diumenge, 25 de setembre de 2022

Nadie es más que otro y nadie es menos


Estación de Perpiñá, pintada per Dalí,
conocida como "El centro del mundo"
No tiene nada que ver con el sentido que le atribuie la Mary Luz,
pero es curiosa.

Hay personas que se creen el centro del mundo ya que están siempre pensando en sí mismos porque se creen mucho más importantes que los demás, por qué será?, os voy a escribir sobre ello ya que os iré diciendo lo que pienso para que me digáis vuestra opinión que para mí es mucho más importante

Las reuniones de personas, aunque sean para jugar,
 crean amistad i simpatía.

La unión de las personas, la amistad, el cariño, la simpatía por los que nos rodean ayudan a tener una vida saneada y nos evita vivir mal nuestras vidas escuchando las distintas opiniones de los demás, así creo que evitamos el creer que siempre tenemos nosotros la razón, no creéis?.

El orgullo es un mal consejero
¿Nos lo podremos quitar de encima?.

Yo pienso que uno tiene que liberarse de su orgullo y también de sus preocupaciones, hay que confiar en uno mismo y en los demás para que todo esté mejor y confiar no solo en nosotros mismos. Comprendo que no es fácil, pero hay que intentarlo. Me quedo con la gente sencilla, esa que tiene claro que “nadie es más que nadie”. A veces somos buenos con las personas equivocadas y es así porque los sentimientos no son una moda, están ahí siempre. A todos nos gusta sentirnos queridos, no es cierto?.

Esta playa debe ser hermosa,
pero con menos gente,
seria mejor.

El buen tiempo de estos meses de verano, nos ayudan a relajarnos siempre y cuando el calor no es sofocante, nos anima a hacer distintas cosas como por ejemplo, mirar la belleza que nos rodea con la luz del sol, aunque eso también a veces nos hace ver lo que no queremos mirar, sobre todo en la playa. Vivimos en un mundo que cada vez es mas complicado.

Este imprevisto puede acarrear problemas.
Demos gràcias porqué tu imprevisto, Mary Luz,
se ha solucionado bien.

Hay sorpresas que no esperas como me ha ocurrido a mí, estar veraneando tranquilamente  y de repente encontrarte, sin esperarlo con una operación, de la cual he salido bien…. pero me hace pensar que los mayores debemos disfrutar el día a día, aceptar lo que viene y luchar.

Gestación de un pensamiento
Problema. Pensarlo. Solución.

Es por eso que pienso, como he dicho al principio aquello de que…

Nadie es más que otro y nadie menos. 

Mary Luz Eixarch

diumenge, 18 de setembre de 2022

L'energia

 

Si avui ens fessin volar amb avions com aquest
ens posarem a riure
Però, d'on surt l'energia que gasta?

Parlem del nostre  món tan accelerat, on la productivitat és la que ens domina i que es tracta de fer el màxim de coses en cada jornada de vida. Això comporta que cada cop ens desplacem més i més lluny i amb vehicles més ràpids. Volar amb avió forma part del nostre dia a dia. Disposem de tota mena d’aparells a les nostres llars que ens fan la vida més fàcil, però que fa que la nostra petjada energètica cada cop sigui més important.

Si l'aire condicionat d'un transport públic NO funciona,
Hi ha qui protesta!
Això és la dependència a les noves tecnologies.
Ningú pensa d'on surt l'energia que gasta.

Els aires condicionats han creat una dependència, cosa impensable fa uns anys, fins als extrems que jo he sentit en un bus que no li funcionava la refrigeració correctament, d’un viatger queixar-se dient que allò era “inhumà”. I no parlem  que cada cop tenim més cotxes al nostre abast i comença a ser normal que cada família en tingui més d’un.

Viure a Barcelona és molt card,
però, què gastem per venir-h a treballar?.

