Vacances nostàlgiques II

 

Descansant al jardí de l'hotel

tot contemplant com el riu Inyola entra en el Garona. 

A la foto no es veu, però jo si ho veia.

De fet, aquest article és la part final del publicat el dia 4 de setembre amb el mateix nom. i forma part de la meva estada a Salardú.

Sortint del Museu i passant pel pont del riu Negre.

Com que un matí va ploure, ens vam desplaçar a la capital de la Vall, Viella, i ens vam refugiar en el Museu, on vam fer “cultureta” sobre l‘història de la Vall, aquest estrany territori que fins l'any 1925 només tenia comunicació fàcil amb França, però que pertany a Espanya des de l'edat mitjana

A l'any 2013, per commemorar el 700 anys de la Querimonia

correus l'hi va dedicar aquest segell on es pot veure la mida del "galin".

En el segle X hi ha notícies que aquestes valls pertanyien al Comtat de Ribagorça i després al de Pallars i més tard van anar a parar al Regne d’Aragó, i el Rei Jaume II, a l’any 1313, va concedir uns privilegis als seus habitants que era una espècie de Constitució (“Era Querimònia”) que els permetia governar-se sols a canvi de pagar un tribut al rei i que consistia en el "Galin Reiau", que equivalia a una setena part de la quartera aranesa (més o menys uns deu centímetres cúbics de blat)

Seu del Conselh Generau d'Aran i Museu de la vall, 

a Arrò on es troba els text original de la Querimonia,

recentment restaurat

Aquest document es troba a Arró en el Museu històric de la Vall i es quan als aranesos van decidir si volien ser de França o Espanya. Com que els Reis espanyols no tenien comunicació amb la Vall, els aranesos van pensar que farien més el que voldrien sent espanyols que no pas sent francesos, i a partir de llavors van ser espanyols, i els Reis no hi van anar quasi mai 

Catedral de Sant Bernat de Cominges,

on el seu bisbe ho era també el de la vall d'Aran.

Però la Vall formava part del bisbat de Comminges, França, i el bisbe tenia la seu al monestir de Sant Bertrand de Comminges. Tota la clerecia també era francesa i entre tots tenien una gran influència sobre la Vall. Per exemple, totes las pintures que s’han recuperat porten el texts en francès. Malgrat que llengua oficial és l'aranés, el castellà i el català  continuen sent molt conegudes i parlades

Amb l'amenaça d'aquest aparatet

la Revolució francesa va fer marxar els bisbes i el clergat

de Comminges que es van passar a Espanya.

I això es va acabar amb la revolució francesa, ja que els bisbes de la zona  i molta part del clergat van fugir de França i van passar a la Vall,   

Curiós monument als Ciclistes espanyols

que van pujar al Portillón i van guanyar la volta a França.

Una altre sortida maca va ser passar França des de Bossot pel Port del Portillón on hi trobàrem un monument als ciclistes espanyols que van guanyar alguna vegada la Volta a França i que són Bahamontes, Ocaña, Delgado i Indurain.

Malgrat la boira, la cascada de l'infern

és una senyora cascada a la vall del Lys,

a Banyeres de Lochon.

I a Banyeres de Lochon vàrem visitar la cascada del Infern, a la vall riu Lys. Llàstima que estava ennuvolat!. Si aneu, escolliu un dia de sol

Llac de les Ules molt a prop de Viella, i com que és petit,

 pots passejar amb tranquil·litat.

Abans de torna a casa encara vam tenir temps de passejar i donar la volta al llac de les “Oles”, que en aranès es pronuncia "llacs d'Ules", on hi ha unes vistes precioses i es poden fer fotos més maques que les meves

I si Déu vol, esperem tornar-hi l'any vinent 

Joan