diumenge, 28 de novembre de 2021

El català: Caixa o faixa?

 


El català és una llengua derivada del llatí. Les altres llengües romàniques veïnes: l’occità, el francès, l’italià, el sard, el portuguès, el castellà, etc. son germanes seves. Es parla de la situació delicada del català, amb la minva en el seu ús social. Què es pot fer per revertir aquesta crisi lingüística? Al meu parer, cal que els catalanoparlants el fem servir amb normalitat com a primera llengua en tots els àmbits (privats, laborals, docents, comercials, de lleure, de cultura, amb els altres, sense pensar si ens entendran o no, ja ens ho diran en tot cas). Si el català s’escolta és més fàcil que els que no el tenen com a llengua habitual es llencin a emprar-lo amb naturalitat.


La gimnàstica, junt amb la religió i "el espíritu nacional" eren las tres maries.
Per aprovar aquesta maria tenies que comprar els apunts que havia fet el professor
Si no ho feies, tenia que examinar-te al setembre.

Fer veure als joves que el català no és una assignatura “maria” que no serveix per res, que només cal estudiar-la amb desgana i oblidar-se’n d’ella un cop aprovada. I és tasca dels ensenyants fer atractiu l’idioma, que el seu ús permet relacionar-se millor, més enllà de l’aula: al pati, a les activitats esportives i extraescolars, a les sortides, als jocs entre companys, etc., que és una riquesa tenir una capacitat de parlant plurilingüe, que t’obre les portes a una gran cultura i a més facilita entendre i aprendre altres llengües. Estem anant cap a unes societats en què els seus individus seran, cada cop més, multilingües. El monolingüisme no té recorregut.

Aquest conillet porta en el sac el seu català.
No es per amagar-lo, sinó per utilitzar-lo sempre que pugui.

I a nosaltres ens pertoca no amagar el català com si fos un element superflu del qual gairebé ens avergonyim, si fem això, com volem que els que no el coneixen gens o poc se’l prenguin seriosament? Si els catalanoparlants a la primera l’abandonem, per què l’han de voler els altres?

En els espais familiars, els pares hi tenen una importància molt gran.
Aqueta família que contempla la posta de sol sembla contenta.
En quina llengua parlen?

I hem de començar per casa, per la transmissió intergeneracional. Algunes llengües s’han afeblit perquè els pares han deixat de parlar-les als fills pensant que hi ha idiomes superiors als altres, a causa de pressions polítiques d’estats centralistes. El cas francès i espanyol contra les llengües minoritàries n’és un clar exemple.

Nosaltres hem rebut aquest llegat dels nostres pares i avis, i ...

Hem de fer el mateix amb els nostres fills i nets parlant-los sempre en català.

Ernest Escasany Ferreres

dilluns, 22 de novembre de 2021

Una celebració familiar

 

Imatge d'un casament.

La setmana passada vaig assistir a un molt agradable i festiu acte familiar, que en els temps que corren, no és un fet gaire corrent: el casament de una néta. 

L'imatge s'ha convertit en realitat
El nou matrimoni.

No cal dir que la núvia estava radiant i que al nuvi se’l veia molt feliç. Tots els assistents a la boda vàrem participar de la joia i de la felicitat dels nuvis. Va ser un dia d’alegria col·lectiva, el dia radiant i lluminós, en el que tot eren flors i violes i música celestial.

Aquest casament és un fet consolidat.
No com vendre mitjons d'aquest tipus
que és una aventura.

Però no vaig deixar de pensar que aquesta alegre i bonica cerimònia no va fer res més que formalitzar i fer evident una situació de parella que ja estava estabilitzada des de feia alguns anys. 

Com ha canviat el món en 50 anys!!!

Es molt sorprenent comprovar, pel que ja tenim una certa edat, com han canviat els costums socials en el curt espai de cinquanta anys.  I ho han fet de una forma tant radical que avui dia, aquesta decisió de casar-se, ja no és una cosa gaire corrent.

