El meu amic ens ha deixat

 

Entrada al cementiri vell de Barcelona

(Poble nou).

Hola amics, avui parlo amb plural perquè ja no parlaré més amb el meu amic, ell ha marxat. Els metges tenen un deure sagrat d’evitar la mort d’un ésser humà, però cal tenir en compte que la mort és una part de la vida i com a tal, tenim tot el dret a rebutjar, si cal, la intervenció mèdica que ho impedeixi. El meu amic així ho va decidir.

La medicina fa grans esforços per salvar vides.

com ara en les vacunes.

I gràcies a això la edat mitjana de la vida

s'allarga cada dia.

Tot sovint es parla dels avenços per allargar les nostres vides, nosaltres en som un exemple, ara, la mitjana està en els 85, però cada vegada més n’hi ha que compleixen 90 i fins i tot 100 anys en  condicions bastant bones. En aquest punt, m’agradaria fer una reflexió ja que som coneixedors dels esforços de la medicina en les últimes dècades en atenció als malalts, dic això perquè són les malalties les que causen la mort, les cròniques, el patiment, la incapacitat, i les limitacions que tot això comporta. En aquests moments s’està fent un esforç per la prevenció sobre la càrrega de les malalties i també, sobre com es cuida a les persones en el moment final de la vida; l’aprovació de la llei de l’eutanàsia n’és una prova. Tot seguir copio un paràgraf del BOE suplement en llengua catalana núm.72 de 25 de març del 21:

Llei de l'eutanàsia

i la seva necessitat.

“l’autonomia i la voluntat de posar fi a la vida de qui està en una situació de sofriment greu, crònic i impossibilitador o de malaltia greu i incurable, amb un patiment insuportable que no es pot alleujar en condicions que consideri acceptables, el que denominem un context eutanàsic. Amb aquesta finalitat, aquesta Llei regula i despenalitza l’eutanàsia en determinats supòsits, definits clarament, i subjectes a garanties suficients que salvaguardin la llibertat absoluta de la decisió i descartin pressions externes de qualsevol índole. En el panorama dels països del nostre entorn es poden reconèixer, fonamentalment, dos models de tractament normatiu de l’eutanàsia. D’una banda, els països que despenalitzen les conductes eutanàsiques quan es considera que qui la duu a terme no té una conducta egoista, i per consegüent té una raó compassiva, i es dona peu al fet que es generin espais jurídics indeterminats que no ofereixen les garanties necessàries”.

Aquests tipus de lleis

sempre porten polèmiques.

Malgrat la controvèrsia creada en alguns sectors (també mèdics), això mostra un avenç de millora per l’humà, el més important, però, ... 

és tenir una vida ben viscuda per arribar a una bona vellesa.

Carme AFOPA