diumenge, 24 d’agost del 2014

Unes vacances diferents



Església de Santa Maria de Ribera
Us preguntareu, perquè unes vacances diferents?. Molt senzill: Són les primeres vacances en que la Mª Lluïsa no hi és. L’any passat, quan ja la seva malaltia estava avançada, tota la seva il·lusió era anar de vacances i va lluitar enormement per millorar la seva mobilitat i poder anar a passar uns dies a l’hotel de Ribera de Cardós, de tipus familiar, que feia 9 anys que hi anàvem  i ens hi sentíem com a casa. Hi així va ser. Pocs dies després de tornar, ens va deixar.

Tírvia 
  En record de la guerra Civil
Per tant el dilema per aquest any era: Faré vacances?  Com les faré?. La solució la van donar les filles petites: que anés 8 dies a Ribera, però que no hi anés sol i que cada filla, amb els seus fills, una amb dues nenes i l’altre amb dos nens, estiguessin amb mi 4 dies cada una. I així s’ha fet. I ha sigut un èxit, I ara us diré perquè.

Passat el primer impacte dels records de tornar on sempre havia anat amb la Mª Lluïsa, la convivència amb persones joves va ser molt enriquidora. A la taula van sortir converses de tot tipus, des de la guerra civil que ens recordaven aquest pobles del Pallars o temes socials que estan sobre la taula, ens van permetre posar de manifest les diferents formes de pensar segons es mirés des de l’adolescència, la maduresa, o la de les persones grans.

Llac de RATERA: Les nétes, la mare i l'avi
Les nétes van voler passar un dia als llacs de Sant Maurici i anar fins el de les Amitges. Em van fer caminar fins a la cascada, i van voler fer un pícnic, cosa que no havíem fet mai  amb la Mª Lluïsa. Em van fer sentir jove. En canvi, en el tot terreny que ens va portar als llacs, em van fer seure al costat del conductor mestre elles es posaven al darrera i es van  divertir molt amb els salts que feia cada vegada que trobava una pedra, que era a cada metre. Aquesta preferència em va fer sentir gran, però no vell.

Aigües Tortes
Un del nois va voler anar a veure el romànic de la vall de Boi i vam aprofitar el seu desig per passejar per les Aigües Tortes. Magnífic i tranquil passeig!. A l’Església de Sant Climent de Taüll vàrem veure la projecció sobre les restes de la còpia de les pintures que hem vist sempre, dels colors de les originals que estan en el MNAC de Barcelona. Realment val la pena venir per veure-ho!   
La família baixant pel riu
Nens i nenes i una de les filles van voler fer “rafting” pel riu. Van caure o es van deixar caure, és igual, però diuen que van riure molt. Santa joventut!
       
Vam fer moltes coses més. No em van deixar parar. Només vaig poder llegir una mica mentre estaven a la piscina.

La resta de fills també s’han preocupat per mi i m’han preparat altres actes, cada un des de la seva situació geogràfica, que demostren la solidaritat de tots en la nova situació. És tot un valor, imprescindibles en aquests casos!

Molt diferent de les vacances que fèiem amb la Mª Lluïsa, que eren més tranquil·les

8 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Molt enriquidor aquestes vacances, Sr. Joan, així està vostè tan fort i pletòric d'afecte de la seva família.
És molt bonic i tendre, el record a la Sra. M. Lluïsa.
Salutacions i gràcies.

Victòria Cardona ha dit...

Molt emocionant el que ens expliques, Joan. Gràcies per compartir-ho amb els que seguim "cargol".Com acompanyen aquests detalls dels fills i nets i ajuden a superar i a aceptar les absències. Una abraçada.

Miquel ha dit...

És agradable poder reveure les muntanyes pirinenques, tan fermes i immutables que ens donen sensació de fermesa i seguretat, en contrast amb la nostra vida, sempre subjecta a canvis i en moviment continu. Molts de nosaltres voldríem, com el poeta Maragall en el seu "Cant espiritual", aturar molts moment de cada dia per fer-los eterns a dins del nostre cor. Però això no ens és possible. Les nostres circumstàncies personals varien contínuament i molt sovint ho fan cap a situacions menys desitjables. En aquests casos, el bon record del temps passat ens ha d'ajudar a renovar el nostre optimisme i les ganes de seguir il·lusionadament endavant.
Tant de bo que així hagi estat en el cas d'en Joan i que els agradables dies de convivència familiar a Ribera de Cardós hi hagin ajudat força.

Josep Maria V. ha dit...

Entenc perfectament, amic Joan, el contingut de l’article, perquè entenc el què és la solitud no desitjada. Quan et trobes en aquest situació, sembla com si estesis en un carrer sense sortida, en una nit sense matí, i aquesta situació no és la que et desitja la persona absent. La vida continua i l’has de seguir amb els teus sers estimats, els fills i sobretot amb els néts, i em sembla molt bé que tornessis al mateix lloc on anàveu amb la Maria Lluïsa, i que els teus nets et fessin anar a veure i explicar-los aquestes meravelloses contrades que vareu visitar, i contar fets i situacions de la guerra civil, i d’altres converses familiars i col•loquials. No dubto que varen ser unes vacances diferents i il•lusionants, dignes de recordar-les amb goig i mereixedores de ser contades als amics que t’estimem i et comprenem. Felicitats, amic Joan, tens la família que et mereixes!.

Manel P. ha dit...

És un escrit molt adient, estem cansats de males noticies de tota mena, el llegir-lo, Joan, ens reconforta, transmet pau, serenor,i és autèntic, veure que els fills quan convé estan a primera fila, animen i fan de la família un puntal, per més que a vegades sembla que la vulguin destruir. La Lluïsa estarà contenta al veure com et recolzen

Felicitats, Joan, pel teu escrit!

Manel P.

Imma ha dit...

Vacances diferents també per nosaltres. L'avi (i pare) , coneixedor dels racons i pobles de l'entorn, ens feia de guia, informador i xofer. Les parades en els llocs que tocava. Allotjament i menjar molt bé (inclòs massa, potser) .Ens emportem grans records, trobant activitats per tots els gustos i edats, que no és fàcil.

Imma

Josep M. ha dit...

Es la primera vegada que faig un comentari a un escrit del meu germa Joan.Encara em costa acostumar-me a fer anar aquest estri, pero avui he decidit tirarme a la piscina. Abans,pero , he volgut llegir els sis comentaris anteriors i la veritat es que m'han agradat tots per la seva sinceritat i el contingut que son un reflex dels sentiments de verdadera amistat i d'estimacio de tots els seus amics.A la Maria Lluisa era impossible no estimar-la i tots la trobem a faltar i la recordem com la persona entrenyable que sempre estava disposada a ajudar i a compendre i respectar als que estaba al seu costat.
En Joan es una persona forta que sap fer front a les dificultats, pero estic segur que aquestes mostres d'amistat l'han ajudat i l'ajudaran en el seu dia a dia .
Joan tots t'ajudarem.

Josep M Trullas







Culé ha dit...

Preciós bloc i preciós post! Educat i variat!

Unes vacances diferents és tot allò que volem quan podem tenir uns dies d'esbarjo.
M'agrada que les coses senzilles que es fan amb la gent estimada donin força i empenta per poder fer la vida més feliç.

Molt boniques les fotos i les paraules!
Hem faig seguidor d'aquest bloc i us desitjo a tots els que en formeu part molta sort, salut i alegria!

Una salutació a tothom!