També hi ha tendència a viure a fora de ciutat, per costos d’habitatges o perquè busquem una vida més tranquil·la. I tot això es basa en el fet que la despesa d’energia es va incrementant. I de moment no es veu cap camí per consumir menys. En contra tenim que cada dia les fons d’energia, tal com l’entenem en aquests moments, estan en línia a la baixa i en mans d’uns pocs, de forma que per un cantó gastem a dojo i, per altra part, les fonts de subministrament energètiques estan en recessió.

Ni els més moderns molins de vent,
ni les plaques solars,
poden proporcionar la energia que necessitem.

Es parla de les eòliques i de les plaques solars, però hi ha informes que diuen que per l’energia que necessita Catalunya, hauríem de tenir tot el nostre país ple de plaques solars i aerogeneradors.

Fabricar bateries pels cotxes elèctrics és car
i consum multa energia.
I quan les tinguem que canviar, que en farem de les esgotades?
Són com les bombes atòmiques.

Es parla de la mobilitat dels vehicles amb energia elèctrica, que per descomptat a part del cost elevat energèticament per construir les bateries, per carregar-les hauran d’haver-hi unes fonts d’energia per aquesta tasca. L’energia no es crea ni es destrueix. I per moure un vehicle d’una tona a 100 km per hora requereix una energia sigui elèctrica a de fòssils. Pensant amb la petjada energètica, el cotxe elèctric a la llarga farà que a les ciutats baixarà de forma dràstica la contaminació, però l’energia per la càrrega de les bateries, d’algun lloc haurà de sortir.

Els nens són cada dia més capritxosos,
i els pares els ho consenteixen!

Un exemple curiós. Tinc uns coneguts que la seva filla per celebrar els seus divuit anys vol fer una gran festa al poble on van de vacances. Per a  la festa vol uns plats daurats que els demana a Amazon. La mare vol que els hi portin a l’empresa on treballa a Barcelona. Però Amazon li comunica que no els hi pot portar fins al cap de dos dies. Cap problema, els hi portaran a un poble que està a 70 Km de Conca. Visca l’estalvi energètic, perquè una nena pugui tenir uns plats daurats de cartó. No anem bé. I ara ens volen baixar les temperatures de les calefaccions i dels aires condicionats. Tot rodó.

Els canvis que l'humanitat ha fet ens ha portat AQUÍ
L'adaptació a les noves condicions de la vida, cap on ens portarà?

Amb tot, com l’ésser humà és capaç de fer grans canvis i millores, com s’ha vist al llarg de segles, confiem que es trobaran sistemes i es modificaran consciències per anar tirant el planeta endavant.

Joves, teniu el repte.!!!

Salvador CM

dilluns, 12 de setembre de 2022

Reflexió sobre la mort d'Elvis Presley

 

Qui de la nostre generació
no l'havia sentit i cantat les seves cançons?

Aquest mes ha fet 45 anys de la mort de l’Elvis Presley. Qui de nosaltres no ha cantat, ballat, i escoltat un munt de vegades les seves cançons? Mentre escolto la seva cançó “in the ghetto”, no puc evitar pensar en l’Afganistan. Ell demana petons i amor i a mi m'ha vingut al cap l’Afganistan.

Aquets personatges es van fer l'amo de  l'Afganistan
i fan el que els sembla.
Tornar a èpoques passades, en especial contra els drets de les dones.

Els talibans en una ofensiva ràpida van entrar a Kabul i reconquerien l’Afganistan; des de les hores han anat eliminant els drets conquerits per les dones i en conseqüència de les nenes sota la interpretació radical de la llei islàmica.

En aquesta escola d'Afganistan,
ara, ni una nena.

A partir dels dotze anys les nenes tenen prohibit anar a l’escola i pel que fa a les dones, han de quedar-se a casa si no és que exerceixen una feina considerada important pel règim. Tampoc poden circular lliurement, sempre han d’anar acompanyades d’un home. El matrimoni és forçat i precoç, no poden manifestar-se.

Malgrat que les manifestacions estan prohibides,
aquestes ho fan...
i reben forces bastonades.

