Podríem
dir com la cançó ”parole parole i parole”. Tothom parla del canvi climàtic. Ho
ensenyen als infants i a universitats, als mitjans publicitaris, als polítics i
ajuntaments, de propostes no en falta i totes
amb la seva teoria són plausibles. Però quan les institucions han de
començar a fer actuacions el tema ja canvia. Quan el nostre futur climàtic, ha
de ser estudiat des dels vots amb unes pròximes eleccions, veus clarament que
el problema és greu. Problema que, en primer lloc, afectarà les poblacions
pobres que realment no fan res en contra del clima i que a més a més no tindran
mitjans per solucions tècniques davant dels canvis que es produiran.
Ens
mirem el nostre melic i com que el canvi climàtic comportarà ajustar-se tots el
cinturó, la cosa anirà més lenta. De moment els que començaran a perdre terres
perquè el mar s’emportarà les seves platges, són poblacions aïllades que no
representen res amb el P.I.B mundial. Que són aquelles persones que quan tenen
una desgràcia, sempre el titular és petit i en un lloc poc visible. Hem de
pensar que els que haurem de baixar el
nostre ritme de vida, serem els països rics. No els del tercer món, que ells ja
viuen amb mancances de tot.
Som
conscients que el nostre descontrol de consum s’haurà de parar. Però això
comportarà també disminuir la roda de l’economia actual. Una economia que es
basa en el fet que cada any hem de produir més.
I
pensar que això es farà d’una manera ordenada i acceptada per tothom de moment
crec que és una utopia. Suposo que els règims totalitaris, ens tenen avantatges. Ras i curt, faran les lleis que
els hi sembli i la gent a callar i a complir. Però nosaltres els occidentals,
que de tot en sabem discutir i buscar les pessigolles, crec que anem fotuts.
No
intento ser derrotista, però quan tinguem restriccions de gasolina, d’electricitat,
d’aigua i d’altres productes de consum importants i a uns preus exagerats,
suposo que ens farà mal a la nafra, i el pobre govern que hagi d’implantar-ho,
bona tasca tindrà al davant.
Amb el
cotxe, avions, aigua, gas i energies, tot plegat pot fer que el nostre benestar
faci fallida, i aleshores el món començarà a trontollar. I serà quan realment
començarem a actuar, a la força.
I com sempre els pobres pagaran
els plats trencats.
Malgrat tot, BONES FESTES I MILLOR 2022
Salvador
CM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada