dilluns, 23 de maig del 2022

La fi de l'era Gutenberg


Aquets nens, de poques generacions més joves que nosaltres,
adquirien la seva cultura i coneixements
per mitjà de lo que els explicaven els sues pares 
o d'escoles d'arts i oficis.

Els canvis que s’estan produint a la nostra societat van a una velocitat de vertigen, en tots els aspectes siguin materials, tècnics o de costums. Les grans transformacions en èpoques pretèrites trigaven a arribar, passaven generacions i segles en què tot era gairebé immutable sobretot en els coneixements i les habilitats, per això aquells i aquestes es transmetien de pares a fills i així successivament, els oficis s’aprenien en els gremis seguint procediments ancestrals. 

 

Fins que el Sr Gutenberg amb la seva impremta
va començar a popularitzar la cultura.

Una de les innovacions que van ser més decisives i revolucionàries va ser la de la impremta de Gutenberg equiparable a la descoberta del foc, de la roda o de l’escriptura. Sense la impremta que va permetre la difusió de la paraula escrita de forma ràpida i econòmica no s’entendrien ni haurien estat possibles els avenços que des del punt de vista social i cultural ha fet la humanitat des del segle XV fins gairebé el dia d’avui. I dic gairebé perquè el domini de Gutenberg i les seves derivades, ha durat  cinc segles fins que internet i el món digital s’ha imposat ràpidament.

Molts de la nostre generació vam fer possible
transmetre la cultura catalana amb la edició d'aquesta enciclopèdia.

Per exemple la meva generació, dels boomers nascuts els anys 50 i 60 del segle passat vam créixer i ens vam educar amb llibres i quaderns de paper i si volíem accedir al saber universal els nostres pares col·leccionaven fascicle a fascicle les voluminoses enciclopèdies on se suposava que hi era tot ocupant les prestatgeries de les nostres llibreries casolanes. Ara tot això pels joves de les generacions Y (millennials) i Z  és remotíssim quan per nosaltres era el més modern i avançat: bones edicions, de paper cuixé, plenes d’il·lustracions, fotografies, dibuixos i gràfics que eren l’orgull cultural de les famílies i que consultàvem embadalits i curiosos.

Quasi tots nosaltres havíem llegit algun TBO. 

Igual passava amb la premsa i no cal dir les lectures. Des de TBO (còmics), novel·les juvenils fins a diaris i revistes que devoràvem amb fruïció, amb els que a mida que ens fèiem grans anàvem formant-nos una opinió sobre política, religió, economia, aficions artístiques, esportives, d’espectacles. I tot absolutament ens arribava a través del paper imprès àdhuc quan consultàvem la programació de la televisió o la cartellera cinematogràfica.

I avui les nostres agendes 
han estat substituïdes pels mòbils.

Hores d’ara em fixo que ja soc dels pocs que llegeix el diari o un llibre, que escriu amb bolígraf i porta una agenda de paper al metro

I que quiosquers i jo som espècies en extinció.

Ernest Escasany

1 comentari:

Dolors Fita ha dit...


Per desgracia es cert. A mi els "aparells" en superant. M'ha agradaba rebre i escriure postals, Nadalas, tornar a llegir aquell llibre que me habia agradat , Sinceramengt, ja no em preocupan aquestes coses, perque acabaria de mala "bufa" i prous entrebancs que tinc.
Cordialment, D. Fita