diumenge, 29 de gener de 2023

La Seguretat Social

Carta de Drets i Deures de la Ciutadania ... 

La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària recull prop de cent drets i deures estructurats en deu grans àmbits: equitat i no-discriminació de les persones; protecció i promoció de la salut i prevenció de la malaltia; accés al sistema sanitari; intimitat i confidencialitat; autonomia i presa de decisions; informació sanitària, documentació clínica i tecnologies de la informació i la comunicació; qualitat i seguretat del sistema; constitució genètica de la persona; investigació i experimentació i participació.

He posat aquest anunciat primer “Drets i Deures” que evoquen, al  meu entendre, allò que realment esperem de la nostra Seguretat Social. Encara recordo els fets succeïts a les Residències durant la Covid.

D'aquest  Ministre actual, Sr Escrivà
Tots els afiliats a la Seguretat Social,
depenem del que faci per cuidar
la nostra salut i les nostres pensions.

Habitualment sentim a dir que als serveis de la Sanitat Primària els falten recursos i també personal. Això ho patim tots. Per contra, en l’especialització hospitalària considero que hi ha hagut grans avenços i consta de gran prestigi. Aquí el problema també sembla que és la falta de personal i la llista d’espera de 3 a 6 mesos.

Entrant un malalt greu en unes urgències
Mireu quanta gent corre per poder fer el que calgui
en la màxima diligència.

Urgències. Aquí el tema canvia, per això, em permeto explicar la meva experiència.

Dia 6 de desembre, festiu, ingreso d’urgència en un hospital annexa del Clínic. Se m’entrega el diagnòstic amb les següents paraules. “Lo suyo és de ingresso al Clínic pero en estas fechas los medicos ....”

Ja al meu domicili rebo citació per fer proves a aquest Hospital.


El metge de família és la porta habitual a la S,S.
Tracta tot el nostre cos com una unitat,
mentre que l'especialista
normalment només veu la seva parcel·la.

Però abans vaig al CAP per comentar-ho amb el meu metge de família, que fa temps que em visita i li tinc gran confiança. Es mira el meu historial i veu que tinc visita amb l’especialista i no entén que vull d’ell. Creu que que ja no soc un pacient d'ell

Especialista del CAP. Mira l’informe i quedem que després de les proves, final de febrer, em telefonarà.

Tornada a Urgències...
i quan en sortir vaig cap a casa, ja m'han posat tres bypass
Un èxit.

1 de gener. Nou Ingrés d’urgència al Clínic amb Covid. HI ha complicacions. Cirurgia i em posen tres bypass i l’endemà de Reis a  casa.

Ara topem amb la burocràcia
Ja estem encallats!!!.

El passat dia 17 visita novament al CAP. El Metge es  mira informe de l’Hospital que no havia vist i confirma que l’especialista em telefonarà el març, no al febrer?? I que demani hora amb la infermera pel seguiment. Dos dies després, edia 19, vaig a l'infermera, que parla amb el metge i finalment acorden que em miri la tensió i quedem per un altre dia (febrer) per conèixer el meu historial i fer el seguiment.

Clars i obscurs
a la Seguretat Social.

Si m’he permès escriure un tema personal, és per considerar-lo un clar exemple dels “clars i obscurs” de la Seguretat Social.

Dit això, vull manifestar que tots els doctors i infermeres de la zona de Cirurgia com el personal de la Planta corresponent, van estar en tot moment a l’alçada de la situació. El meu màxim agraïment per a ells.

Bon any 2023

Carme/AFOPA

diumenge, 22 de gener de 2023

Viatjar: l'experiència compartida

 

Viatjar és una escola que ens ensenya moltes coses
les sabrem observar?
De nosaltres depèn.

Viatjar, allò que es diu veure món, és un plaer, un lleure, una formació i un aprenentatge. D’una banda si som observadors atents, encuriosits i oberts ens adonem que les societats s’organitzen de maneres molt diverses, la gent té una escala de valors que no coincideix amb la nostra, que s’alegren, s’enfaden i es preocupen per motius diferents als nostres

A la Índia, la seva cultura és molt diferent a la nostre.
El seus valors també ho són.

