perquè en aquells temps no les deixaven) sinó amb els petits detalls de la vida, que en el fons són els que fan funcionar el món.

Les àvies i les mares, cada un en el seu temps,
són el pal de paller de les famílies,
i amb pocs "calerets" ho fan funcionar tot i bé

 He tingut de referents a la meva àvia i la mare que amb els seus exemples vaig veure el que eren capaces d’aconseguir, dones lluitadores, que amb pocs recursos van tirar endavant una família, amb amor, estima, en moments de grans caresties i donant l’escalf  per mantenir la  seva cohesió.

Els homes solien aportar els diners del la seva feina,
però qui feia tota la feia de família sense cobrar era la muller.

No trec importància ni molt menys el treball i dedicació dels homes, però en conjunt, els de la meva edat aportaven els diners a casa i la resta la pobra dona ho havia de trillar sola. Hem tingut els homes la sort d’acabar la feina amb un horari establert, cosa que les dones no l’acaben mai.

Aquesta imatge d'estudiants on hi han nois i noies,
no era possible a la nostre joventut
La gran majoria d'estudiants eren nois.

Jo vaig tenir l’oportunitat d’estudiar amb una família de recursos minsos, amb gran esforç per part dels pares i meva, però aquesta oportunitat no la van tenir les meves germanes, potser tampoc van insistir i no tenien les idees tan clares com jo les tenia, però de fet ja van acceptar el seu rol de dona.

En aquesta foto es veu qui aguanta la família
en un camp de refugiats.

Amb reportatges dels camps de refugiats que per desgracia hi ha al món, veus que la mà de la dona és capaç amb pocs mitjans de mantenir una situació digna de la seva família.

Imatge d'un micro credit.
Perquè es concedien a les dones més que al homes?.
La resposta en el paràgraf següent.

He col·laborat des de fa molts anys amb entitats que es cuiden de persones sense llar i hi ha una dita que expressa molt la qualitat d’una dona: si dónes deu euros a un home, va al bar, es fa un cafè, un entrapa i es compra un paquet de tabac; si dónes deu euros a una dona, compra un pollastre, fa caldo i croquetes i encara li sobra per comprar pa i altres petites coses. També és cert, que si un home es queda vidu és molt probable que els fills quedin en custodia dels avis o familiars. Si es una dona, farà el que “calgui” per continuar-los tenint agrupats.

Per això tinc d'aplaudir la gran tasca que fan les dones en la foscor,

i espero que cada dia més, en la llum. 

Salvador CM

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

La igualtat entre homes i dones és una fita de justícia, que encara no s'ha assolit plenament. És cert que s'ha avançat força des del temps de la meva joventut, quan a la Universitat de Barcelona vàrem finalitzar els estudis de Dret, 80 nois i 5 noies, però la plena equiparació que demana en Salvador CM, encara no s'ha assolit plenament.
De tota manera, observant la conducta social dels meus néts i nétes, i també la de molts nois i noies de casa nostra, molt decidits i decidides, sóc força optimista de cara a un futur força més just i equilibrat.

Dolors Fita ha dit...

Ja se que no estás sol amb aquesta opinió, pero GRACIAS, sempre agrade sentir algun
reconexeiment.
D. Fita