diumenge, 30 de maig del 2021

El meu amic del parc


Dibuix del amic que la Carme troba al parc.
Fet per la pròpia Carme.

Bon dia, amic, sembla que estem guanyant terreny a la Covid 19. No, no, no penso pas parlar d’això, ja en tenim prou amb les notícies.

Clara Hervás.

Avui he llegit un article de la Clara Hervás, que fa una entrevista a Encarna Muñoz, representant de la discapacitat auditiva a l’Institut Municipal de Persones amb discapacitat.

Un sord intentant sentir alguna cosa.

Si, si, vull dir sords, bé, sordmuts, per se exactes, el que passa és que ara està de moda el sofisma, noi. Bé, el cas és què es queixen que la nostra és una societat que no s’esforça a intentar parlar la llengua de signes cosa que no facilita la inclusió comunicativa amb aquestes persones.

La mascareta transparent és útil
per llegir els llavis.

Sí, és així,  aleshores necessiten intèrprets per escoles bressol, àmbit sanitari, i per qualsevol gestió que necessiten fer. També es queixen que no hi ha subvencions destinades a això. Mira, només et diré que a Catalunya hi ha 320 associacions de persones sordes que lluiten per la plena accessibilitat d’aquestes a la societat. Espero que això millori aviat.

Hi ha entitats que lluiten perquè els sords tinguin
activitats culturals.

Això m’ha portat un record, jo en conec vàries d’aquestes persones i m’ha vingut al cap una en concret. Aquesta dona va haver de fer un gran esforç per tirar endavant la seva feina de treballadora de la neteja a un hospital important de Barcelona,  on va aconseguir ser-ne l’encarregada, ella no hi sentia gens però sabia llegir molt bé les paraules en els llavis i tots els empleats a les seves ordres, sords i oients,  la tractaven amb respecte i admiració. Sí, ara  ja és avia i està jubilada.

L'esforç que fan els sords,
No és d'aquest tipus, però també molt feixuc.

Bé  no vull ser pesada, però jo he volgut posar en valor l’esforç, l’esforç que vam fer nosaltres i que potser no hem trames prou bé.

També es preocupant les agressions a les dones.

No penses com jo, d’acord, ho entenc, però també estic molt i molt preocupada pels assassinats de dones que s’estan produint últimament, cada vegada s’agreuja més i més aquest tema i no acabem de trobar la manera de resoldre-ho.

Què vol dir que no m'hi fiqui?

Que vol dir que no m’hi fiqui amb  això? I tant  que sí, per això estic al Consell Assessor de la Gent Grans, home!

Mira, com que veig que aquest tema, que té a veure amb els homes, ja no t’interessa, oi?, doncs ja buscaré un altre tema pel pròxim dia que pugi al parc.

Fins aviat,

Carme Andreu AFOPA 


2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Estic d'acord amb la Carme en que caldria estendre més, a les escoles, l'ensenyança del llenguatge de signes, cosa que ajudaria molt a incrementar la integració de les persones sord-mudes, dins la societat. Tant de bo que això es pugui aconseguir aviat.
Però estic en total desacord, quan afirma que el dolorós tema del maltractament a les dones, no m'interessa. Crec que és un judici equivocat.

Dolors Fita ha dit...

Com sempre, Carme, Genial, el dit a la llague´. Jo crec que el teu AMIC, en el fons está d'acord amb tu, el que passe es que la majoria del homes els costa
reconeixa les veritats.

Salutacions, D, Fita