dissabte, 1 de juny del 2013

De la memòria dels jardins

Laberint d'Horta
De memòria en sabem molt la gent gran, ja sigui perquè uns la perdem  i altres volem preservar i comunicar tota allò que hem anat emmagatzemant i ens sembla de valor. El proverbi africà que quan es mora una persona vella desapareix una biblioteca ho voldria fer extensiu  i dir que  es fa fonedís tot un centre d’informació i recursos. I d’això en voldria parlar.
 
Fa uns anys que part dels meus   interessos estan  centrats en els jardins, especialment els històrics. M’hi vaig entusiasmar perquè  els jardins són art, són història, són patrimoni d’una comunitat, són l’estudi d’un científics  que esbrinen la vida que s’hi produeix i és el treball que homes i dones que amb el seu ofici i el seu gust els han fet possibles. Els jardins són un microcosmos representatiu d’una societat.
Enguany, França celebra amb tota la “fanfarria” que la caracteritza el naixement de Le Nôtre, el gran jardiner que va traduir a la pràctica el somni absolutista de Lluís XIV, creant Versalles com l’escenari idoni on es mostrava la sobirania aclaparadora del rei davant els seus súbdits i els visitants estrangers. Els jardins de Versalles van ser una eina  important en el programa polític del monarca.

Mar i Murtra
No tots el jardins, antics o moderns, són com Versalles però si que tots, grans o petits, tradueixen una manera d’entendre la vida, un sentit artístic , una ideo  del seu propietari. Més recentment trobem parcs, que encara que no són el que entenem pròpiament com a jardins, han estat creats per Administracions o organismes amb finalitats definides.
Comento tot això perquè en molts països els jardins són tinguts en gran valor, hi ha una veritable cultura en aquest camp. Hi ha una formació reglada a alt nivell per a tots aquells que hi treballen  en totes les especialitats, el coneixement i preservació d’aquest patrimoni està assegurada per legislacions i  suports i la conscienciació de la població es tradueix en formació en els programes escolars bàsics i en la riquesa que representen la munió d’entitats que de forma ben viva vetllen pel manteniment, sensibilització i difusió d’aquest patrimoni. I això sense comptar la rendibilitat econòmic d’aquest sector, des del que hi treballa directament o el turisme que gira al voltant dels viatges per visitar només jardins.
 I a casa nostra?

Parc Samà
També tenim jardins, no de la grandària d’aquells creats per monarques a partir de l’època moderna ja que Catalunya no tenia una dinastia regnant. Aquets  després han estat convertits en parcs públics. Però em tingut alguns jardins de nobles, recordeu la joia que és el Laberint d’Horta, i jardins fets a finals del XIX i principis del XX per una burgesia benestant i sensible a les arts que adornaven les seves cases a ciutat però sobretot  les torres d’estiueig de bells jardins. Malauradament  aquests jardins han sofert les conseqüències de l’especulació i han desaparegut indiscriminadament restant, a vegades, poques dades de la seva existència.
Tenim parcs creats per l’Administració, alguns dels quals han canviat de fisonomia, estructura i vegetació i no sempre amb motius molt estudiats.
També tenim jardiners que han treballat aquí com en Forestier  o d’altres que són del país com en Rubió i Tudurí o en Mirambell, tenim escoles de formació amb història i nissagues de jardiners  que han produït  i comercialitzat arreu les seves flors com la Aldrofeu, o la Dot per citar-ne alguna i deixar-me’n més al tinter (o hauria de dir al teclat).
Santa Clotilde
Però quan els estudiosos volen fer algun estudi històric o científic ens trobem que hi ha poca o nul·la informació i la que hi ha està disseminada o de difícil accés. Per això s’ha creat el Grup Jardins i Jardiners,   integrat per persones de formació i pràctica diversa que pretén recuperar i posar a l'abast d'estudiosos i públic en general tot el referent a jardins i jardiners dels països catalans. El treball és immens i estem fent les primeres passes  en un moment en què ajudes o subvencions no són propícies. Ens va acollir la Institució Catalana d'Estudis Agrícoles, una filial de l'Institut d'Estudis Catalans i el proper 18 de juny podem presentar el que és la nostra pàgina web i el que serà el nostre Banc de Dades, accessible per internet.
Aquesta és una iniciativa que ha de poder comptar amb l’ajuda de molts, és una obra col·lectiva. Cal conèixer, rastrejar, sistematitzar, fer difusió i cal que els ciutadans i ciutadanes ens aportin informacions. Tots podem tenir a casa fotos antigues en que surtin jardins públics o familiars, patis, badius o be revistes o fulletons , dibuixos, catàlegs de fa dècades on surten imatges de llocs , estris o persones relacionats amb la jardineria. Tots poden ser de valor. Us invitem, doncs, a fer aquesta investigació amb nosaltres perquè conèixer i preservar el patrimoni és salvar-lo.

Montserrat Borrás
Nota
Per connectar amb el bloc de la Montse, feu clic a
http://hablemosdejardines.blogspot.com.es

Programa del acte del 18 de Juny
 

4 comentaris:

carme ha dit...

Magnífica iniciativa. Cal fer públics aquells llocs on hem estat tan feliços, llegint, observant, passejant...Carme

Miquel ha dit...

És una gran notícia l'anunci de que, d'aqui quinze dies, el "Grup Jardins i Jardiners" presentarà una pàgina web referent als jardins, una pàgina web que tots podrem consultar per Internet i en la que també tots hi podrem col·laborar.
Sempre m'ha admirat el gran coneixement d'aquest tema que he trobat en el bloc "hablemosdejardines", un fantàstic bloc que ens fa conèixer el gran valor patrimonial dels jardins, ens ajuda a estimar-los i ens consciencia a treballar per a la seva conservació.
Si s'haguessin preservat els valuosos coneixements dels assiris, sobre els jardins, no s'hauria perdut una de les set meravelles del món antic. Ben segur que el nou bloc del "Grup Jardins i Jardiners" que se'ns anuncia, ajudarà a que ara no es perdin els coneixements emmagetzemats al llarg dels anys.

Trullàs ha dit...

Faré el possible per venir el dia 18, però no em podré estar fins al final. Abans de les 8 haig d’estar a casa

Trullàs

Josep Mª V. ha dit...

Em plau la iniciativa que heu pres de presentar una pàgina web sobre els jardins, doncs es ben cert que són art i són història, i jo m’atreviria a dir més, els jardins han estat una font d’inspiració de poetes, escriptors i ens han donat coneixements i cultura. Segons el Gènesi, “Déu va fer brotar del sòl tota clse d’arbres...” , és a dir, l’Edèn, on hi va crear l’home, perquè gaudis d’aquella meravella. Els pobles poderosos de l’antiguitat van fer jardins de gran bellesa, com el de Babilònia i les terrasses amb jardins a l’antic Egipci. Enhorabona per la vostra encertada decisió, donem a conèixer els jardins!