diumenge, 6 de maig del 2012

La missió de l'escola

Una escola de poble
La premsa ens dóna sovint notícies preocupants sobre l’incivisme d’alguns grups juvenils, sobre bandes llatines desestructurades, sobre la carència d’una elemental educació en certs ambients, i això ens porta, a vegades, a qüestionar les escoles. Però hauríem de preguntar-nos si aquesta crítica és justa, o si potser els exigim unes funcions que no els corresponen. La seva missió principal de l’escola és la d’instruir, però moltes vegades també voldríem que eduquessin, quan això ja no és únicament una funció que correspongui en exclussiva, perquè també ens pertoca, i d’una forma molt important, a tots nosaltres.

Ens lamentem d’una gran manca de civisme – que abans anomenàvem bona educació – però és evident que la nostra societat no hi ajuda gaire, amb la seva poca exemplaritat i amb la desorganització d’uns horaris de treball i de descans gens racionals, que són moltes vegades la causa d’una falta de control familiar.

Escola Bressol
Tampoc els mitjans públics, especialment la televisió, hi col·laboren gens. Cada vegada s’emeten programes més grollers en les formes, amb escenes violentes i amb protagonistes de discutible moral, amb l’entronització dels models socials més reprovables. Davant de tant d’incivisme mediàtic, poca cosa hi poden fer els mestres per redreçar la situació. L’educació és un fet total, i l’escola és només un àmbit educatiu reduït, d’infuència limitada, i amb la reducció de despeses que planteja la Conselleria d’Ensenyament, encara disminuirà més.


Els escolars al Parlament

L’escola, tota sola, no té prou capacitat per educar ni civilment, ni sexualment ni moralment, com es pot comprovar amb la conducta de moltes persones que han passat per col·legis religiosos amb uns resultats étics molt lamentables. Si no hi ha un fonament familiar educatiu, l’escola no pot fer-hi gran cosa. És incapaç de resistir la força de la realitat exterior, i voler que sigui l’instrument del millorament social i moral, és crear falses expectatives. No podem culpar-la del que no li pertoca.

Tots tenen les seves raons
La missió essencial de l’escola és la d’instruir i la de proporcionar als joves els recursos formatius necessaris per espavilar-se enmig de la duresa d’una societat tan competitiva com la nostra, en la que impera l’interès econòmic i l’ambició política. L’educació cívica l’hem de fer entre tots, i en això les persones grans també hi tenim una funció molt important. Cal, per tant, que tots plegats ens comprometem a col·laborar-hi amb el nostre exemple, acceptant el fet de que si al final no s’aconsegueixen bons resultats, no serà tot culpa de l’escola, sinó també nostra.

 Miquel

4 comentaris:

Albert ha dit...

És ben cert que en l'educació cívica ens hi hem de comprometre tots, també els pares, i és per aquest motiu que es varen crear les Associacions de Mestres i Pares (AMP), unes associacions que hi haurien d'ajudar molt, encara que no sempre ho facin de forma adequada. És una llàstima que la tasca educativa d'alguns mestres rebi algunes vegades crítiques injustes, i fins insults. L'educació cívica és cosa de tots i tots hi hem de posar el coll.

Anònim ha dit...

Es ben cert que cada dia és més difícil educar i que aquest fet li costa un gran esforç als pares, als avis,a l’escola i a la societat. Cadascú d’ells té la seva part de responsabilitat. Sempre he escoltat que la gent jove es més mal educada que la gent gran i fins i tot alguns filòsofs antics així ho deien però jo miro a la gent jove amb molta esperança, hi ha gent molt formada i fins i tot “educada”. Carme

Joan ha dit...

És ben cert que la missió de l’escola és educar

El que diuen en el dibuixet final també es ben cert. Els pares una cosa i els mestres una altre. Han de trobar l’equilibri

Joan

Mary Luz ha dit...

La educación de la persona comienza en casa, pero es una suma de lo que se recibe en el hogar, en la escuela y en la calle. Todas y cada una de estas "fuentes" tienen una gran importancia. Lo dificil es elegir el caño del que se ha de beber.