 

El compromís de casar-se, fins ara era per tota la vida,
i això no fa gaire gracia a la joventut.
Però avui no és així. Es pot trencar quan a un l'interessa.

El casament és més aviat un fet gairebé insòlit i ben poc habitual. Sembla talment com si molts nois i  noies joves del nostre temps, tinguessin al·lèrgia a qualsevol classe de cerimònia, tant si és civil com religiosa. una al·lèrgia que cap medicament ni cap vacuna es capaç de curar. 

Les fletxes de Cupido encara existeixen
però deuen haver canviat de verí.

És veritat que encara, avui dia, les fletxes enverinades d’amor de l’entremaliat Cupido, continuen fent estrall entre la joventut, i a vegades també entre els que ja no són tan joves, però es veu que ara són unes fletxes de molt poca consistència sòlida, unes fletxes que no impulsen a formalitzar cap compromís.

Però el que no pot faltar mai és un bon àpat
en un bonic lloc com aquest de l'Empordà. 

Avui més que  mai, es posa en pràctica aquella coneguda frase llatina de “Aprofita el dia d’avui, que el del demà és insegur” (Carpe diem postero non credito). El que passa és que moltes vegades, per aprofitar massa el dia d’avui, potser es descuida una mica massa el dia de demà.

I després del àpat ve la ballaruca i aquesta sols començar
ben entrada la nit i acaba quan es fa de dia
i els avis no podem donar fe de com va anar,
ja que fa un ratet que hem anar a descansar.  

Per això el casament de una  neta, que projecta les seves esperances al dia de demà, és un fet molt feliç. I també pot ser un molt bon exemple, perquè tots els altres néts i nétes que viuen en parella, segueixin el mateix camí. 

Els avis i avies sempre desitgem el millor pels nostres néts i nétes. 

Miquel Ma

diumenge, 14 de novembre de 2021

El paper higiènic

Paper higiènic.

Des de fa uns dies estan surtin als diaris i TVs articles o comentaris sobre aquest paper. Uns feien referència al seu preu i comentaven que s’havia apujat molt. Altres recordaven com era aquest producte als anys de la postguerra quan tot escassejava i els seus comentaris ens porten al paper “Elefante”

Les plantacions de cotó,
símbol d'un país que volia ser autàrquic.

En aquesta època, com que no teníem divises per comprar quasi res es va decidir que Espanya es convertiria en un país autàrquic i per una banda va plantar cotó a grans zones del surt perquè l'industria tèxtil no depengués ni d'Amèrica ni d'Egipte i per altre que els articles de grans consums es fabriquessin en unes poques empreses i a “La Papelera Española” li va tocar el paper de diari i els paper higiènic. Aquest últim el va comercialitzar amb el nom de l'“Elefante”. Sobre aquest paper a Internet trobareu molta literatura i fotografies. També hi trobareu com es solucionava el problema en èpoques anteriors, algunes molt curioses i amb molts acudits de tots tipus  

Qualsevol paper de diari era bo com a
predecessor del paper higiènic.

Els de la meva edat recordem que en la nostra infantessa, si no teníem "Elefante", tallàvem trossos més o menys grans de paper de diari i els penjàvem d’un clau i amb això solucionàvem els problemes, Però si teníem la sort de tenir “Elefante” els problemes eren menors i diferents. Era un paper d’un color marronet amb dues cares diferents, una més brillant, que era millor no utilitzar, i l’altre mate, amb molta resistència i que no es trencava quasi mai però que rascava com una mala cosa. 

Aquest elefant es va fer famós.

Sobre aquesta característica circulava un acudit que deia que un client va anar a la botiga i va demanar paper higiènic i com que el venedor no en tenia, però tenia ordre de vendre els que fos, li va oferir un paper de vidre tot dient “Aquest se li assembla molt”. Però tot això és història i avui, el pobre “Elefante” ja no existeix. 

Els nous papers volaven del magatzem
com si tinguessin ales.