Que el passat viscut i rebut de les generacions precedents condiciona el seu present: una guerra, una epidèmia, una catàstrofe natural per anys que hagin passat queda en la memòria de les persones i també, un èxit col·lectiu, un avenç, una millora cultural, científica, espiritual o tècnica produïda en el seu entorn i que té repercussió més enllà, és un motiu d’orgull (els nostres han fet això o allò).  

Aquestes turistes que arriben a les Rambles de Barcelona
si fossin a la Índia,
no formarien part de la seva cultura.

Una altra conseqüència positiva de viatjar és no només gaudir-ne mentre ho estem fent sinó el record que ens queda per sempre, és per tant el més perdurable dels pocs dies o setmanes que acostumen a durar els viatges. Un petit detall, qualsevol fet anecdòtic, un contratemps, un esclat d’entusiasme per quelcom que ens sorprèn i meravella, ho expliquem o rememorem al cap dels anys generalment magnificant-lo.

Les postals, que quan érem joves
enviàvem als amics i familiars,
avui No s'estilen
És fa tot amb fotos fetes amb el mòbil 
i enviades per WhatsApp.

I això és tan real com el fet banal que vam viure en el seu moment, vol dir que la petja que ens ha deixat l’experiència de viatjar és inesborrable. Si el temps és relatiu, quan viatgem encara ho és més; unes poques hores són més dinàmiques i intenses que la monotonia del dia a dia rutinari a casa, al poble o ciutat on vivim. Ens sembla que en una hora passen i hi caben moltes més coses que en mesos. La sensació temporal es dilata o s’estreny segons el lloc on ens trobem i fins i tot s’atura i restem tan abstrets que ens sembla que despertem d’un somni.

Aquests enamorats guardaran ben guardada aquesta foto,
   no perquè és una bona foto o una bonica platja, 
sinó perquè els recorda la seva companyia.

I el més important de viatjar, per mi, és el compartir-lo. Podem fer-ho sols, és clar, però és estrany que encara que el comencem en solitari no trobem companys de viatge en un moment o altre. Moltes amistats i relacions han tingut aquest principi, no pensat quan s’ha sortit cap enfora. Quants cops no passa que diem que aquesta persona la vam conèixer durant un viatge. Si tenim algú al costat, pren un significat únic qualsevol comentari.

Mirant des del mirador de Montserrat
com aquests núvols van pujant
nomes sabem dir
Mira!! ... Mira!!.

Un exemple, en silenci absort contemplem la sortida o la posta del Sol damunt de l’horitzó del mar, aquells tons de color rogenc, violeta, aquell vel de núvols que acompanya en el cel a la nostra estrella, i diem només una paraula a la persona que ve amb nosaltres: “mira!!”, aquest “mira” admirat pel sublim espectacle de la natura surt del més profund de la nostra ànima i necessitem abocar-lo.

Persones grans mirant el paisatge.

I  sempre recordarem aquell viatge no per les coses que hem vist,

sinó amb qui les hem vist.

 Ernest Escasany                                                                                                                                                                                       

diumenge, 15 de gener de 2023

Com ha canviat el món!

 

A la postguerra les noies vestien més o menys així.
Si les noies d'avui vestissin així, ens faríem un far de riure.   
El món d'aquella època no té res a veure amb el d'avui.

Sóc fill d’una família modesta, d’una postguerra molt dura, i amb uns pares amb pocs mitjans. Val a dir, que amb la mentalitat actual, seríem molt pobres. Però amb l’àmbit del barri on  vivíem no ens en sentíem. És important remarcar, que per a mi molts cops la pobresa va marcada pel fet de poder comparar, i amb el meu cas, tot el meu entorn d’amics i família estàvem amb una situació semblant. Quan faig repàs de la meva infantesa i adolescència, em quedo realment parat, que el meu món, no té res a veure amb el món que han viscut els meus fills, i per descomptat els meus néts.