Estan obligades a cobrir-se  el cos i la cara en llocs públics i també al domicili si hi ha homes de visita. El pitjor és que desobeir està castigat amb presó. Per sort, sembla que  a les grans ciutats com Kabul hi ha una mica més de flexibilitat. Tot això agreujat per un augment de la violència masclista i familiar.

Portada d'una de les cançons que va fer en El Elvis Presley.

El món és tan divers que costa d’entendre i fins i tot em pregunto: què és millor? Jo no tinc resposta, però sí que observo que, cada vegada es camina més i més cap a una suposada llibertat que també té els seus amagatalls, interessos, corrupcions,..., trobar el camí del mig resulta extremadament difícil per a tots, per això l’Elvis que va viure plenament a dins d’aquesta llibertat que cito, al final, i en un concert abans de morir, allò que demana és amor de veritat, carícies...

Si en el pot petit hi ha la bona confitura...
els articles curts, millor que llargs.

Potser el meu article és curt, però considero que no cal, estendrem més perquè allò que volia dir ja no necessita més paraules.

Desitjo que tots els companys que escrivim i tots els lectors,

hàgiu passat un bon estiu.

Carme AFOPA

Esperem que tu també

diumenge, 4 de setembre de 2022

Vacances nostàlgiques

Plaça de la Vila de Salardú
amb la seva font i l'estàtua del porc senglar.

Les vacances d’aquest any les he fetes els últims dies de juliol a la Vall d’Aran, en el poblet de Salardú, acompanyat de les meves filles petites. Vàrem fer estada al Hotel Lacreu, el més antic del poble i compartíem estada amb el nostre comú amic Miquel Lluch i la seva esposa Antònia. Moltes coses ja les coneixia i vaig comprovar com s’han modernitzat.

Primera carretera del Port de la Bonaigua.
Aquesta imatge no és la de les corbes fortes. 

Recordo que el meu pare, a l’any 1941, ens  va portar a la Vall d’Aran i que hi vam arribar pel Port de la Bonaigua (El túnel de Viella no estava fet). La carretera era de terra i molt estreta i els autos de línia de l’Alsina Graells havien de fer maniobra per salvar les últimes corbes del Port. I ja vam parar al Hotel Lacreu. 

Piscina de l'hotel Lacreu, actual.
L'hotel actual no té res a veure en el el que va construir el Sr. Marcel·lí.

Aquesta carretera, ara molt millorada, va ser inaugurada pel Rei Alfons XIII a l'any1925,  i en Marcel·lí, veí de Salurdú que hi tenia terrenys a la nova carretera va creure que seria negoci posar-ho un hotel, i va fundar el primer hotel Lacreu, que avui regenta el seu net i la seva esposa i que en aquestes dues generacions s'ha convertit en hotel mol bo 

Plaça de la Vila amb la seva font corresponent,
i a més l'escultura del porc senglar, icona del poble.

Església de Salardú
En Miquel i Jo, refent-nos de la pujada. 

Al poble de Salardú el visitarem sota el guiatge d’en Miquel. Com tots el pobles, l’església està en el punt més elevat i per arribar-hi es passa per la plaça de la Vila. Aquesta té la font de rigor i l’imatge de bronze d’un porc senglar. 

Interior de l'església de Salurdú.

Els poblets més a munt de Salardú, Unya i Bagergue és d’on sortia la pista, força dolenta, per pujar al Pla de Beret, abans que es fes l’autopista actual.

El poblet de Bagergue i els seus habitants diuen
que és poble més bonic de la vall.
Tots els seus carrer tenen flors.

Pla de Beret, quan era verd.

El Pla, era un lloc tot verd on les vaques i els cavalls pasturaven al seu aire ... i ara tot és ciment per aparcar cotxes. Quina llàstima!. Però hi continuen naixent el Noguera Pallaresa i el Garona, que aquest any baixen amb molt poca aigua. La sequera es tremenda! 

Bonic paisatge del riuet que passa pels banys de Tredós.
Com es veu, baixa molt poca aigua.