Quan les coses van millorar, es va poder fabricar els papers higiènic que ara coneixem i va anar desapareixent l’“Elefante”. Els nous papers eren molt més suaus i no rascaven i van anar substituint al anterior, però també tenien els seus problemes. Eren papers amb ales, i si no vigilaves, volava i es consumia com aigua. Tant és així que en una empresa en la que jo treballava el seu consum va pujar tres vegades i va cridar la atenció de la direcció, que va reaccionar i tot rient i dient que si no tornava als seus nivells habituals es veuria obligada a tornar a posar trocets de diari en tots els serveis. Amb aquesta rialla el consum va tornar als límits normals i es va acabar la notícia que el paper higiènic tenia ales. 

Però mai es va aclarir a quin destí els portaven les seves ales,

Encara que tothom va pensar que era un de molt concret.

Joan  


diumenge, 7 de novembre de 2021

Amiga Merkel - Auf wiedersehen


Foto de la Merkel.

Adéu Cancellera. Mirant cap on va la política mundial, la teva pèrdua a mi em crea un cert mal estar. No sé amb molt detall si el que has fet ha estat molt o poc encertat, però observant el teu carisma veus clarament que el món necessitaria moltes més persones com tu. 

El colom de la pau, podria ser
el símbol de la teva vida.

Crec que has estat una gran pacificadora i has sabut trampejar a tots els grans polítics. Com a dona has pujat el llistó del qui ha de ser un bon gestor. Has creat estil i allà on hi havia un problema o tensió i d’una forma o altra hi havia la teva línia de pau. Sempre et tindrem com una dona reflexiva i conciliadora i encara que molts polítics han passat de tu, amb el temps van inclinar el cap per acceptar les teves bones decisions de pau.

Intervenint amb fermesa amb altres polítics.

La política internacional actual em preocupa i mareja. He seguit poc els debats polítics de cap color, perquè sempre els he vist voltats d’egoismes, poder i de poc nivell. En canvi quan tu intervenies, estant o no d’acord en els teus punts de vista o decisions, m’agradava escoltar-te. Em donava confiança amb els polítics i veia a una persona que s’estimava al seu país i crec que també el planeta.

El teu vestit va ser sempre senzill i sense ostentació. 

Sense grans farbalans i poca  ostentació, on estava la teva presència es feia notar. Aquell tarannà tranquil, molts cops amb poder, però sempre amb educació, sense crits, marcant criteris pacífics. Recordo un comentari d’un periodista que et va dir que sempre anaves vestida igual. Vas respondre que eres una política i no una model.

Algú et compara amb la Thatcher,
 però sou com un ou i una castanya.

Algú podria comparar-te amb Margaret Thatcher, però crec que tu no has lluitat per carregar-te el ben estar del teu país com va fer primera ministre britànica. I si et comparo amb la majoria de polítics del nostre país que sols saben cridar i fer-se mal entre ells, ni et comento.

En els focs, no hi afegies llenya sinó que
actuaves com un bon bomber.

Et trobaré a faltar, com a dona líder i com a pacificadora. Has sabut apagar el foc en situacions difícils.

I pensant amb la cohesió d’Europa que cada dos per tres està trontollant,

la  manca d’una líder com tu ens farà patir.

Salvador CM

diumenge, 31 d’octubre de 2021

Que decir a los nietos

Esta persona mayor, esta vez,  solo toma 3 pastillas. 

Mucha gente padece toda clase de enfermedades, sobre todo cuando uno es mayor. Cuantos y cuantos conocemos que toman pastillas a montón y hay que explicar a los nietos, cuando te preguntan, que es lo que te pasa.

Volcán de Las Palmas de Gran Canarias.
Fuego y desolación
¿Porquè pasa esto?

Lo mismo tendrán que explicar los yayos canarios, como los del resto de España cuando les pregunten los nietos… yayos ¿porqué y cuando ha explotado el volcán?. Habrá que explicarles qué es el terrible cráter, porqué no se apaga después de tanto tiempo activo, porqué no se apaga si saca tanta lava y cae a riadas hacia el mar, el porqué de tanta ceniza, etc, etc.