En els any 50, cada dia passava per les cases un xicot
 que et portava la llet fresca del dia, i que anava en un carret com aquest.

I com que molts carrers, com la Travessera de Gràcia, eren de terra,
quan plovia els cavalls s'encallaven,
i més val no recordar el que deien els carreters per fer-los corre.

Amb deu anys, dissabtes i diumenges al matí, repartia en una lleteria llet a domicili i  amb els guanys podia  anar de tant en tant al cine. Quan sortia de l’escola, anava a casa d’un veí a fer unes agulles per unes màquines tricotoses. Un ingrés per portar a l’economia familiar. Als catorze anys, començo a treballar de mecànic, sense seguretat social ni contracta. Estudiant de nit, i amb gran esforç i ajudes vàries, vaig poder aconseguir el títol d‘enginyer. Un cop acabada la carrera, la meva estrella va canviar. També anava canviant l’estrella del país.

Vacances?
Què eren les vacances? 
Però també érem feliços!.

Per descomptat, teatres i vacances, no sabia el que era. El meu primer vestit el vaig tenir als dinou anys. Sempre anava amb roba recuperada. I amb tot sempre em sentia feliç. I per descomptat la meva petjada ecològica va ser molt minsa. Estava ocupat i em sentia útil i amb futur.

Els camins difícils que vaig viure,
em van ensenyar a ser feliç amb el poc que tenia.

Ara si comparo el meu punt de partida a la vida amb la dels meus néts- i no m’agradaria que passessin per totes les penúries que jo vaig passar-,  aquells camins dificultosos, em van crear un estímul de millora i de saber valorar molt el poc que tenia i el que anava assolint. I torno a dir, em sentia feliç.

En els països europeus hi ha joves,
que a pesar de tenir de tot,
es senten frustrats i infeliços.

Ara, i parlo dels europeus, ja que altres llocs la situació no els hi ha millorat, veus la nostra joventut que gràcies a Déu, que disposen de tot, sense cap mena d’esforç, amb unes llibertats màximes, unes atencions i alimentació diguem  fins a cert punt saludables,  amb tota mena de privilegis i poques obligacions, però que amb tot això, molts d’ells se senten frustrats i infeliços.

Molts de nosaltres,
els de més de 80 anys,
no sabíem que els psicòlegs existien.

Diuen els especialistes, que tenir-ho tot  sense gaire esforç,  i  també degut a les xarxes socials què els informa de tota mena de béns de  consum,  els hi creen unes necessitats que no totes poden obtenir, i això crea frustracions. Jo tenia la ment ocupada en aconseguir un millor estat  de vida, i això devia ser un al·licient. Però és un tema que em preocupa mirant al meu entorn, per descomptat amb ulls de persona de vuitanta anys, que ja no pot ser imparcial. D’altra banda,  no sabien que era un psicòleg.

La terra era com l'arbre de la dreta,
i encara ho és bastant,
però amb el canvi climàtic pot anar quedant
com l'imatge de l'esquerra.

I la petjada ecològica que deixaran serà terrible, encara que alguns diuen que el problema del canvi climàtic...

És l’herència que els hi hem deixat.

Salvador CM 


diumenge, 8 de gener de 2023

Mascotas

 

Como en todas las cosas,
si queremos que tenga una larga vida,
tenemos que cuidarlas, 
Con la amistat sucede lo mismo.

No hay que olvidar que los amigos se han de cuidar, es importante porque a veces se discute con ellos, lo que sostiene la amistad es la manera de relacionarnos con ellos, hacernos sentir y saber que la llama de la amistad… aun sigue ardiendo. Pero lo más positivo es solucionar el conflicto, si se tiene y olvidarlo cuando se pase el enfado.

Franklin, escriptor i polític americà
que va participar en la seva Constitució. 

Es parecido a lo que nos ocurre con las mascotas que hoy en día tanto se llevan, se les quiere una barbaridad, se les hace pasear con uno mismo siempre que se puede, son amigas nuestras y cuando pienso en los nietos, creo que lo mejor es enseñarles a hacerlo… claro “los verdaderos maestros son los que predican con el ejemplo” decía Franklin.

