diumenge, 20 d’octubre del 2013

Corrupció: Càncer de la democràcia



Moltes mans per rebre diners
Des de fa uns anys, cada dia esmorzem amb un nou cas de corrupció política. La televisió, la ràdio, i altres canals d’informació ens citen casos (falsejant comptabilitats, circulant diner negre, desgravant impostos, hisenda fent-se la cega...) on posen al país molt a prop del llindar del que és suportable ja que sembla que aquesta corrupció els hi surt gratuïta. 

Imatge d'un usorer
Alguns polítics practiquen la usura i col·laboren amb ella, mentre aquesta corrupció no tenia cap cost per al ciutadà, no hi havia càstig electoral ja que fins i tot podien beneficiar-se a llarg termini i es podia veure així augmentat el seu benestar. És ara quan es veu la dimensió del delicte tot i que les conseqüències electorals són limitades i no es paguen amb la duresa que s’esperava; quan el nostre sistema penal està en condicions d’enviar a la presó a una mare per robar per donar de menjar als seus fills i no així per als polítics corruptes que com a molt se’ls sanciona econòmicament sent protegits pels seus partits al presentar-los en les llistes electorals com a diputats o senadors i així estar aforats i per tan brindats davant la justícia ordinària.  

Filere de corruptes amb la ma parada
Hi ha una dada molt curiosa, mentre molts dels parlamentaris espanyols s’apunten a totes les internacionals parlamentaries hagudes i per haver, que solen ser una excusa per viatjar arreu del món i per tant a càrrec de l’erari públic, cap està apuntat a GOPAL (Organisme Mundial del Parlament contra la Corrupció), perquè? quan aquest organisme compta amb més de 700 parlamentaris.

Un poble que escull a corruptes no és víctima, és còmplice. Existeixen corruptes perquè hi ha corruptors, la societat té que començar a exigir comptes a aquets elits que ronden les administracions amb maletins. La regeneració a Espanya passa per acabar amb la impunitat dels corruptes i per netejar les institucions, si no es fa, no hi ha futur digne, i el país, mani qui mani, serà incapaç de sortir de la crisi i acabarem formant part d’aquesta corrupció. 

NO corrupte
S’ha de deixar clar, però,que no tots els polítics són corruptes i cal esperar que aquests lluitin pel bé comú, encara que molts   contribueixen al descrèdit de la seva professió, aquests bons polítics han de sortir a la palestra i desemmascarar als aprofitats del lloc.

Amb tot això no és estrany que fins i tot els nostres petits sàpiguen QUÈ NO VOLEN SER DE GRANS: "POLÍTICS", segon una enquesta recent del CET.

Emiliano

1 comentari:

Miquel ha dit...

Diagnostiquem molt bé el problema, però és un mal incurable al que no s'hi troba remei. Els polítics ho saben molt bé: és un càncer que sempre afecta als altres partits, mai al propi. I com que són els altres els culpables de la corrupció, també són els altres els que haurien de rectificar la seva conducta. I uns per altres, ningú hi fa res.
Tenint en compte que el Tribunal de Comptes, que és el que té per missió controlar les despeses dels partits polítics, ho fa amb uns vuit anys de retard, quan ja ha caducat qualsevol possible responsabilitat, queda ben clara la poca voluntat política de buscar una solució a aquest greu problema de la corrupció.