divendres, 15 de febrer del 2013

Pensions, Atur, Desdonaments, ...

La situació en la qual ens trobem en els moments actuals és veritablement alarmant i preocupant alhora. Estem en uns temps difícils i més encara que s’hi posaran, i des del meu punt de vista, de dubtosa solució.

Si anem per parts cal tornar a la famosa llei de dependència. Seguim igual o pitjor del que estàvem. Sempre estem amb les xifres, però el que de debò importa és que les persones valorades puguin cobrar. Ja està bé de les llargues que ens expliquen i de les esperes amb què ens trobem.  És una vergonya que en ple segle XXl, estem pitjor que abans. Que ens diguin la "famosa frase que no hi ha diners" per fer front a un problema tan greu com real. No és acceptable.
 
Hem de seguir lluitant contra vent i marea per poder aconseguir que això es solucioni d'una vegada per totes perquè la societat que es troba afectada es senti valorada com cal i que pugui cobrar tot el que tinguin assignat samb caràcter retroactiu,  això vol dir des que hagi estat valorada pels Serveis Socials corresponents, encara que la modificació feta a la llei no ho digui exactament així.

Un altre problema preocupant és el de l'atur. Cal buscar entre tots una solució perquè les famílies que s'han quedat sense feina i l’atur se’ls hi acaba, puguin sobreviure, especialment els de més de 50 anys, pels que trobar feina els serà molt difícil. I què faran?

I no parlem dels desnonats que es queden al carrer i amb deutes impagables per vida, i els sues habitatges queden buits i es deterioren. Tot per salvar el números del bancs. És vergonyós. I no diguem que a sobre, els Bancs donaran crèdits a Les Vegas....

Les lleis, i inclús la Constitució, quan els ha convingut, les han canviat. El Pacte de Toledo, que es considerava intocable, avui no es compleix.  Les pensions, que no eren esplèndides, han perdut poder adquisitiu i a sobre, les persones grans que tenim fills sense feina, els hem de donar un cop de ma. Són més importants les lleis que les persones?

I el que ara ens faltava, la corrupció. En quina societat ens ha tocar viure!

Ara que ja us he dit el que pensava, us demano que seguim lluitant tots junts i units, ja que la unió fa la força.
 
Joan Arumí

5 comentaris:

Miquel ha dit...

El panorama que ens descriu l'article és desolador. Una llei d'ajuda a la dependència que no compleix ni ajuda, un atur que deixa milers de persones desvalgudes al carrer, uns desnonaments que provoquen suicidis, una Constitució i un Pacte de Toledo que són paper mullat, casos de corrupció i de soborn a l'ordre del dia. El més lamentable de tot, és que té molta raó i tot això és ben cert. M'adhereixo a la petició final d'en Joan Arumí, de seguir lluitant tots junts per posar-hi remei, en la certesa de que la unió fa la força. Jo ja m'hi apunto.

Mary Luz - maryluz1144@jotmail.com ha dit...

Esperemos que seamos capaces de, entre todos , parar esta barbaridad descrita por Joan. Somos seres humanos y como tales tenemos conciencia y sensibilidad. Pongamosle remedio, sobre todo ayudando a los mas desprotegidos que nos rodean y que cada vez los tenemos mas cerca.

carme ha dit...

Has sabut posar per escrit tot allò que pensem i reivindiquem. Gràcies.

Trullaàs ha dit...

Jo també vaig sentir per TV1 quan donaven la noticia que Las Vegas aviat començarien los obres i que tenien ja un 20% del capital necessari i que possiblement contarien amb crèdits de la Banca Espanyola... Realment vergonyós!

Trullas

Josep Maria ha dit...

És lamentable el panorama actual d'Espanya i sols es pot recuperar si els polítics en fan una reflexió i anteposen a la seva tasca l'ética, que pel que vivim no saben el què és.