diumenge, 9 de setembre del 2012

Fer país


La nostra bandera
Una de les proclames que més se sentien, anys enrere, era la de tots havíem de treballar i d’esforçar-nos per “fer país”, per portar endavant la nostra casa comuna, per fer-la progresar pel camí del benestar i de la solidaritat. Quan se’ns demanava “fer país”, es buscava la col·laboració de tothom per tal d’aconseguir el bé comú, valorant i estimant més tot allò que és nostre. Desgraciadament, però, no sembla que aquesta idea de “fer país” hagi quedat massa arrelada entre nosaltres. 
 
Peres de Lleida
D’altra manera, no s’entendria, per exemple, que en molts mercats s’ofereixi una gran quantitat de fruita vinguda de països llunyans, en detriment de tota la bona fruita que tenim ben a la vora, com la nostra boníssima pera lleidatana, per exemple. O que en aquest temps en que la desgràcia de l’atur ens aclapara, la gran majoría de la roba que els grans magatzems tenen a la venda - camises, bruses, vestits, pantalons, jerseyes, etc. - no sigui confeccionada aquí, sinó en països on la mà d’obra no està especialment reconeguda.  

Cireres de Sant Climent de Llobregat
Tampoc sembla que tinguin gaire present això del bé comú, algunes persones aficionades al joc. És una llàstima que les loteries de la Generalitat de Catalunya, les quals apliquen els seus beneficis econòmics a projectes socials de casa nostra, no siguin sempre les més demanades. Quan aquesta si que seria una bona manera de “fer país”!. En canvi, són altres loteries, les preferides, unes loteries alienes que s’enduen els beneficis lluny d’aquí.  

Boscos del Pallars Sobirà
Igualment és lamentable comprovar que, menystenint el que és nostre, es continuen fent força viatges a països exòtics, amb la despesa d’unes divises que mermen considerablement l’economia col·lectiva. Sembla que no caldria anar fins l’altra punta del món per viatjar, quan aquí tenim molts racons magnífics, paisatges fantàstics i indrets bellíssims (Falgars, Rocacorba, Foncalda, etc.) per visitar, els quals ben segur que, per a moltes persones, resulten completament desconeguts.  

Fent pinya, fem País
Potser hauríem de tornar a proclamar ben alt que, si volem progressar i anar endavant com a poble, ens cal fer-ho tots junts, de forma solidària. Tots ens hi hem d’esforçar, joves i no tan joves, per valorar més tot el que és nostre, i en primer lloc, també ho hem de fer nosaltres, les persones grans. Per estimar alguna cosa, primer s’ha de conèixer, i amb el nostre país passa exactament el mateix: ens cal conéixer-lo a fons, per poder-lo estimar millor i sentir-nos-hi identificats.

Ben segur que llavors podrem fer realitat aquella proclama d’any enrera, que ens demanava “fer país”.                     

Miquel


 

5 comentaris:

Enric ha dit...

Moltes vegades la proximitat no ens permet estimar prou bé el que tenim al costat mateix. Jo també crec que hauríem de saber valorar més les nostres coses, les que tenim ben a prop.
Sovint, quan més estimem i enyorem el nostre país, és quan ens n'allunyem, com en la coneguda cançó de "l'Emigrant". Molt clar ho diu l'adagi català: "roda el món i torna al born", perquè res és tan agradable ni enlloc s'està tan bé com a casa.

Josep Maria ha dit...

És ben cert el que es diu a l’article, “hauríem de tornar a proclamar ben alt que si volem progressar i anar endavant com a poble, ens cal fer-ho tots junts de forma solidaria". Però ja que tenir en compte que els comportaments o les decisions dels homes i les dones, estan supeditats a una sèrie d’hàbits que anem adquirint en el transcurs del temps, i sols podem aconseguir canviar un dels hàbits imposant-nos un de nou. El que és quasi impossible, doncs tots ens prometem canviar molts hàbits a primer de curs, a primer d’any i el fumador de deixar de fumar, però poquíssimes son les vegades que ho aconseguim.

Desprès d’aquests anys de disbauxa econòmica propiciada per la manca de polítics faltats d’ètica i de responsabilitat, que sols volien conservar l’ascó per estar en llocs de “remenar les cireres”, donaven al ciutadà molt més del que podien donar-li, per això ara es el moment de canviar aquest hàbit per poder “anar endavant com a poble”, hem sortir tots junts al carrer l’11 de setembre per reivindicar el nostre dret a decidir i FER PAÍS.

Anònim ha dit...

M'encanta l'article però cal reconèixer que és força dificil trobar productes de proximitat en una ciutat com Barcelona. Tinc per costum mirar la procedència i en alguns productes com el peix ni tan sols de la Península, en altres posa on han estat envasats però no pas d'on venen. En aquest món tan globalitzat econòmicament de moment només he trobat que se'n surten les petites cooperatives de proximitat i no tenen tot tipus de productes, només d'alimentació. Les fires de productes de la terra també ajuden però cal millorar-les. Molt a fer encara!!! Carme

Joan ha dit...

Fer País vol dir construir el nostre país entre TOTS, i aquí tots el partits entenen aixó de forma diferent i els minoritàris només volen tirar del carro si manen ells i imposen el que ells volen

Joan

Miquel P ha dit...

Fent el que recomana en Miquel, amb tota seguretat es reduiria el primer i més important problema de Catalunya: l’atur.

És un problema molt greu, per començar afecta la moral i l’economia de les persones en situació d’atur, i després els ingressos de l’administració.

Calculem: una sola persona a l’atur o treballen quina diferència representa a les arques del país? De paga a cobrar.
Que ens passa a l’hora de comprar? Tant ens dóna on està fet, Això no és “fer país”

Miquel P