dissabte, 7 d’abril del 2012

Perill d'aïllament

Alguns avenços tècnics ens absorbeixen tant, que ens van deshumanitzant de mica en mica. Cada vegada hi ha més persones que circulen pel carrer amb aparells a l’orella, escoltant música, totalment immersos en el seu món digital, i aliens a tot el que passa al seu entorn. Altres semblen enganxats als seus mòbils, amb llargues converses telefòniques que els aïllen totalment, un risc molt gran d’aïllament que s’accentua en aquelles persones que fan una utilització exagerada de l’ordenador i de la seva connexió a Internet, un ús tan freqüent i intens, que a vegades pot arribar a l’addicció.


Avui, hi ha boira o fa sol?
Són persones dominades per uns aparells tècnics que consideren imprescindibles, com vaig comprovar fa alguns dies, en telefonar a un amic de fora de Barcelona. Era un migdia. Quan vaig preguntar-li quin temps feia a la seva població, i si tenien gaire boira, em va respondre que no ho sabia, perquè encara no havia tingut ocasió de treure el cap per la finestra. Quan fa poc vaig tornar a parlar amb ell per telèfon, tampoc em va saber dir si el dia era núvol o si feia bon sol, perquè no havia tingut temps de mirar enfora, abstret com estava amb la seva connexió a Internet. 

Bombolla virtual
Considero que això és un fet força greu, no perquè el meu amic deixés de mirar per la finestra, sinó perquè significa que per ell no tenia importància res del que pogués passar a fora del seu ordenador, i que vivia com enclaustrat dins la seva bombolla virtual. I en aquest cas si que l’ordenador es transforma en un element perillós, i pot crear un problema greu, si aquest món virtual arriba a separar-nos del món real, del món de la veritat, del món on hi ha la gent que riu i plora, que estima i pateix.

iPot
Totes les coses s’han de fer amb mesura. Els “iPod” i l’Internet són unes eines formidables, que ens donen una gran informació, que ens permeten accedir a arxius àudio-visuals, que ens ajuden a comunicar-nos fàcilment. Són un bon mitjà per augmentar els nostres coneixements i per fer crèixer les nostres relacions personals, però no haurien de ser mai un motiu d’aïllament de la realitat. Cal estar alerta, perquè potser sense adonar-nos-en, ens podríem arribar a tancar en un món virtual. 

Estem aillats del món?
Ens hem de conscienciar que tots els mitjans tècnics moderns, per valuosos que siguin, són per utilitzar-los sempre amb mesura, perquè hi ha el perill de que el món informàtic, com el televisiu, ens allunyi de la realitat que ens rodeja, i ens arribi a fer confondre aquesta realitat amb la ficció. No fa gaires dies que, en aquest mateix bloc, es va comentar la necessitat de que les persones grans siguem molt actives i solidàries, i només ho podrem ser de veritat si no ens deixem dominar i estem sempre ben oberts a totes les joies i tristeses, penes i alegries, del nostre entorn.

Miquel

6 comentaris:

Enric ha dit...

El millor antídot contra el perill de la febre informàtica, són uns quants dies de Setmana Santa passats al mar o a la muntanya. La contemplació d'una platja lluminosa o d'una brillant posta de sol, ens donen un intens sentit de la realitat, que no trobem a la ciutat. El mal és que no sempre podem fer vacances, i a vegades susbtituim el món real pel món virtual.

Albert ha dit...

El que passa és que moltes vegades la vida real no ens satisfà prou i llavors ens ve la temptació de refugiar-nos en uns jocs informàtics que ens entretenen i ens permeten sortir vencedors de terribles enemics virtuals, cosa que ens omple de satisfacció. No hi ha dubte que la informàtica ofereix unes enormes possibilitats de distracció, amb pel·lícules i jocs, i per això ens cal mantenir sempre els peus ben ferms a terra, si no volem perdre el sentit de la realitat.

Mary Luz ha dit...

- Ratitos de distracción con el PC y otros artilugios , es estupendo.
- Búsquedas con el PC en Internet, es ya una necesidad.
- Trabajos hechos con el PC y otros aparatos, es " casi imprescindible".
- Comunicación, búsqueda, juegos etc., con el movil es un gran adelanto.
Pero llegar al aislamiento a causa de la adicción a estas nuevas tecnologías, como bien dice Miquel...es una barbaridad.

Todos debemos ponernos al día, sobre todo las personas mayores, pero de ahí a no ver lo que nos rodea, ni participar en el día a día hay un abismo.

Joan ha dit...

És ben cert que en aquest món totes les novetats tenen coses bones i coses no tant.

Les noves tecnologies ens acosten al món, però ens deshumanitzen i ens tanquen en el nostre petit entorn de l’ordinador.

La gràcia està en trobar el punt d’equilibri

Joan

Josep Maria ha dit...

Em sembla molt interessant i adient l’article, et felicito Miquel, per haver captat un dels grans reptes que ens presenta la societat actual. Ara bé, cal tenir molta cura en no arribar a creure que l’articulista ha posat tots els avenços tècnics dins d’un mateix sac, doncs aquesta exclusió es fa evident al llegir tot l’escrit, advertència que és lloable i digna de la seva ploma. És cert que moltes persones portant auriculars a les orelles perquè es volen aïllar dels demés o bé porten enganxats els mòbils contínuament com si fos droga, o altres per no haver de donar explicacions, com jugadors de futbol i polítics, encara que en Rajoy prefereix sortir per la porta del garatge de les Corts Espanyoles. En quan a l’amic de fora de Barcelona, és un cas típic d’aquells que tot el dia estan amb la seva connexió a internet, els mateixos que t’envien e-mails del museu nacional del Prado, o d’altres rotllos de la nova Xina, etc... etc... I que no saben seleccionar els que et poden interessar perquè ells no tenen prou criteri per saber el que és interessant o no. Doncs bé, Miquel, felicitats per l’article, sempre ens ofereixes temes interessants, d’actualitat i amb missatges profunds que ens fan pensar, ens obliga a estar actius i no perdre el temps en coses que res ens aporten, prenent-nos aquell que Déu ens ha donat per fer el bé als altres.

Anònim ha dit...

M’agrada portar aparells a les orelles i no per aïllar-me sinó per escoltar música mentre camino enlloc dels sorolls dels cotxes i utilitzem l’ordinador gairebé tant com la nevera: per parlar per telèfon cada dia amb la filla que es a un altre país,amb els amics, per treballar, per consultar coses, per veure pel•lícules i per tantes coses que fem durant el dia. Estic encantada amb aquestes noves tecnologies que m’ha aportat tantes coses i que cada persona ha de controlar la seva utilització igual que una nevera o una sabata que et poses per unes coses i te la treus per unes altres. Carme