|
Sortida de la caminada |
El
diumenge passat, dia 7, les persones grans de Barcelona ens vam manifestar a
Montjuic de forma pacífica i gens reivindicativa, però amb un objectiu molt
clar: “Passejar
junt amb fills, néts i amics per Montjuïc i conèixer racons del parc que no
havíem vist mai” Res de fer carreres. Cada u al nostre pas. La
manifestació la va encapçalar el Sr. Trias, Alcalde de la Ciutat, persona que
de fet ja és una persona gran i que de moment l’alcaldia l’ha salvat de la
jubilació
Equipats
amb unes gorres
vermelles que feien visible la
nostra presència, l’Alcalde, amb el seu pas lleuger, va comandar la pujada des
de les Fonts de Montjuïc fins a dalt del Castell i el van seguir una gran part dels participants, però els que el nostra pas no era
tant lleuger, en arribar a l'Estadi, ja vàrem agafar el camí de tornada. Els
primers van fer uns 6 Km i els segons, uns 2 i mig llargs.
|
El meus néts |
Mentre
anàvem caminant ens van trobar persones amb bastó, crosses, cadira de rodes o
infants amb la seva cadireta. Molts grups estaven formats per avis acompanyats
per fills ó/i
néts. En el meu cas, anava acompanyat per
una filla i quatre néts, els petits (són els petits perquè n’hi ha de més grans,
però de petits, res, com podreu veure en la foto), i quedava ben clar que la
caminada era intergeneracionsal, i que formava part dels actes de “l’any europeu del envelliment actiu... “
|
Visitant l'Esadi |
A la
pujada, quan vam entrar a l'Estadi, els turistes ens miraven i en el seu
interior devien pensar: Qui deuen ser aquestes persones grans amb gorra vermella? .
Als meus néts el que més els va agradar d’aquest part va ser poder comparar els
seus peus amb els del famosos que hi tenen una petjada, en especial amb els
d’en Pau Gasol. I mireu per on, el peu del més petit en edat era l’únic que es corresponia
amb el d’en Pau
|
Un del racons en que ens vam parar |
La
baixada per dintre del jardins va ser una estona tranquil·la on hi vam
descobrir racons amb estàtues, petites fonts
o glorietes que no havíem vist mai. I sense adonar-nos estàvem a la Font del Gat. La font no
funcionava, però la placeta del restaurant amb el seu rètol del gat i les
rajoles de València amb el text de la cançó que donà nom a la font, va ser
memorable. Sembla
mentida que sent grans, i de Barcelona, no ho coneguéssim!
Un
matí per recordar!
Ah!
Segons l’organització, varem fer el passeig unes 1.500 persones. Aquesta també
és la xifra que va donar el Periódico
Joan
Si feu click AQUÍ, podreu veure fotos de la Font del Gat i del peus comparats amb els de Gasol
3 comentaris:
Una passejada molt interessant i apte per a totes les edats, fins i tot per a persones amb dificultats motrius, tenint en compte la facilitat de pujar fins al Museu d'Art de Catalunya amb escales mecàniques i la possibilitat, des d'allí, de baixar fins a la Font del Gat amb un ascensor obert al públic, ascensor que es pot veure perfectament a la fotografia de "El gat rètol del restaurant". Un passeig ben agradable i molt recomanable.
Una caminada preciosa, buen tiempo, buena compañía y magnífico ejercicio.
Al meu entendre aquestes manifestacions de gent gran es tindrien que fer amb més frecuència doncs, pel que diu l'artícle, hi han racons a Barcelona que no hi hem passat mai. És una bona manera de fer exercici, amistat i coètxer amb més detall la nostra Ciutat.
Publica un comentari a l'entrada