Són
moltes les persones amigues i conegudes nostres que han superat la mitjana
oficial d'edat de supervivència, però aquest fet no és cap obstacle perquè
puguin seguir desenvelopant una constant activitat i estiguin plenament immerses
en la vida social, exercint els seus drets cívics, observant conscientment els
seus deures, i compartint tots els èxits i fracassos, els neguits i les
vicissituds del seu entorn social.
Persones grans actives |
Per
això, no és gens correcte afirmar, com alguna vegada s’ha sentit dir de forma
poc adequada, que les persones grans que han tingut el privilegi de superar el
promig de vida oficial, ja estaven “descatalogades”. Resulta poc seriós que se
les pugui comparar, ni que sigui en sentit irònic, a maquinàries obsoletes,
quan la realitat és que moltes d’elles segueixen estant en “perfecte estat de
funcionament”, i la gran majoria tenen la decidida voluntat de continuar treballant,
ajudant i col·laborant amb tothom.
Màquina de sumar obsoleta |
És
un fet evident, i de forma cronològica irreversible, que els que hem anat complint
anys, entrem a formar part d’aquest respectable grup del 21% dels barcelonins.
I crec que es pot afirmar, amb tota rotunditat,
que la gran majoria dels que ens trobem inclosos en aquesta categoria, tenim la
ferma voluntat de seguir treballant i de seguir també formant part, durant
molts i molts anys més, del “catàleg vigent” de persones grans actives. Això és
evident. Com també ho és que no volem acceptar, perquè no és justa ni correcta,
la inadequada qualificació de descatalogats.
No estar catalogat vol dir que NO existim? |
Miquel
4 comentaris:
Aquestes incorreccions les fan aquells que els interessa no escoltar ni donar agalles a la gent gran, i entre ells s’hi troben els mitjans de comunicació que la majoria ens utilitzant per fer noticies sensacionalistes dels vells, com quan parlen de les pensions i posen filmacions de les llars amb la gent gran jugant a cartes o al domino. No hi ha dubte que, com molt bé diu l’article, hi ha gent gran que al jubilar-se, s’abandona, i cau a la inanició. Però la majoria acceptem la jubilació com un premi als anys de treball necessari, i acceptem aquesta nova situació per gaudir del temps i poder exercir la nostra verdadera vocació, el somni de la nostra vida, la realització personal de cadascú i segellar el nostre pas pel món amb medalla d’or
Em sembla que la inclusió en un hipotètic "Catàleg de gent activa" no ha de dependre dels anys de les persones sinó de les seves activitats reals. Com a fill d'un supervivent a la mitjana d'edat, sóc testimoni de que, malgrat els anys, a moltes d'aquestes afortunades persones no se les pot incloure, de cap manera, en el grup de les obsolències.
Està demostrat que les persones grans, si tenen bona salut, no sols no estan descatalogades, sinó que hi han persones els van a buscar per treballar. Això si, sense cobrar
Joan
Penso que la qualitat de vida està, primer a la salut, segon en la il · lusió amb què es fan les tasques quotidianes, i tercer la perseverança i tenacitat d'un horari i voluntat sobretot.
Les persones grans, tenim moltes coses a fer, alegria, il · lusió i ganes de fer moltes coses, és molt important, rebre amics i quedar en dies determinats, per anar al teatre, sopar, fer tertúlies, un cafè, passejar o alguna excursió agradable .
Salutacions i bona setmana.
Publica un comentari a l'entrada