Volíem visitar les runes dels antics banys romans de Tredós i ara ja no hi ha ni runes. Hi ha un Balneari que hi té una piscina amb les aigües termals i que si t’hi vols banyar et lloguen banyador i tovalloles. O sigui, millor que abans. Des d’aquí continuen sortint els taxis que et porten fins als camins per arribar als llacs del Colomers ... després d’una espera d’una hora de la cua que hi ha. Però també pots passejar pel costat del riuet, sempre pujant i arribar a veure una cascada, i si no vols fer l’últim tram que es de fort desnivell, la veus des de lluny. 

Inici del camí de les Bruixes
a Tredós.

Una altre sortida va ser al Poblet de Tredós, que per atreure visitants han inventat una petita passejada fàcil de fer pels “urbanites” i l’han nomenada “Camín dera Bruishe” S’hi troba una petita casa de les bruixes on els menuts hi poden entrar i si els hi ha caigut una dent, les bruixes fan la resta. Més a munt hi ha les verdaderes bruixes que aquest any són dues noies més aviat grandetes però espavilades que t’ofereixen un joc de cartes on hi trobaràs els noms de les diferent plantes que hi ha en el camí (15€)... Ara resulta que les bruixes han de fer  negocis per sobreviure!

 

Les Bruixes d'aquest any.

Si continues pujant hi trobes una gran escombra on hi pot pujar i volar... si la teva imaginació t`ho permet. I després de saludar una imatge d’un bruixot  traspasses el riu per un pont i tornes cap al poble on et donarà la benvinguda la figura d’un osset...que deu vigilar que les bruixes no marxin. 

l'osset i la meva filla
vigilen que les bruixes no marxin

Vàrem fer moltes coses més, però ho deixarem per un altre dia.

L’article ja es molt llarg

Joan


diumenge, 28 d’agost de 2022

Robots i llaunes de sardines

 

Les noves tecnologies ho fan tot tant bé
que ens inutilitza el nostre cervell
i ens deixa a la seva mercè.

Estem immersos en un procés accelerat d’automatització que a més prescindeix de la nostra voluntat i de les nostres decisions. Els aparells, les màquines, els circuits, les xarxes de comunicació son de manipulació i funcionament fàcils, no cal ser un expert ni haver fet cap curs per aprendre a fer-los anar, fins i tot quan ens equivoquem el dispositiu ens diu com hem de fer-ho per arreglar-ho per tal que torni a rutllar. Ens en podem refiar a ulls clucs per la precisió que gràcies a les noves tecnologies tenen. No hi ha a penes errors i aquests son de poca importància, podem estar segurs i tranquils.

La domòtica ens ho prepara tot
i, com un cambrer, quan arribem a casa
ens té a punt un "vermutet",
Però no treu al gos a passejar,
DE MOMENT¡

Posaré alguns exemples: la domòtica és com una minyona o cambrer que ens ho té tot a punt, des de la temperatura de la casa, passant per la il·luminació correcta de les estances sigui amb llum natural o elèctrica, de preparar-nos els àpats a la cuina i servir-nos-els, o tenir el bany condicionat a l’hora que desitgem i de programar la televisió segons les nostres preferències de gustos i temps. Quan sortim de casa o hi tornem controla la seguretat i només ens reconeix a nosaltres per obrir o tancar les portes, per la veu, per les dades biomètriques, etc, ja no cal dur claus i així no les perdem! I potser traurà a passejar el gos quan toca!

Un bosc d'eucaliptus per fer paper.
El paper, gràcies a la ofimàtica esta deixant d'utilitzar-se.
i s'estan tallant menys arbres.
Això és positiu.

Un altre camp de gran abast en aquests processos d’automatització és la buròtica. Les oficines, la feina de despatx ha eliminat gairebé totalment el paper, tot està en els aparells informàtics, en el núvol, que no vol dir estar en els núvols. I la relació interpersonal es manté a través de les connexions digitals que propicia l’ofimàtica.