Niños en època de pandemia.

Habrá que decirles el porqué los niños han dejado de ir al colegio. Son cosas incomprensibles tanto para ellos como para nosotros, pero tenemos la obligación de contestarles procurando no hacerles más daño del que ya hace la ignorancia. Y todo ello después y durante la dichosa pandemia que estamos padeciendo todos.

Después de las vacuna,
¿el virus desaparecerá?
Parece que NO.

Todos los días y en todos los países del planeta se padece y se habla del virus, pero la pregunta que está en nuestras mentes, después de las vacunas que nos han puesto es: “¿dejará de transmitirse gracias a las vacunas?, acostumbrados como estábamos viviendo en una sociedad del bienestar, todo esto nos genera ansiedad… y mucha ansiedad, todo ello nos hace pensar en el futuro de nuestros nietos y en cómo explicarles todo éste lio que ni nosotros mismos comprendemos.

Las nuevas tecnologias no es la solucion
para mantener les relaciones humanas vivas.
Pueden ser un paliativo, pero no la solución.

La ansiedad que también experimentamos a causa del distanciamiento social, debido al miedo que sentimos de infección, nos está alejando de los demás… sí, desde luego nos vemos a través de videoconferencias (bendito internet), pero… ¿como explicarlo a los nietos?. Desde luego que ellos, como están conviviendo con todas estas cosas, toman todo ello como si siempre hubiera sido así. Creo que hay que hablarles con frecuencia del tema pero sin saturarles con demasiada información, solo respondiendo a las dudas o miedos que tienen, debido a todo lo que han escuchado, dándoles calma y seguridad.

¡¡ Vaya época en la que les ha tocado vivir y crecer!!... 

a ver si todo pasa pronto, aunque dicen que costará mucho …

Mary Luz Eixarch


diumenge, 24 d’octubre de 2021

Retrobament

 

La fageda d'en Jordà
al començament de la tardor.

Hola, amic, com has passat aquest estiu de “recuperació”?, estic contenta de retrobar-te.

Si, tens raó, no faig bona cara avui, és que les coses no van massa bé.

Estem en una societat fracassada?
Aviat no sabrem clavar ni un clau.

Penso que vivim en una societat fracassada, la crisi s’ha agreujat, sembla que haurem de conviure amb la pandèmia, i en el més grans ja els hi posen la tercera dosi, en fi, no cal que t’ho expliqui, però el més greu és la mort prematura. 

El suïcidi dels joves ha augmenta molt.
Què el provoca?

Sembla que són variats els motius que la provoquen, però desgraciadament el suïcidi de la població jove es troba entre les tres primeres causes d’aquest tipus de mort. Com pot ser que haguem arribat a aquest punt? Entenc que quan una societat pateix un desequilibri en el seu sistema social, econòmic i polític, és crea una inestabilitat que pateixen els seus habitants, sobretot el fet d’incrementar-se la pobresa quan afecta famílies senceres i els fills veuen reduïdes les seves esperances de futur tant pel que fa als estudis com a una possible feina.

Ens hem de reeducar.

Perdona, ja ho sé que això és dur, però passa al nostre voltant i s’han de prendre mesures urgents, sincerament penso que tots plegats hauríem de reeducar-nos per aconseguir una bona adaptació ajustada a la nova manera de viure, cosa que, potser, podria prevenir, en part, tants trastorns mentals. Aquesta violència dels joves? Què està passant?

A les illes també han fet publicitat de la FP.
Els ha passat com aquí, que alhora de la veritat
no hi han places?

Sí, tens raó, no és fàcil una adaptació que estreny les nostres esperances, ho entenc, però noi quan llegeixes les notícies, veus les contradiccions, com predominen els interessos econòmics per sobre dels socials i mediambientals, és a dir, molta hipocresia, estic segura que en aquest moment, més que mai, és important la cultura, sobretot pels joves, per cert, és una vergonya que hi hagi joves que no hagin pogut accedir a l’FP de moment, ja  que de ben segur són els que més ho necessiten.