Preparando con el màximo cuidado
la comida de Navidad.

En Navidad hay que cuidar los alimentos que preparamos para que sienten bien a todos, eso se hace siempre pero más en Navidad, a las personas de la casa y por supuesto a las mascotas, aunque la verdad es que, en muchas ocasiones, quienes están con nosotros, solo necesitan una palabra de cariño, una sonrisa o una caricia.

La calle Pelayo, iluminada
en esto días navideños.

En esta Navidad tan bonita que hemos pasado, con tanto alumbrado y decoración, ha sido preciosa.

Nuestro perrito, que nos acompañaba en el coche,
ponia unas orejas muy tiesas, observando la ciudad.

Una noche, mi  marido y yo, acompañados del perrito, salimos con el coche a dar una vuelta por la ciudad y estaba llenísima de gente disfrutando, como nosotros, de ella y admirando todos los adornos navideños, que eran muchos.

Estos vecinos protestan
por los ruidos que oyen en sus casas.

Mirando hacia arriba se me ocurría pensar en los vecinos que tienen que vivir estos días con las molestias y… me daban pena, la verdad.

Perro paseando sin estar atado.
Se le ve muy feliz.

Mirando en el coche al perrito y viendo las ganas que tenía de salir, yo creo que lo mejor sería que estuvieran en libertad ya que son nobles y tienen mucha fidelidad hacia los que los cuidan.

Los perros nunca abandonan a quien los ha cuidado,
aunque éstos ya no puedan hacerlo.

Los animales y sobre todo, los que han desempeñado siempre un lugar destacado en nuestra vida, son compañeros de muchas cosas, de caza, cuidados de personas que no pueden cuidarse a sí mismas, etc. Son tan maravillosos que, si hicieran daño a otra persona, sería absoluta culpabilidad de su dueño.

Yo pienso así, vosotros que opináis?.

Mary Luz Eixarch

diumenge, 1 de gener de 2023

Bon any 2023

 

De desitjos bons per aquest 2023
en podem tenir molts
Però calma, que ja veurem què passa.

Avui comença l’any 2023. La gent té la costum de desitjar-nos Bon Any i això ho farem també des d’aquest modest Cargol. I, què celebrem avui?  En aquesta festivitat el seu nom ho diu clarament i per tothom vol dir el mateix.

Després de més de 40 any,
No creieu que s'hauria de posar al dia?.

Oi que això sembla una bajanada? No ho és, ja que hi ha festes com ara el dia 6, dia de la Constitució, que només importa al món dels polítics que poden fer els seus discursos per acontentar a la seva clientela, però que als ciutadans de peu no ens diu gaires coses. A més la seva proximitat amb la del dia 8, l’Immaculada Concepció, festa catòlica, i que els que no ho són, els importa un “cogombre”. També passa amb la Setmana Santa, que s’ha convertit en les vacances de primavera, amb el Nadal, festa religiosa, i avui en queda ben poca cosa, i així podríem anar seguint.

El papa Gregori XIII
impulsor del calendari gregorià,
que avui és acceptat per tot el món.

El que avui sigui el primer dia de l’any 2023 ho devem al papa Gregori XIII, que a l’any 1584, escoltant la petició del savis de l’època, va rectificar l’any del calendari julià (Implantat per Juli César, a any 46 a.c.) que tenia 365,25 dies i el rebaixava uns 11 minuts i va introduir els anys de traspàs per afinar-ho més.

Curiosa imatge de Cervantes,
famós per ser l'autor de Quixot,
i on surt manco, i per això l'anomenaven
el manco de Lepant.

Malgrat que el van adaptar els països catòlics, els protestants s’hi van afegir molt aviat i pràcticament va ser calendari del món occidental i avui ja és el de tot el món. Si mirem una curiositat que va produir aquesta adaptació en la data de naixement de dos persones importants, Cervantes i Shakespeare, que resulta que tos dos van néixer el 23 d’abril del mateix any....però la realitat es que Cervantes va néixer uns dies després que Shakespeare. Si no haguessin estat personatges importants, ningú ho hagués notat.

