 |
| Joan Pau I |
En els anys 40 i 50, quan era infant o jove, la Setmana Santa era molt diferent a l’actual. Les funcions litúrgiques eren al dematí. La del Dijous Sant marcava el començament d’un temps de silenci total que acabava a les 10 del matí del Dissabte que tocaven les campanes per celebrar la Resurrecció de Jesús i que era el final del silenci.
Durant aquest temps de silenci, no sé ben bé perquè, no es podia fer res. Els espectacles no funcionaven, no es podia circular en cotxe per la Ciutat i les emissores de ràdio tocaven música sacra o diferents “sermons” de clergues que estaven de moda. Només tenies l’opció de passejar i fer les vistes als diferents “Monuments” que cada parròquia o centre de culte tenia exposat. Això si, vestits de diumenge i algunes senyores lluint la “mantilla amb peineta”
Ara, de silenci, RES. Tot funciona, excepte el Divendres, que és festa laboral. Però alguna TV, en la seva programació, hi posa pel·lícules de caire històric o semi religiós com “Ben Hur”, “Quo Vadis” o altres per l’estil.
 |
| Escut de Joan Pau I |
- La forma de convèncer al seu pare perquè el deixes ser “Capellà de poble”
- L’obediència al seus superiors que l’allunyaven d’aquest objectiu
- En tots els destins que va anar, va mantenir la promesa que va fer al seu pare; que estaria sempre al costat del més necessitats
- Aquesta promesa li va portar problemes, però li va fer obrir els ulls del que passava en el món i que la resposta que la jerarquia vaticana donava, des del seu punt de vista pastoral, no era la correcta
- Malgrat que la seva elecció va ser pràcticament per aclamació, tan aviat quan va voler posar ordre en tot el que creia que s’havia de reformar, com eren les finances, la pompa, la forma de predicar, el sexe, el paper de la dona i altres, es va adonar que tenia una forta oposició de l’estructura i que ell no seria qui ho resolgués
- La seva mort 33 dies després de la seva elecció va deixar les incògnites que encara ara no s’han aclarit: "Si la mort va ser natural o per enverinament"
Crec que ha estat una bona pel·lícula per aquest dies, ja que si el seu pontificat hagués estat normal, l’església seria molt diferent
Joan
1 comentari:
No estic massa d'acord en que la Setmana Santa dels anys 40 fos diferent de la Setmana Santa actual, perquè totes les Setmanes Santes són sempre iguals: la commemoració de la passió i mort de Jessús.
El que si ha variat moltíssim és la celebració d'aquestes Setmanes Santes, que els anys 40 tenia un caràcter molt auster i actualment, el seu esperit religiós
passa una mica desaperceb per a molta gent.
Potser això fa que les seves celebracions, al no ser imposades, siguin més autèntiques i sentides.
Puc donar testimoni que les cerimònies que es fan a la petita església rural de Gaià, són seguides amb molta atenció i recolliment pels assistents.
Miquel
Publica un comentari a l'entrada