Des de fa uns anys, cada dia esmorzem amb un nou cas de
corrupció política. La televisió, la ràdio, i altres canals d’informació ens
citen casos (falsejant comptabilitats, circulant diner negre, desgravant
impostos, hisenda fent-se la cega...) on posen al país molt a prop del llindar
del que és suportable ja que sembla que aquesta corrupció els hi surt gratuïta.
Moltes mans per rebre diners |
Imatge d'un usorer |
Hi ha una dada molt curiosa, mentre molts dels parlamentaris
espanyols s’apunten a totes les internacionals parlamentaries hagudes i per
haver, que solen ser una excusa per viatjar arreu del món i per tant a càrrec
de l’erari públic, cap està apuntat a GOPAL (Organisme Mundial del Parlament
contra la Corrupció), perquè? quan aquest organisme compta amb més de 700 parlamentaris.
Filere de corruptes amb la ma parada |
Un poble que escull a corruptes no és víctima, és
còmplice. Existeixen corruptes perquè hi ha corruptors, la societat té que
començar a exigir comptes a aquets elits que ronden les administracions amb
maletins. La regeneració a Espanya passa per acabar amb la impunitat dels
corruptes i per netejar les institucions, si no es fa, no hi ha futur digne, i
el país, mani qui mani, serà incapaç de sortir de la crisi i acabarem formant
part d’aquesta corrupció.
S’ha de deixar clar, però,que no tots els polítics són
corruptes i cal esperar que aquests lluitin pel bé comú, encara que molts contribueixen al descrèdit de la seva
professió, aquests bons polítics han de sortir a la palestra i desemmascarar
als aprofitats del lloc.
NO corrupte |
Amb tot això no és estrany que fins i tot els nostres
petits sàpiguen QUÈ NO VOLEN SER DE GRANS: "POLÍTICS", segon una
enquesta recent del CET.
Emiliano
1 comentari:
Diagnostiquem molt bé el problema, però és un mal incurable al que no s'hi troba remei. Els polítics ho saben molt bé: és un càncer que sempre afecta als altres partits, mai al propi. I com que són els altres els culpables de la corrupció, també són els altres els que haurien de rectificar la seva conducta. I uns per altres, ningú hi fa res.
Tenint en compte que el Tribunal de Comptes, que és el que té per missió controlar les despeses dels partits polítics, ho fa amb uns vuit anys de retard, quan ja ha caducat qualsevol possible responsabilitat, queda ben clara la poca voluntat política de buscar una solució a aquest greu problema de la corrupció.
Publica un comentari a l'entrada