El carro de la compra,
resistirà la pujada REAL de l'inflació?. 

Aquest dies, si llegim la premsa veurem que estem reben missatges del  govern central que ens calma i ens diu que l‘inflació a baixat fins a un 5,8% quan en el mes de maç ens deien que estava entre un 8% y 9%. No dubto que sigui veritat, però no ens diuen si han canviat el sistema de càlcul o no. El que jo veig és que en la meva economia domèstica, la despesa per manutenció i neteja, o sigui la partida més significativa de les famílies, siguin del tipus que siguin, en el mes de març, a mi, m’havia pujat un 9% i a final d’any, ha passat a un 16%. Jo no he fet cap variació en la forma de calcular aquesta despesa. Això són miracles de l’estadística!

I les pensions,
cap on aniran?
Compliran el que ens diuen?.

Però si ara diuen que ens augmentaran les pensions, i és veritat, les persones grans deixarem de protestar i podrem dir ben fort

Os desitgem un feliç 2023

Joan      

diumenge, 25 de desembre de 2022

"... La paraula s'ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, ..(Jn,1,14)

 

Imatge de Sant Joan Evangelista en marbre,
feta per Donatel·lo i que es troba Floeència.

Joan ens diu que l’etern, la Paraula, s’ha fet temporal, Home. I aquest fet passa en un moment determinat de la història, fa 2022 anys, en un lloc: Betlem i un dia que és el Nadal, que significa naixement, amb tot el que comporta. La nostra espècie quan arriba a aquest món és de les més desprotegides que hi ha. Un nadó no té cap autonomia, no es pot alimentar, abrigar, defensar per ell mateix, necessita algú que en tingui cura, sinó moriria al cap de poques hores i això en més o menys mesura s’allarga ben bé durant gran part de la infància, cal educar-lo, ensenyar-li des de les funcions més bàsiques fins allò més complex i abstracte, despertar-li cos i ment perquè es desenvolupi en plenitud.

El Naixement de Jesús va ser molt més humil 
que el de qualsevol nen pobre actual.

I la paradoxa és que Aquell que és la Saviesa, no s’estalvia cap etapa del creixement i formació com qualsevol ésser humà. No neix ensenyat. Aquesta Nit hem acudit a venerar-lo al Pessebre, i hem trobat un Infant faixat amb bolquers al costat de la seva Mare i del seu pare, nascut el desembre quan arriba l’hivern i han cuitat a abrigar-lo i a escalfar-lo amb la calor d’uns animals d’establia. La Mare l’ha alletat i com canten les nadales, els pastors li han portat panses i figues,  nous i olives, i mel i mató.

Els pastors d'avui, els pocs que queden,
segurament haguessin portat la mel i mató
amb un plat prefabricat així.

I El que és la Paraula, plora, gemega, riu, parlar ja vindrà més endavant i ho aprendrà escoltant la seva Mare, el seu pare, els familiars i veïns de Natzaret, en la llengua del poble, l’arameu. A la Sinagoga que és alhora escola rebrà l’ensenyament de les lletres sagrades, de la llengua en la que Déu ha parlat als homes, l’hebreu i en la que no es pot pronunciar el seu Nom.

I de jove devia tenir una imatge com aquest noiet,
tant espavilat, que aprenia l'ofici del seu pare.

I sabrà un ofici, el del seu pare, fuster, tanmateix com si es fes contemporani nostre, ho deixarà i trobarà la seva Vocació, d’acord amb la seva Naturalesa, sortirà als camins i pobles a predicar amb paraules i fets el bé i la conversió per fer una Humanitat nova, transcendent.

Com molts xicotets, devia ser una mica entremaliat,
es va escapar i se'n va anar al temple
a parlar amb el savis.
Suposem que ja els parlava de canviar coses
per fer un món millor.