Evidentment, no parlo pas de tots ells, però  ha quedat evident ...

Què no estem preparats per cap emergència

i ara ens toca trampejar com es pugui.

Fins aviat.

Carme - AFOPA


diumenge, 17 d’octubre de 2021

Canvi de Rumb

Els calçots, com a plat típic de la cuina catalana.

He estat meditant profundament sobre el tema per escriure el present article i he arribat a la conclusió que vist com esta tot plegat en aquest mon que sembla que hagi perdut el nord, si es que mai ha sabut on es, en tots els aspectes, polítics, ambientals, energètics, esportius, pandèmics, etc. He decidit escriure sobre l’únic tema que sembla que estem tots d’acord i les grans discussions no porten cap mena de perill: LA GASTRONOMIA

Un vaset de GINTONIC és bo per a la salut.

Per començar he cregut oportú escriure sobre una beguda, que com la majoria d’elles, estava pensada per guarir una sèrie de malalties i que l’esser humà ha canviat la seva finalitat per convertir-la en una beguda amb gran tradició als Països Catalans, és el famós GINTONIC

Es diu que el descobridor del Gintònic va ser 
aquest metge holandès del segle XVII 
que el feia servir com a medicament.

Buscant i rebuscant en els arxius he sabut que la ginebra va ser inventada per el doctor Franciscus Sylvius, metge holandès del segle XVII, encara que aquesta beguda sempre s’ha associat a Anglaterra

Netejar les toxines de la sang,
causa de les malalties que tractava aquest metge.

La seva intenció era trobar un remei per netejar les toxines de la sang, eliminar els càlculs biliars, guarir els trastorns renals i prevenir els atacs de gota (QUASI RES!!!!) 

Les baies de ginebró és la planta utilitzada
per la fabricació de la ginebra. 

L’historia de la ginebra es força interessant, creada, com la majoria de licors, a partir de la maceració de baies de ginebró, planta molt corrent en els nostres boscos, i d'herbes aromàtiques amb una graduació mínima 37,5% vol.

Encara que la ginebra va néixer en una farmàcia,
és va fer famosa en els bars.

El metge va descobrir que les baies de ginebró eren molt riques en potassi  i aconseguia els efectes desitjats. Encara que va néixer en una farmàcia, com molts licors, no passaria gaire temps en que fos servida en els bars i ràpidament es va convertir amb una beguda molt popular, i es servia sola o combinada.

El Gimlet és un còctel fet
amb ginebra i whisky.

Alguns dels còctels mes emblemàtics que es serveixen actualment són El Negroni, el predilecte de Orson Welles; el Gimlet, el cóctel per excel·lència de la novel·la  negra; el refrescant Gin Mule; el Gin Fizz i el súper popular GINTONIC.

Els valents soldats neerlandesos de la guerra dels 30 any
els havien envalentit amb ampolles de ginebra.

Durant la guerra dels Trenta Anys  es diu que els soldats neerlandesos bevien ginebra per que els animava i els donava valor per enfrontar-se a la batalla, els feia oblidar la tristesa i tornava els seus cors feliços i valents.

Un ratolí com aquest va ser el portador
de la pesta bubònica.
No sabem si l'experiment del monjos italians
va tenir èxit o no.

Quatre-cents anys després  segueix sent una beguda valenta, salvatge i amb caràcter, que els monjos Italians van utilitzar com a medicament per combatre la pesta bubònica.

Una pel·lícula que quasi tots hem vist.

Solament recordar per els nostàlgics que el oscaritzat Humphrey Bogart a Casablanca, que encarnava a Rich Blaine, era el seu glop preferit i la barrejava amb suc de llimona, xarop i xampany que és la recepta del llegendari French 75.

L’alcohol, com tot a la vida, fet servir amb mesura, pot arribar a ser beneficiós.

Llàstima de l’estupidesa humana.

  Josep V.S.