La
tardor ens evoca imatges i sensacions de dies més curts, de pluja, vent, de
buscar espais tancats i càlids. És un temps urbà, la vida ciutadana s’anima amb
el començament dels cursos acadèmics, de les temporades d’espectacles,
musicals, teatrals, d’exposicions, etc. La poca llum natural fa que s’encenguin
aviat els llums dels carrers i els dels aparadors de les botigues per atraure
les nostres mirades, és agradable passejar-hi, entrar en un cafè i fer un bon
berenar.
La
proximitat de la festa de Tots Sants amb l’arribada de les parades de castanyes
i moniatos, amb la seva dolça i càlida flaire i les pastisseries curulles de
plates de panellets ens animen a fer trobades en família i amb amics. I si la
meteorologia és propícia, les colles de
caçadors de bolets s’escampen pels boscos del país per recollir aquests
gustosos fongs i unes setmanes més tard s’anuncia la proximitat i la preparació
del Nadal en l’Advent
Alhora
aquesta estació que va des de l’equinocci de setembre fins al solstici d’hivern
ens provoca estats d’ànim de melangia, potser de tristor, ens porta el record
d’absències estimades, i se l’associa a la vellesa, la senectut, a un temps de descompte.
La
tardor amb aquesta predisposició al recolliment és un període ideal per abaixar
el ritme frenètic, a ser més i millors observadors, saber contemplar i
reconèixer allò que mirem de forma no distreta i adonar-nos que ens havia
passat desapercebuda la gran profunditat i diversitat del món que ens envolta.
I alhora
la tardor convida a dedicar més atenció a la vida interior a penetrar a dins de
nosaltres mateixos, fer que les hores siguin lentes i plenes. Buscar un racó de
la casa amb una il·luminació tènue, silenciós, el mòbil i altres dispositius
apagats i lluny del nostre abast i connectar-nos amb la nostra consciència, la
nostra ànima, el nostre cor.
Descobrirem un món que ve de dins d’una
riquesa, bellesa, complexitat que superen l’exterior i aparent, que ens ensenya
a resoldre problemes als que a vegades donem voltes i més voltes sense que hi
trobem la solució que però ens interpel·la des del nostre interior, per dir-nos
la resposta està en tu mateix. I segurament serem més feliços, lliures i menys
manipulables perquè no buscarem que ens ho donin tot fet sense pensar sinó que
serem capaços de decidir d’acord amb les nostres eleccions.
La
tardor, temps de reflexió, calma i pau.
Ernest Escasany
1 comentari:
Aquest escrit sobre la Tardor, es pura Poesia. Realment m'ha fet reflecxionar.
Dolors F.
Publica un comentari a l'entrada