Un Nadó que és tot aquest projecte en potència, sense un bon principi l’arbre pot créixer tort, com ens ensenya actualment la pedagogia, que els primers anys de vida, fins i tot els primers mesos són determinants en el desenvolupament de la personalitat i de les seves capacitats. L'Etern va deixar en mans d'uns pares terrenals, Maria i Josep, d'una família, d'un entorn, la formació del seu Fill i bé sabia que ho deixava en bones mans.

La seva família, com a bons mestres, 
el van educar de forma que va sortir 
tant recta com aquest roure.

Els que sou pares, avis, parents, educadors, heu de saber que la vostra tasca, és la més important que es pot fer,

És una tasca per delegació divina.

Bon Nadal 2022

Ernest Escasany Ferreres

diumenge, 18 de desembre de 2022

On són els líders

Juli Cèsar va ser, en els seu temps, un líder....
que no va acabar gaire bé. 

Penso, ara que el món està en una cruïlla de molts conflictes i la majoria són greus, intueixes amb tristesa que no hi ha cap líder mundial que tingui  la capacitat i el poder polític per poder trobar una solució capaç d’encarrilar el futur del nostre món.

Avui, Europa és com aquest caganer.
Està amb el cul enlaire.

Cal parlar del problema energètic que té la gran Europa, que l’han deixat amb el cul enlaire. Ha descuidat les seves fonts energètiques, un dels continents que més en consumeix per càpita, i encara que està fent passos amb les renovables, de moment no ho té solucionat.

Hem fiat l'aprovisionament d'aquests components
a la Xina o la Índia, i ara en falten.
I, sense ells,  no sabem fer res,

Hem deixat que la Xina sense cap respecta social, sigui la proveïdora de quasi tots els estris que ens fan falta per al dia a dia. Barats, és el que importa. Amb una economia emergent, que aprofitant la nostra feblesa, va marcant el ritme amb la política que més els interessa. I no parlem dels elements òptics i components electrònics que ens subministren indis i coreans.

Tenim armes ...
que no ens solucionen tenir les cases calentes, 
i per tant som febles.

Tenim la guerra d’Ucraïna que ens ha fet veure la nostra gran feblesa, que sí que disposem d’arsenals d’armes per matar-nos, ajudats pels EUA, però que en el dia a dia, estem bastant  desemparats.

I malgrat tot, cada dia arriben immigrants ...
perquè en el seu país estan pitjor que nosaltres.

I tenim el polvorí humà dels immigrants, que no hi ha manera de trobar-hi solució, per moltes fronteres, murs i tanques que col·loquem. Ja  que manca humanitat.

Cada dia som més pobres,
però de moment encara som més rics
que els personatges d'aquesta imatge.

Veient com l’estat de benestar cada cop està més lluny del que teníem fa uns anys. Resumin. Cada cop som més pobres. I això acompanyat de l’escalfament global que ens envolta.

Churchil, a la seva època,
va ser el líder de Europa.
Avui ens falten persones com ell.

I amb aquest xou de situacions que ens estan venint, de nou seria bo i lloable que disposéssim de bons dirigents que fossin capaços d’unir-se per tots els temes importants i aconseguir canalitzar aquests problemes, deixant rere els temes personals i fer front a aquests nous reptes socials. Semblant el què va passar després de la Segona Guerra Mundial. Això, al fons és un somni, ja que en realitat no tenim avui cap dirigent que sigui capaç de donar llum i marcar una línia per anar resolent aquest guirigall. Sols saben mirar-se els seus interessos a curt termini. Pensem que ens falten persones com Churchill, Adenauer, Merkel, Obama i molts altres  que vam ser líders per fer-se respectar i escoltar.

Ens tindrem que apretar-nos tant el cinturó,
que no sabem com quedarem.

Ara per ara, sols ens queda anar posant ciris, i a prémer-nos  el cinturó, que ens costarà sang i suor, perquè passar del dolent a millor, és bona cosa, l’inrevés ja costa més.

I pensant  que els nostres fills i néts  estan però,

que molt mal acostumats!|.

Salvador C M