Si et vols fer una caseta,
la podràs veure feta virtualment.
i fer-hi les modificacions que vulguis,
sense posar ni un totxo.

La possibilitat de crear realitats virtuals permet ja conèixer amb antelació i viure-ho allò que volem adquirir sigui un habitatge, electrodomèstics, un vehicle o decidir el destí de les vacances. 

Ja tenim metros que van sense conductor.

Els metros, els trens ja van sense ningú que els condueixi, els animals de granja no hi ha mans que els munyin o que en recullin els ous, i així tot. Està molt avançat el cotxe que no caldrà conduir, li indicarem on volem anar i ens hi portarà, i passarà segur amb els autobusos, tramvies, autocars i camions, no els caldrà xofer ni conductor. I avions i vaixells no necessitaran capità.

Sèrie de Tv dels anys 60,
precursora de coses de bruixeria que ara són realitat virtual,
o inclús REAL
Alguns recordareu una sèrie americana dels anys 60, “embrujada” el seu títol aquí. Dues dones, mare i filla tenien poders màgics, i només amb una picada d’ulls o un petit moviment de la cara aconseguien fer el que volien. El gendre i marit, un pèl encantat no se’n sabia avenir. Un argument sense pretensions, d’entreteniment televisiu que és tot un programa de ciència ficció que es va fent realitat.

I amb tot això,

a mi que encara em costa obrir una llauna de sardines!

 Ernest Escasany

dilluns, 22 d’agost de 2022

Canta Gran (El café de la vida)

        

Logo del Canta Gran XXI

El sábado 16 de Julio, se celebró el XXI Concierto “Canta Gran” que cada año se celebra por Navidad i como el del año 2021 tuvo que suspenderse por el Covid, el Ayuntamiento  nos prometió que se haría tan pronto fuese posible y así ha sido. Se celebró como de costumbre en el “Auditori de Barcelona” y tenía por título “El café de la Vida”  

Imagen de la Banda Municipal de Barcelona,
con sus trompas i trompetes
que durante los primeros años del que hoy és el Canta Gran,
fué la orquesta habitual.

Este programa, promovido por el Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, (CAGG), surgió en el año 2001 para dar a conocer las actividades de las 60 corales que en aquellos días había en Barcelona, primero de forma individual y luego de forma colectiva cantando todas las corales juntas como si se tratara de una sola. Los temas también han evolucionado pasando de simples villancicos a temas actuales como el de este año: “El café de la vida”. Y no digamos los músicos, ya que al principio era la modesta Banda Municipal. Todo esto ha propiciado un mayor crecimiento personal de los participantes y poder decir que están, “añadiendo vida a los años y no años a la vida”.

La afluencia de público fué muy numerosa

A pesar de que el mes de Julio no es un mes muy apropiado para eventos de este tipo, se logró una Coral muy numerosa con cantantes venidos de diversas corales de la ciudad y pueblos cercanos acompañados por unos magníficos músicos y narradores, todo ello bajo la batuta de Montserrat Meneses, la directora del Canta Gran desde hace años, muy querida de todos.

La Alcaldesa, Sra Ada Colau, presidió  el acto.

Al evento acudieron las Autoridades del Ayuntamiento, encabezadas por la Alcaldesa, Regidor presidente del CAGG, Vicepresidente asociativo y varias personas más del CAGG.

La directora, como de costumbre fué
Montserrat Meneses (La Montse).

El Teatro estaba lleno y la obra de este año fue original i maravillosa i presentó una imagen habitual en muchas familias, gustó muchísimo y al finalizar, todo el personal que allí había, puesto en pié, aplaudía sin parar. Al finalizar la Alcaldesa i los representantes del CAGG fueron entregando ramos de flores a los participantes que estaban emocionados.

En Navidad, ¿Tendremos un nuevo Canat Gran?.

Se anunció que quizá en Navidad se volvería a presentar otro evento si nadie o nada se lo impedía. Esperamos que el Canta Gran XXII sea realidad en las próximas navidades.

