Bon
dia, amic, sembla que estem guanyant terreny a la Covid 19. No, no, no penso
pas parlar d’això, ja en tenim prou amb les notícies.
Avui
he llegit un article de la Clara Hervás, que fa una entrevista a Encarna Muñoz,
representant de la discapacitat auditiva a l’Institut Municipal de Persones amb
discapacitat.
Si,
si, vull dir sords, bé, sordmuts, per se exactes, el que passa és que ara està
de moda el sofisma, noi. Bé, el cas és què es queixen que la nostra és una
societat que no s’esforça a intentar parlar la llengua de signes cosa que no facilita la inclusió
comunicativa amb aquestes persones.
Sí,
és així, aleshores necessiten intèrprets
per escoles bressol, àmbit sanitari, i
per qualsevol gestió que necessiten fer. També es queixen que no hi ha subvencions destinades a això. Mira, només et
diré que a Catalunya hi ha 320 associacions de persones sordes que lluiten per
la plena accessibilitat d’aquestes a la
societat. Espero que això millori aviat.
Això m’ha portat un record, jo en conec vàries d’aquestes persones i m’ha vingut al cap una en concret. Aquesta dona va haver de fer un gran esforç per tirar endavant la seva feina de treballadora de la neteja a un hospital important de Barcelona, on va aconseguir ser-ne l’encarregada, ella no hi sentia gens però sabia llegir molt bé les paraules en els llavis i tots els empleats a les seves ordres, sords i oients, la tractaven amb respecte i admiració. Sí, ara ja és avia i està jubilada.
Bé no vull ser pesada, però jo he volgut posar
en valor l’esforç, l’esforç que vam fer nosaltres i que potser no hem trames
prou bé.
No
penses com jo, d’acord, ho entenc, però també estic molt i molt preocupada pels
assassinats de dones que s’estan produint últimament, cada vegada s’agreuja més
i més aquest tema i no acabem de trobar la manera de resoldre-ho.
Que
vol dir que no m’hi fiqui amb això? I
tant que sí, per això estic al Consell
Assessor de la Gent Grans, home!
Mira,
com que veig que aquest tema, que té a veure amb els homes, ja no t’interessa, oi?,
doncs ja buscaré un altre tema pel
pròxim dia que pugi al parc.
Fins
aviat,
Carme
Andreu AFOPA
2 comentaris:
Estic d'acord amb la Carme en que caldria estendre més, a les escoles, l'ensenyança del llenguatge de signes, cosa que ajudaria molt a incrementar la integració de les persones sord-mudes, dins la societat. Tant de bo que això es pugui aconseguir aviat.
Però estic en total desacord, quan afirma que el dolorós tema del maltractament a les dones, no m'interessa. Crec que és un judici equivocat.
Com sempre, Carme, Genial, el dit a la llague´. Jo crec que el teu AMIC, en el fons está d'acord amb tu, el que passe es que la majoria del homes els costa
reconeixa les veritats.
Salutacions, D, Fita
Publica un comentari a l'entrada