A pesar que el anuncio dice 5ª Convenció
ahora en setiembre se empiez a preparar la 6ª.

Ahora, y desde el CAGG, se está preparando la 6ª. Convención de las “Les veus de las persones Grans” que en esta edición se desea que sea muy abierto y que pueda participar quien lo desee y decimos…

” Tens molt a dir”. “Vine, participa a la jornada de la 6ª. Convenció de les Veus de las persones Grans de Barcelona.

Mary Luz Eixarch

 

diumenge, 24 de juliol de 2022

7 de Julio San Fermín

 

El primer riai riau.

Fa pocs dies  s’ha sentit aquesta cançó: 1 de enero..., 7 de julio, San Fermín, i el riau riau i la lamentació quan s’acaba la festa amb el “pobre de mi”, és una bona ocasió per replantejar-se l’ús d’animals per maltractar-los, excitant-los a comportar-se contràriament als seus instints i sacrificar-los no sense torturar-los abans, per a oferir espectacle i  diversió als humans. 

El Cirque du Soley i altres.
tenen èxit sense animals.

El circ ho està fent i molt bé, moltes companyies els han tret de les funcions i no els va gens malament – penso en el Circ du Soleil i en el Circ Raluy, familiar, entranyable circ com els d’abans sense animals, ideal per portar-hi els menuts de casa, i el públic es diverteix com mai, les sagnants baralles de gossos i galls estan prohibides, els zoològics cada cop engabien menys espècies que necessiten molt d’espai, o  viure en el seu hàbitat. És molt trist veure un gran felí, un elefant, un gasela, una orca, etc, anant amunt i avall compulsivament en un recinte tancat i reduït.

Heminway de gran.
Va publicitar el San Fermin als nord-americans

Van rebre literàriament aquestes festes els elogis de Heminway en l’ocàs de la seva vida i les va donar a conèixer per tot el món, especialment entre els nord-americans que hi acudeixen en gran nombre. Potser el van atraure pel primitivisme atàvic i la idea del combat de tu a tu entre la natura i l’home que havia descrit magistralment en “el vell i el mar”. Però aquest sarau no va de cap lluita èpica contra el Minotaure, ja que malauradament no hi ha cap Teseu que ens alliberi de la bèstia que portem dins.

En masses tan apinyades i alegres
pot passar, i passa, de tot.

Recordem els fets de fa uns anys de “la manada” que van passar durant els sanfermines. És un còctel molt perillós: gentada, anonimat, alcohol i altres drogues a dojo, excitació i gresca sense límits per fer el que vingui en gana. Això pot passar en qualsevol aglomeració de masses, però l’ús d’animals amb els que se’ls hi pot fer de tot ja des de bon matí i encara aquesta conducta es titllada de valenta porta com a conseqüència que molts sense solució de continuïtat es creuen que aquesta violència pot exercir-se després contra les persones, sobretot dones.

En els correbous,
 els animals també són maltractats. 

I aquí es qualifiquen aquestes “festes” de cultura tradicional. I em poden dir et fiques a casa d’altri. Els correbous embolats de la Catalunya meridional mereixen per mi la mateixa reprovació i es consideren costums ben catalanes.

Què seria els sanfermines 
sense l'encierro?

Tantes celebracions que s’han hagut de reinventar, i precisament per això segueixen. No és fàcil, San Fermín sense “los encierros” i “la corrida” a les 5 de la tarda, no seria res o potser sí? Que no passi que el que per por o prudència no es faci des d’aquí vinguin de fora per prohibir-ho i encara ens avergonyeixin per haver-ho permès en el segle XXI.

Una simple directiva europea podria acabar amb les festes amb animals més radicalment

i amb menys comprensió. 

Gora, Viva San Fermín, d’una altra manera.

Ernest Escasany

Nota Important  

Com cada any, el redactors ens prenem uns dies de descans i aquest Bloc estarà 3 setmanes sense sortir. Tornem el dia 21 d'Agost

Gràcies